Skip to content
  • Inici
  • Autors/es i títols analitzats
  • Traductors/es i títols
  • Citacions literàries
  • Oxímorons
  • Qui sóc?
  • Contacte
  • Obra literària

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Anàlisi i orientació literària

Mémoires d’Hadrien, Marguerite Yourcenar, Éditions Gallimard, Paris, 1971

Posted on 29 d'abril de 202329 d'abril de 2023 By Xavier Serrahima 1 comentari a Mémoires d’Hadrien, Marguerite Yourcenar, Éditions Gallimard, Paris, 1971
Si t'agrada, comparteix-ho!
Tweet
Lectures: 239

Loading

Mémoires d’Hadrien, Marguerite Yourcenar

Cherchant l’homme

En ce notre temps de littératures uniformes et uniformisés, je ne crois pas qu’il y puisse avoir une meilleure proposition que de se réfugier dans les classiques. À commencer par ceux du 20ème siècle qui ont suffisamment d’années derrière eux pour trouver leur place sûre, pour mériter un bilan plus objectif — et surtout (beaucoup) plus équilibré — que les plus récents.

Mémoires d’Hadrien, Marguerite Yourcenar, Gallimard, 1971S’immerger dans Mémoires d’Hadrien, de Marguerite Yourcenar, Éditions Gallimard, Paris, 1971 — version catalane : Mémoires d’Adrià, traduction de Jaume Creus, Éditorial Laia, Barcelone, 1983 —, c’est retrouver le goût de la littérature entendue comme bel art.

Comme un bel art dont le but est de nous parler de l’âme ou de la condition humaine. Dont le but est de nous faire voyager à l’intérieur de nous-mêmes. De cet nous-mêmes que, en faisant partie de la race humaine, nous pouvons reconnaître en toute personne.

La personne
Car, autant que ce qui nous est offert est le souvenir historique — (très) détaillé, exhaustivement documenté — de l’empereur Hadrien, en vérité ce qui compte le plus et ce qui nous attire le plus dans ce roman n’est pas l’empereur Hadrien, mais Hadrien lui-même ; l’Hadrien personne.

Cette personne qui avait tout mais qui a perdu ce qu’il aimait le plus. Qu’il a perdu ce que, sans s’en rendre compte — du moins, sans s’en rendre compte suffisamment ; sans en avoir une pleine conscience — il donnait raison, couleur, chaleur et sens à son existence.

Si l’œuvre de l’auteure française elle est toujours aussi valable qu’au premier jour, si non seulement elle nous attire mais nous sentons qu’elle nous appartient, si nous nous sentons appelés à poursuivre la lecture, ce n’est pas à cause d’aucun des subterfuges de la littérature dominante actuelle — ce n’est pas parce qu’elle nous offre une intrigue intrigante (plutôt un scénario : la plupart des romans de nos jours ne sont guère plus que des scénarios de films hollywoodiens) qui nous oblige à lire jusqu’à la dernière page ; ce n’est pas pour soulever un sujet brûlant ; ce n’est pas à cause de l’extravagance ou de l’originalité imposée — mais parce qu’elle nous plonge pleinement dans une vie avec laquelle nous pouvons immédiatement nous identifier, parce qu’elle nous plonge dans une vie qui ne peut être plus (authentiquement) humaine.

Humanité
C’est parce qu’en tant que lecteurs, il nous arrive la même chose que lui arrive à Hadrien lorsqu’il écrit. Lorsqu’il écrit des lettres adressées à un Marco que nous ne connaîtrons qu’à la fin du roman : « La lettre écrite m’a enseigné à écouter la voix humaine[1] », (p. 30).

C’est parce qu’il est difficile, pour non-dire impossible que nous nous identifions ou nous reconnaissons en l’empereur, mais en l’homme, il nous est plus aise : « j’avais lutté de mon mieux pour favoriser le sens du divin dans l’homme, sans pourtant y sacrifier l’humain[2] », (p. 181).

