Després de cada període electoral, apareixen veus demanant-se el motiu pel qual els nivells de l’abstenció van creixent votació rere votació. Són veus, no cal dir-ho, conjunturals. En quatre dies, s’esvaeixen, amb la mateixa rapidesa que s’esfumen les promeses electorals…
Els partits ja han complert, dedicant-hi quatre paraules circumstancial i ja poden dedicar-se a l’acompliment dels seus objectius polítics: repartir càrrecs ben remunerats entre els seus parents, els que han guanyat; criticar-ho tot sense contemplacions, els que no ho han fet (o que han guanyat però no han obtingut accés al govern per pactes post electorals dels que no ho han fet…).
I nosaltres, els ciutadans, també hem complert: votant i tornant a les nostres feines de cada dia. Recuperant la nostra condició natural de contribuents. En quatre anys ens hi posarem de nou, si molt convé… Mentre, preocupeu-nos dels assumptes realment importants i essencials – futbol, automobilisme, vida i miracles dels famosos o presumptes famosos de torn… – i deixem que els escollits s’encarreguin, amb la solvència a que ens tenen acostumats, de solucionar els problemes del país: habitatge, infraestructures, contenció dels preus, transports públics, aigua i serveis essencials…
No cal que ens preocupem de res ni per res: ho fan tan fantàsticament bé que al cap de quatre anys podrem tornar-los a votar. Es presentaran de nou, omplint l’aire – i els mitjans que els hi siguin afins – amb una nova allau de promeses populistes d’impossible compliment, confiant en que la nostra desmemòria (i un sistema de llista tancades, reforçades amb un sistema electoral no proporcional que exigeix, a més, superar un 3 % dels vots per a entrar al repartiment d’escons) els permetran de nou recobrar les poltrones i dedicar-se al nepotisme.
I així, a mesura que aquest engranatge tan ben engreixat de la democràcia va perfeccionant-se, podrem sorprendre’ns i seguir amb el ritual quadriennal de posar el crit al cel, demanant-nos com és possible que l’abstenció no cessi d’augmentar elecció rere elecció…
dijous, 17 d’abril del 2008
