Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Lectures: 13 L’embriaguesa de la metamorfosi, Stefan Zweig Feliços el que no saben (prou) que són infeliços Tal i com funciona el món editorial en els nostres dies, acostuma a ésser aconsellable rebre amb una certa prevenció les obres literàries publicades pòstumament. Per fortuna, quan és Quaderns Crema qui ha decidit editar un d’aquests llibres…
Continua llegint “L’embriaguesa de la metamorfosi, Stefan Zweig” »
Lectures: 18 L’embriaguesa de la metamorfosi, Stefan Zweig Feliços el que no saben (prou) que són infeliços Tal i com funciona el món editorial en els nostres dies, acostuma a ésser aconsellable rebre amb una certa prevenció les obres literàries publicades pòstumament. Per fortuna, quan és Quaderns Crema qui ha decidit editar un d’aquests llibres…
Continua llegint “L’embriaguesa de la metamorfosi, Stefan Zweig” »
Lectures: 10 Per a qualsevol Club de Lectura, comptar amb l’autor per poder comentar la seva obra amb ell és un privilegi fantàstic, un enorme enriquiment de l’experiència lectora. I, potser, encara més quan es tracta d’un poemari que —quan té la vàlua que ha(uria) de tenir—, acostuma a donar lloc a majors possibilitats d’interpretació…
Continua llegint “Laia Llobera als Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa” »
Lectures: 11 Quan hom es decideix a escriure unes memòries, senyal que ha viscut molt i que té interès en compartir les seves experiències amb els altres; que considera que convé deixar constància d’allò que li ha succeït per a coneixement dels que han vingut després d’ell i dels que vindran més tard. Que en…
Continua llegint “Un capellà gens clerical, un polític poc polític, Josep Poca Gaya” »
Lectures: 14 Quan hom es decideix a escriure unes memòries, senyal que ha viscut molt i que té interès en compartir les seves experiències amb els altres; que considera que convé deixar constància d’allò que li ha succeït per a coneixement dels que han vingut després d’ell i dels que vindran més tard. Que en…
Continua llegint “Un capellà gens clerical, un polític poc polític, Josep Poca Gaya” »
Lectures: 13 Ressuscitar els records del temps És ben cert —potser no ho podia ésser més— que les campanyes de publicitat que acompanyen un llibre acostumen a ésser un xic exagerades, fins a tal punt que, si ens les haguéssim de creure totes a ulls clucs, cada nova obra que arriba al mercat seria imprescindible…
Continua llegint “Els homes de la terra i el mar, Sebastià Juan Arbó” »
Lectures: 18 Ressuscitar els records del temps És ben cert —potser no ho podia ésser més— que les campanyes de publicitat que acompanyen un llibre acostumen a ésser un xic exagerades, fins a tal punt que, si ens les haguéssim de creure totes a ulls clucs, cada nova obra que arriba al mercat seria imprescindible…
Continua llegint “Els homes de la terra i el mar, Sebastià Juan Arbó” »
Lectures: 11 * Chaque personne est bien seule. (© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 308) * Cada persona està ben sola. (© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 13) * Chaque nouvel écrivain original me semblait en progrès sur celui qui l’avait précédé….
Continua llegint “Citacions literàries d’El cantó de Guermantes II, Marcel Proust” »
Lectures: 9 * Chaque personne est bien seule. (© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 308) * Cada persona està ben sola. (© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 13) * Chaque nouvel écrivain original me semblait en progrès sur celui qui l’avait précédé….
Continua llegint “Citacions literàries d’El cantó de Guermantes II, Marcel Proust” »
Lectures: 10 Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, Joan Fuster Ens cal(i)en pensadors valencians És possible que tendim a pensar —o, més aviat, a imaginar— que els esdeveniment històrics que deixen petja es produeixen per casualitat, gairebé per inèrcia, com si una mena de fat inconcret ho determinés tot. Ara bé, en general, els…
Continua llegint “Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, Joan Fuster” »