C’est parce que, bien peu importe combien il nous dit que : « J’ai rêvé parfois d’élaborer un système de connaissance humaine basé sur l’érotique[3] », (p. 22), le système de connaissance humaine qu’il finit par élaborer (plus précisément, qu’il finit pour trouver) est basé sur la mémoire, sur l’analyse du passé. Seul ce système lui permettra d’atteindre son objectif essentiel : « la seule connaissance de mon juste poids d’homme[4] », (p. 15).

Un objectif qu’il ne lui sera possible d’atteindre qu’en s’étudiant soi-même, en étudiant : « cet étroit canton d’humanité qu’est moi-même[5] », (p. 26). En s’étudiant, en s’étudiant son passé et laissant par écrit son étude. En rédigeant son étude et les réflexions et apprentissages qu’elle implique.

Marguerite Yourcenar

Regardant en arrière
En s’étudiant quand il est déjà grand. Quand il est assez âgé, quand il a assez vécu pour voir son existence avec un recul suffisant, aven une perspective suffisante. Plus précisément, lorsqu’il voit déjà sa mort imminente, lorsqu’il voit très clair que s’il attend plus tard, il ne lui sera plus possible de le faire : « Je n’en suis pas moins arrivé à l’âge où la vie, pour chaque homme, est une défaite acceptée[6] », (p. 12) ; « Serai-je emporté par la dixième crise, ou par la centième ? Toute la question est là[7] », (p. 13).

Pas comme une idée préconçue, mais lorsqu’il a commencé à écrire ce qui devait être à l’origine une seule lettre, son texte finit par se transformer en une longue évocation. En une évocation réflexive : « Peu à peu, cette lettre commencée pour t’informer des progrès de mon mal est devenue le délassement d’un homme […], la méditation écrite d’un malade qui donne audience à ses souvenirs. Je me propose maintenant davantage : j’ai formé le projet de te raconter ma vie[8] », (p. 29, c’est moi qui souligne).

 Évocation personnelle
Comme l’indique très bien le narrateur lui-même, il s’agit d’une évocation personnelle, sans aucune prétention particulière, il s’agit : « [d’]un récit dépourvu d’idées préconçues et de principes abstraits, tiré de l’expérience d’un seul homme qui est moi-même[9] », (Ibidem).

Une évocation ou récit qui, comme elle a commencé d’une certaine manière et s’est terminée d’une autre manière inattendue, il ne sait pas où elle va le mener : « J’ignore à quelles conclusions ce récit m’entraînera. Je compte sur cet examen des faits pour me définir, me juger peut-être, ou tout au moins pour me mieux connaître avant de mourir[10] », (Ibidem).

Un récit qui, comme tous ceux qui expliquent la vie d’un homme — et je ne me lasserai pas de souligner que cet ouvrage est avant tout l’histoire d’un homme et non celle d’un dieu, d’un héros ou d’un personnage légendaire —, est sous réserve du manque de fiabilité humaine.

Un récit qui est soumis à l’inconstance qui caractérise l’être humain : « Au plus profond, ma connaissance de moi-même est obscure, intérieure, informulée, secrète comme une complicité[11] », (p. 32) ; « Ma vie a des contours moins fermes. Comme il arrive souvent, c’est ce que je n’ai pas été, peut-être, qui la définit avec le plus de justesse[12] », (Ibidem) ; « Les plus opaques des hommes ne sont pas sans lueurs[13] », (p. 51) ; « Tout est si compliqué dans les affaires humaines[14] », (p. 112) ; « je ne me pique pas d’être plus conséquent qu’un autre[15] », (p. 249).

Mémoire
Memòries d’Adrià, Marguerite YourcenarRaison de plus, car l’évocation repose sur la mémoire, élément on ne peut plus fragile et instable : « Les dates se mélangent : ma mémoire se compose une seule fresque où s’entassent les incidents et les voyages de plusieurs saisons[16] », (p. 178) ; « je m’acharnais à exiger de ma mémoire une exactitude insensée[17] », (p. 224).

