Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Si no cregués que aquest llibre, poc conegut per la majoria dels lectors, es recomana tot sol, transcriuria les elogioses paraules que li dedicà Artur Bladé i Desumvila a Viure a Tarragona. Fulls d’un dietari 1966-1969: “l’autor de Candide no perd mai actualitat i […] caldria llegir-lo —o rellegir-lo— més sovint, baldament només sigui per l’estil,…
* Els adults semblaven llocs tristos, gent que és allà mentre tu creixes. (© Gonzalo Torné, Les parelles dels altres, Labreu Edicions, 2013, pàg. 14) * No sóc prou forta per viure sense arrels, encara que aquestes siguin massa tendres per endinsar-se amb força a terra. (© Gonzalo Torné, Les parelles dels altres, Labreu Edicions, 2013, pàg. 24) * Es…
Read More “Citacions literàries de Les parelles dels altres, Gonzalo Torné” »
* Se li acostaven tan sols per curiositat, per por de morir sense haver experimentat alguna cosa que les allunyés de la quotidianitat. (© Neus Canyelles, Mai no sé què fer fora de casa, Edicions Proa, 2014, pàg. 20) * Tot el que és important de veritat, el que és real, interessant i sincer passa d’amagat dels altres. (© Neus…
Read More “Citacions literàries de Mai no sé què fer fora de casa, Neus Canyelles” »
En una lletra adreçada a l’escriptora Hortense Allart, el 22 de juny de 1847, George Sand afirmava amb molt de senderi que “Cap home, i cap dona, i cap existència no ofereixen a un artista apassionat pel seu art un subjecte executable en la seva realitat. […] [És] la simplicitat del públic vulgar la que…
Read More “Mai no sé què fer fora de casa, Neus Canyelles” »
Sòcrates convertí la inscripció de l’entrada del temple de Delfos —“Coneix-te a tu mateix”— en una de les seves divises filosòfiques: si vols ésser capaç d’entendre i apreciar com cal el món i tot el que t’envolta, el primer que el cal és conèixer-te; si aquesta premissa coixeja, també coixejaran totes les apreciacions i consideracions…
Read More “Sant Jordi a Barcelona, Consols Bancells i Narcís Sayrach” »
Com bé comenta en Bernat Puigtobella, és més que possible que ara, tot just després de la Crónica de una muerte anunciada, quan El coronel no tiene quien les escriba y ja no pot Vivir para contarla, el gran autor colombià es converteixi en el més comprat —que no, ai las!, en el més llegit:…
Read More “La meva (modesta) brúixola literària per Sant Jordi” »
Com bé comenta en Bernat Puigtobella, és més que possible que ara, tot just després de la Crónica de una muerte anunciada, quan El coronel no tiene quien les escriba y ja no pot Vivir para contarla, el gran autor colombià es converteixi en el més comprat —que no, ai las!, en el més llegit:…
Read More “La meva (modesta) brúixola literària per Sant Jordi” »
D’un temps ençà, tant a casa nostra (damià bardera, Adrià Pujol, Yannick Garcia…) com a fora (Ferdinand von Schirach, David Bezmozgis, Alice Munro, George Saunders, James Salter…), hi ha tot un conjunt d’autors que semblen haver-se proposat demostrar que potser el del conte pugui ésser definit com a gènere menor per la seva extensió però no pas per la seva qualitat. Es tracta…
D’un temps ençà, tant a casa nostra (damià bardera, Adrià Pujol, Yannick Garcia…) com a fora (Ferdinand von Schirach, David Bezmozgis, Alice Munro, George Saunders, James Salter…), hi ha tot un conjunt d’autors que semblen haver-se proposat demostrar que potser el del conte pugui ésser definit com a gènere menor per la seva extensió però no pas per la seva qualitat. Es tracta…
Acostuma a succeir que de les literatures poc conegudes i, més encara, de les considerades exòtiques, com la japonesa, en coneixem un parell d’autors, editats profusament quan reben el Nobel —Yasunari Kawabata, l’any 1968 i Kenzaburo Oe, el 1994—, i poca cosa més. Tanmateix, a banda del sempre actual Yukio Mishima i de Haruki Murakami, un…
Read More “Manazuru. Una història d’amor, Hiromi Kawakami” »