Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
El cantó de Guermantes I, Marcel Proust Que la literatura és el grau suprem, excels de l’escriptura ho posen de manifest els grans mestres des de fa més de dos mil anys: des que Homer —o aquell o aquells inconegut/s que nosaltres anomenem així— va poetitzar el rapte d’Helena fins els nostres dies. Sobretot quan…
De la mateixa manera que ho ha fet en Tuli Márquez amb els discos de l’any, a Núvol —malgrat que sóc més aviat poc amic de les classificacions i, encara menys, dels rànquings— creiem que pot resultar pràctica una tria dels llibres del 2013. Som conscients que qui tria corre el risc d’errar-se; tanmateix, qui…
A l’ombra de les noies en flor, Marcel Proust Per acostar-se a La recherche, el primer que cal és prescindir de les prevencions que puguem tenir-hi i alliberar-nos de la reverència quasi mítica que ens acostuma a provocar. Una reverència, en gran part, injustificada: la prosa de Marcel Proust, per més que escrita en un…
Llegeix més “A l’ombra de les noies en flor, Marcel Proust” »
En general, resulta més senzill posseir —i mantenir— una visió superficial de les coses que no pas una de més profunda. En el cas dels escriptors, també resulta més simple limitar-se a classificar-los en una sola categoria. Així, pensar en Thomas Hardy suposa reconèixer com el novel·lista que creà Tess d’Urbeville i Jude l’obscur i…
Si el títol d’una novel·la ens assabenta que el seu protagonista s’anomena K. no podem evitar emprendre-la amb una certa prevenció: massa autors han pretès aixoplugar-se sota l’ombra colossal de Kafka sense merèixer-ho (prou). Sovint, l’advocació al genial escriptor txec és tan superficial com injustificada, basada únicament en la temptativa de beneficiar-se d’algun reflex indirecte…
Viatge d’un moribund, Joan Sales En la presentació que en féu a l’Ateneu, Sam Abrams afirmà que Viatge d’un moribund, de Joan Sales, Club Editor, gener del 2013, és un llibre “d’una gran excel·lència artística, […] [que] comença d’una manera potser discreta i va guanyant en pes i intensitat”. En veritat, el que ens ofereixen les primerenques composicions poètiques…
Interessant o, més aviat, apassionant —tant que, en alguna ocasió, la passió s’ha imposat a la rauxa—, i d’allò més instructiu el debat sobre traduccions i traductors que encetà Laura Huerga. Com comentava Dolors Udina, i recollia Ernest Riera, per una vegada que es parla bé d’ells… Tanmateix, malgrat algun (desencertat i injustificat) to fora…
* Quan ens comencem a carregar d’anys (sense estar malalts, és clar), […] les hores ens passen com un ramat mandrós que es mogués a través del paisatge. (© James Hilton, Passi-ho bé, senyor Chips, Viena Edicions 2012, pàg. 7) * Per primera vegada a la vida, se sentia necessari […]. No hi ha sentiment més sublim, al…
Llegeix més “Citacions literàries de Passi-ho bé, senyor Chips, de James Hilton” »
Quan al nostre país —com retrata amb una perspicàcia tan sublim com coratjosa Antoni Dalmases en seu imprescindible Caos a les aules (del qual ja en parlà el Núvol)— l’ensenyament, entès com una mena d’immens pàrking de (teòrics) estudiants, sembla que s’està transformant a passes agegantades en una perillosíssima bomba a rellotgeria a punt d’esclatar-nos…
Ara que enllestim aquest any en què s’hauria d’haver acabat el món —i que, posats a endur-se quelcom per endavant, podria haver tingut, almenys el seny d’haver-se endut la crisi— des de Núvol considerem que pot ésser oportú fer una mirada enrere i rememorar (algunes de) les obres (que ens semblen) més desatacades de la…