Parce que, autant son intention est d’expliquer sa vie, Hadrien est clair que : « rien ne m’explique[18] », (p. 34) ; pour Hadrien il est clair que toute explication modifie, plus ou moins, ce qu’elle cherche à expliquer. À plus forte raison, quand ce qui écrit se laisse tenter par la beauté : « j’avais parfois l’impression de sentir dans nos paroles une certaine fausseté ; la vérité disparaissait sous le sublime[19] », (p. 241).

Expliquer ou évoquer sa vie pour atteindre la permanence, pour éviter que la mort n’efface pas sa mémoire : « Mais un mort a droit à cette espèce d’inauguration dans la tombe, à ces quelques heures de pompe bruyante avant les siècles de gloire et les millénaires d’oubli[20] », (p. 123) ; « Nos portraits romains n’ont qu’une valeur de chronique : copies marquées de rides exactes ou de verrues uniques, décalques de modèles qu’on coudoie distraitement dans la vie et qu’on oublie sitôt morts[21] », (p. 146, c’est moi qui souligne).

Comment est-il évoqué
Cependant ce qui est essentiel, en matière de littérature, c’est la manière dont cette évocation est produite : dans l’art, dans la création artistique, le comment toujours est (il devrait être) plus important que non pas le quoi ; quoique, bien sûr, le comment doive (devrait) dépendre — plutôt que dépendre, surgir, découler — du quoi.

La manière dont Yourcenar nous transmet ou nous fait partager la mémoire (et donc la vie) d’Hadrien, c’est une manière qui lui a coûté beaucoup d’années pour trouver. Et quand je dis « manière », j’entends style, orientation, perspective.

Car, comme il l’explique fort bien dans son Carnet de notes de Mémoires d’Hadrien, un texte au moins aussi intéressant et enrichissant que le roman lui-même — tout, ou presque, dépendait de cette approche.

Le roman ne pouvait que décoller — devenir réalité ; commencer à avoir une existence — à partir du moment où elle a trouvé ou vu cette perspective, cette approche ou cette forme ; quand la voix dont elle avait besoin lui apparut : « Si j’ai choisi d’écrire ces Mémoires d’Hadrien à la première personne, c’est pour me passer le plus possible de tout intermédiaire, fût-ce de moi-même. Hadrien pouvait parler de sa vie plus fermement et plus subtilement que moi[22] », (p. 330).

Une voix hybride
Hadrien — et, qui dit Hadrien, dit que l’écrivaine qui devienne Hadrien en écrivant le roman — « sait que ce qui compte est ce qui ne figurera pas dans les biographies officielles, ce qu’on n’inscrit pas sur les tombes[23] », (p. 296) et que, donc, si ce qu’il veut, c’est conserver sa mémoire, si son but est d’obtenir « une image de ma vie telle que j’aurais voulu qu’elle fût[24] », (Ibidem), cet « don nécessaire pour mourir en paix[25] », (Ibidem), si ce qu’elle veut c’est que « l’aventure de mon existence prend un sens[26] », (Ibidem), ce qu’il lui faut c’est que le texte qu’elle écrit « s’organise comme dans un poème[27] », (Ibidem).

Ce qu’il lui faut donc c’est que sa voix est hybride ; que sa voix est non uniquement narrative mais sinon, aussi — aussi et au même temps ; au même temps et aussi — poétique : « J’ébauchai pourtant à cette époque un ouvrage assez ambitieux, mi-partie prose, mi-partie vers, où j’entendais faire entrer à la fois le sérieux et l’ironie, les faits curieux observés au cours de ma vie, des méditations, quelques songes ; le plus mince des fils eût relié tout cela ; c’eût été une sorte de Satyricon plus âpre. J’y aurais exposé une philosophie qui était devenue la mienne, l’idée héraclitienne du changement et du retour[28] », (p. 236).

Un monde plus vaste ou plus beau
Parce que : « les poètes nous transportent dans un monde plus vaste ou plus beau, plus ardent ou plus doux que celui qui nous est donné, différent par là même [29] », (p. 30). Parce que : « J’ai goûté surtout les poètes les plus compliqués et les plus obscurs, qui obligent ma pensée à la gymnastique la plus difficile, les plus récents ou les plus anciens, ceux qui me frayent des voies toutes nouvelles ou m’aident à retrouver des pistes perdues[30] », (p. 43).

