Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Un esbós del passat, Virginia Woolf Sóc qui era És prou sabut —o, almenys, ho hauria d’ésser— que una de les millors maneres de conèixer un escriptor és llegir els seus diaris o dietaris, la seva correspondència i les seves memòries. En al cas de Virginia Woolf, ens deixà uns esplèndids diaris (per desgràcia, encara…
La mar ens parla En aquest temps de presses, on sembla que tot hagi d’ésser immediat i ràpid, on té preeminència la novetat i l’actualitat, s’agraeix de veritat quan alguna editorial té la (bona) pensada de recobrar algun text clàssic indispensable, d’aquells que, pel seu propi caràcter, han esdevingut intemporals. Quan això succeeix amb un…
Un abril prodigiós, Elizabeth von Arnim Sortim a la superfície L’any 1929 Virginia Woolf va publicar Una cambra pròpia, on reivindicava el paper de la dona i afirmava que podia ocupar un lloc destacat en qualsevol àmbit cultural sempre que se li concedís “una cambra pròpia i cinc-centes lliures l’any” que li permetés alliberar-se de les cadenes…
* La vanitat és molt absurda. (© Virginia Woolf, Una cambra pròpia, La Temerària Editorial, 2014, pàg. 43) * One has certain foolish vanities. (© Virginia Woolf, A Room of One’s Own) * L’alliberament més gran de tots […] és la llibertat de pensar en les coses en elles mateixes. (© Virginia Woolf, Una cambra…
Llegeix-ne més “Citacions literàries d’Una cambra pròpia, Virginia Woolf” »
Una cambra (amb vida) pròpia Si ens fessin dir, a cuita-corrents, el títol del llibre emblemàtic del feminisme, és probable que el primer que ens vingués al pensament fos El segon sexe, de Simone de Beauvoir —un d’aquells llibres que compten amb el rar, i contraproduent, privilegi d’ésser més citats que no pas llegits— i,…
Una dona, Sibilla Aleramo Convé celebrar que dues editorials hagin coincidit en la voluntat de donar a conèixer una autora tan poc coneguda a les terres de llengua catalana —valenciana i lapaoniana— com era fins fa ben poc Sibilla Aleramo. Poc després que Lleonard Muntaner publiqués el seu recull de cartes — Cartes (1916-1918)— amb…
Una vida pròpia, Gerald Brenan És una obvietat que als escriptors, o aquells que pretenem ésser-ho, ens resulta imprescindible, per a obtenir el bagatge cultural elemental per a tractar de dur a terme la nostra feina amb un mínim de solvència, llegir algunes de les grans obres literàries que ens ha llegat la història. Tant…