Elle l’exprime, admirablement, dans un paragraphe que je crois que, comme une conclusion, doit être transcrit dans son intégralité :

Antimaque avait mieux compris le mystère des horizons et des voyages, et l’ombre jetée par l’homme éphémère sur les paysages éternels. Il avait passionnément pleuré sa femme Lydé ; il avait donné le nom de cette morte à un long poème où trouvaient place toutes les légendes de douleur et de deuil. Cette Lydé, que je n’aurais peut-être pas remarquée vivante, devenait pour moi une figure familière, plus chère que bien des personnages féminins de ma propre vie. Ces poèmes, pourtant presque oubliés, me rendaient peu à peu ma confiance en l’immortalité[31]. (p. 236).

samedi, 29 avril del 2023

© Xavier Serrahima 2023
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
ORCID iD iconorcid.org/0000-0003-3528-4499

Si vols llegir aquesta anàlisi literària en català, fes click en aquest enllaç.

***

[1] “La lletra escrita m’ha ensenyat a escoltar la veu humana”, (Mémoires d’Adrià, traduction de Jaume Creus, Éditorial Laia, Barcelone, 1983, p. 25).
[2] “havia lluitat tan bé com sabia per propiciar el sentit de la divinitat en l’home, sense sacrificar-hi, però, el que és humà”, (p. 166).
[3] “De vegades he somniat en elaborar un sistema de coneixement basat en l’eròtica”, (p. 17).
[4] “el fet de conèixer únicament el meu exacte pes d’home”, (p. 10).
[5] “l’estreta parcel·la d’humanitat que sóc jo”, (p. 21).
[6] “Nogensmenys, he arribat a l’edat en què la vida és una derrota acceptada”, (p. 8).
[7] “[Moriré] […] Serà la crisi que faci deu o la que faci cent? La qüestió és simplement aquesta”, (p. 9).
[8] “A poc a poc, aquesta carta començada per informar-te dels progressos del meu mal s’ha convertit en el desfogament d’un home […], en la meditació escrita d’un malalt que dóna audiència als seus records. Ara em proposo anar més lluny: m’he format el projecte de contar-te la meva vida”, (p. 24, el subratllat és meu).
[9] “[d’]una relació desproveïda d’idees preconcebudes i de principis abstractes, treta de l’experiència d’un sol home, que sóc jo mateix”, (Íd.).
[10] “Ignoro a quines conclusions em portarà aquesta relació. Compto que aquest examen dels fets em serveixi per definir-me, per jutjar-me potser, o, si més no, per poder-me conèixer millor abans de morir”, (Íd.).
[11] “En el més profund, la coneixença que tinc de mi mateix és obscura, interior, inexpressada, secreta com una complicitat”, (p. 27).
[12] “La meva vida té uns contorns menys estables. Com sol passar, és allò que no he estat, potser, el que la defineix amb més justesa”, (Íd.)
[13] “Ni els més opacs dels homes deixen de tenir els seus punts de lluïssor”, (p. 44).
[14] “Tot és tan complicat en les qüestions humanes”, (p. 102).
[15] “no pretenc ser més conseqüent que qualsevol altre”, (p. 232).
[16] “Les dates es confonen: la meva memòria compon un sol fresc on s’encabeixen els incidents i els viatges de diverses estacions”, (p. 164).
[17] “m’aferrissava a exigir de la meva memòria una exactitud insensata”, (p. 207).
[18]  “res no m’explica”, (p. 29)”.
[19] “jo tenia de vegades la impressió de notar en les nostres paraules una certa falsedat; la veritat desapareixia sota l’efecte del sublim”, (p. 225).
[20] “Però un mort té dret a aquesta mena d’inauguració de la tomba, a aquestes hores de pompa clamorosa abans de segles de glòria i mil·lenaris d’oblit”, (p. 112).
[21] “Els nostres retrats romans no tenen sinó un valor de crònica: còpies marcades amb arrugues exactes o amb berrugues úniques, calcades de models que hom troba distretament en la vida de cada dia i que hom oblida tan bon punt són morts”, (p. 134, el subratllat és meu).
[22] “Si he triat d’escriure aquestes Memòries d’Adrià en primera persona ha estat per poder prescindir al màxim de qualsevol intermediari, fins de mi mateixa. Adrià pot parlar de la seva vida més fermament i més subtilment que jo”, (p. 309).
[23]  “sap que el que compta és el que no figurarà en les biografies oficials, el que no s’inscriu sobre la tomba”, (p. 278).
[24] “una imatge de la meva vida tal com jo hauria volgut que fos[24]”, (Íd.), aquest “do necessari per morir en pau”, (Íd.).
[25] “do necessari per morir en pau”, (Íd.).
[26] “l’aventura de la meva existència adquireixi un sentit”, (Íd.).
[27] “s’organitz[i] com un poema”, (p. 278).
[28] “estava preparant en aquella època una obra força ambiciosa, mig en prosa, mig en vers, on pretenia fer entrar a la vegada la ironia i la serietat, els fets curiosos observats al llarg de la meva vida, meditacions, alguns somnis; hauria estat una mena de Satiricó, però més agre. Hi volia exposar una filosofia que havia esdevingut la meva, la idea heraclitana del canvi i el retorn”, (p. 220).
[29] “els poetes ens transporten a un món més bast o més bell, més ardent o més dolç que el que ens és donat, diferent per això mateix”, (p. 27).
[30] “M’he estimat sobretot els poetes més complicats i els més obscurs, que són el qui obliguen el pensament a la gimnàstica més difícil, i tant els més recents com els més antics, aquells que m’obren camins del tot nous o m’ajuden a retrobar pistes perdudes”, (p. 38).
[31] “Antímac havia entès millor el misteri dels horitzons i dels viatges, i l’ombra projectada per l’home efímer sobre els paisatges eterns. Havia plorat apassionadament la seva esposa Lide; havia donat el nom de la morta a un llarg poema, on tenien cabuda totes les llegendes de dolor i de dol. Aquella Lide, que potser viva no hauria cridat la meva atenció, morta esdevenia per a mi una figura familiar, més cara que molts dels personatges femenins de la meva vida. Aquells poemes, tot i així gairebé oblidats, em retornaven a poc a poc la confiança en la immortalitat”, (p. 219).

 
       
 Tweet  
Compte rendu littéraire, Francès, Roman, Yourcenar, Marguerite Tags:analyse littéraire, art, compte rendu, compte rendu de lecture, compte rendu de lecture de XX, compte rendu de XX, compte rendu littéraire, compte rendu littéraire de XX, Creative Commons, critique, critique littéraire, culture, écriture, Éditions Gallimard, lecture, littérature, littérature française, livres, Marguerite Yourcenar, Mémoires d’Hadrien, note de lecture, orcid.org/0000-0003-3528-4499, revue littéraire, roman, Xavier Serrahima

Navegació d'entrades

Previous Post: Llistes de llibres més venuts: protegir l’ecosistema literari
Next Post: Les paraules viuen a l’esperit. Assaig escollits, Virginia Woolf, Quid Pro Quo Edicions, 2023

Comment (1) on “Mémoires d’Hadrien, Marguerite Yourcenar, Éditions Gallimard, Paris, 1971”

  1. margarita ha dit:
    1 de maig de 2023 a les 10:00 PM

    Un text meravellós el de Marguerite Yourcenar.

    Respon

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sóc

Un terç empordanès, un terç egarenc, un terç ribetà, català, ciutadà del mon…
Temperamental, mediterrani, sentimental… Lliurepensador, racional, lletraferit…
Pare, company, amic…
…

Més llegitsd

  • L’ambició de l’Aleix, Enric Valor (32.745)
  • Mirall trencat, Mercè Rodoreda (18.371)
  • Sants innocents a Gaza (14.889)
  • Qui sóc? (14.802)
  • Mal d’escola, Daniel Pennac (12.570)
  • Oxímorons (12.330)
  • Llengua comuna (12.254)
  • Invitació a la lectura d’El quadern gris, de Josep Pla (11.730)
  • PSC, PS…Què? (11.187)
  • Millors col·legis de Catalunya (10.328)
  • Informe de l’interior, Paul Auster (10.214)
  • Presó provisional per a Fèlix Millet (10.161)
  • Apologia de l’escola concertada (9.845)

Entrades recents

  • Notes d’un dietari: 3 de juliol del mmxxv
  • Notes d’un dietari, 2 de juliol mmxxv
  • Diaris complets (I: El Somriure de l’atzar), Feliu Formosa, Quip Pro Quo Edicions, 2024
  • Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2025
  • Sylvia Plath, Diaris, Editorial del Cràter

Comentaris recents

  • Xavi Parcerissa Pagador en Els primers comtes catalans, Ramon d’Abadal
  • XavierSerrahima en Parlem de literatura catalana actual?
  • Roger Vilà Padró en Parlem de literatura catalana actual?
  • Pep en La festa de Gerald, Robert Coover, Quaderns Crema, 2023
  • ferran escoda en Consells als joves escriptors, Charles Baudelaire
abril 2023
DlDtDcDjDvDsDg
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
« març   maig »

Vols rebre les noves entrades?

Subscriu-te a la llista de correu electrònic i seràs el primer en rebre les noves entrades.

Arxius

Publico a

Suplement Cultura El Punt Avui
Revista de Catalunya
La Llança

Etiquetes

actualitat anàlisi literària art Catalunya citacions citacions literàries comentaris sobre literatura comentaris sobre llibres Creative Commons crítica crítica literària cultura debat democràcia diàleg ERC escriure fòrum d’opinió jo sóc jo i les meves lectures lectura les meves lectures literatura literatura en català llegir llibres llibres en català llibres recomanats nota de lectura Notes de lectura novel·la opinió orcid.org/0000-0003-3528-4499 Parlem-ne pensament poesia Política PP prescipció literària Psc PsoE quin llibre llegir què llegir ressenya literària ressenya llibres Xavier Serrahima

ORCID

ORCID Connecting Research and Researchers

Recursos

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biblioteques Diputació de Barcelona
Biblioteques Públiques de Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre
Premis literaris en llengua catalana
Diccionari de la llengua catalana
Registre de la Propietat Intel·lectual

Autors i gèneres analitzats

Cerca

Si t’ha agradat, comparteix-ho a les xarxes

Tweet

Llista d’autors i títols

Montserrat Abelló
♣ El miracle és viure. Vivències.

Miquel Adam
♣ Torero d’hivern.

Vasili Aksiónov
♠ Una saga moscovita.

Ferran Aisa
♣ CNT, la força obrera de Catalunya.

Caterina Albert
♣ Solitud.
♠ Tots els contes 3.

Sílvia Alcàntara
♣ Els dies sense glòria.

Svetlana Aleksiévitx
♠ La pregària de Txernòbil. Crònica del futur.

Sibilla Aleramo i Dino Campana
♠ Cartes (1916-1918).

Sibilla Aleramo
♠ Una dona.

Susagna Aluja i Font
♣ Tres guineus.

Francesc-Marc Álvaro
♠ Ara sí que toca!.

Jorge Amado
♠ Gabriela, clau i canyella.
♥ Els vells mariners.

Joaquim Amat-Piniella
♣ La clau de volta.

Niccoló Ammaniti
♣ Tu i Jo.

Leonid Andréiev
♦ La història dels set penjats.

Sebastià Juan Arbó
♣ Els homes de la terra i el mar.

Jordi Arbonès i Albert Manent
♠ Epistolari.

Jordi Arbonès i Joaquim Carbó
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Manuel de Pedrolo
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Matthew Tree
♠ Epistolari,.

Hanna Arendt i Gershom Scholem
♣ Tradición y política. Correspondencia (1939-1964) .

Rafael Argullol
♣ Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida.

Aristòtil
♣ Ètica nicomaquea.

Vladímir Arséniev
♠ Derzú Uzalà.
♣ Pel país de l’Ussuri.

Silvio d’Arzo
♣ Casa aliena.

Martine Audet
♠ El meu cap és fort allà on l’altra dansa .
♣ Ma tête est forte de celle qui danse.
♥ Des formes utiles.

Jane Austen
♣ Orgull i prejudici.
♥ Lady Susan.
♦ Emma.

Paul Auster
♠ Viatges per l’Scriptorium.
♣ Informe de l’interior.
♥ 4 3 2 1.

Paul Auster i J.M. Coetze
♥ Ara i aquí. Cartes (2008-2011).

Nii Ayikwei Parkes
♠ L’enigma de l’ocell blau.

Isaak Bàbel
♣ La Cavalleria Roja.

Josep-Ramon Bach
♣ L’instint. Obra poètica 1962-1993.

Margarita Ballester
♠ L’infant i la mort, dins Després de la pluja.
♣ Els ulls, dins Després de la pluja.

Honoré de Balzac
♣ Splendeurs et misères des courtisanes.

Gerbrand Bakker
♠ A dalt tot està tranquil.
♣ Deu oques blanques.

Josep Ballester
♠ L’agitació de l’escriptura.

asha bandele (& Patrisse Khan-Cullors)
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter.

Nir Baram
♦ La bona gent.

Maria Barbal
♣ En la pell de l’altre.

Damià Bardera
♣ Fauna Animal.

Heribert Barrera
♣ Cambó.

Colin Barrett
♣ Glanbeigh.

Agustí Bartra
♣ El gall canta per tots dos.

Sebastian Barry
♠ A la banda de Canaan.

Charles Baudelaire
♠ Consells als joves escriptors.
♣ Correspondance.

Zygmunt Bauman
♦ La riquesa d’uns quants beneficia tothom?.
♠ Temps líquids.
♣ Vida de consum.

Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
♠ Babel.

Antony Beevor
♠ La guerra civil española.

Jaume Benavente
♥ Nocturn de Portbou.
♣ L’home que llegia Miquel Strogoff.
♠ Somnis de Valparaíso.
♦ Els dies sense fi.

Walter Benjamin
♠ Infància a Berlín cap al 1900.

Thomas Bernhard
♠ Els meus premis.
♦ Sí.
♥ L’imitador de veus.
♣ Formigó.
♠ El nebot de Wittgenstein.

Thomas Bernhard i Siegfried Unseld
♠ Correspondencia.

Prudenci Bertrana
♣ Violeta.
♥ Josafat.

David Bezmozgis
♠ Nataixa i altres històries.

Artur Bladé i Desumvila
♠ L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940.
♣ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1966-1969, dins Cicle dels dietaris I.
♥ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1970-1971, dins Cicle dels dietaris I.
♣ Francesc Pujols per ell mateix, dins Cicle de biografies III.
♥ Geografia espiritual de Catalunya, dins Cicle de biografies III.
♦ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1972-1974, dins Cicle dels dietaris II.
♠ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1975-1976, dins Cicle dels dietaris II.
♦ De França a Mèxic. Dietari de viatge.

Ana Blandiana
♣ La por de la literatura.

Hans Blumenberg
♣ Literatura, estética y nihilismo.

Michael Bond
♠ Un ós anomenat Paddington.

Ramon Bosch
♣ El temps revingut.

Dolors Bramon
♣ L’islam avui. Alguns aspectes controvertits.

Jacques Brault
♣ À jamais.

 Gerald Brenan
♠ Una vida pròpia.

Joseph Brodsky
♣ La marca de l’aigua.

Marc Antoni Broggi
♣ Per una mort apropiada.

Moisès Broggi  i Teresa Pous
♣ La necessitat de ser útil.

Anne Brontë
♠ La llogatera de Wildfell Hall.

David Bueno
♣ L’enigma de la llibertat.

Gesualdo Bufalino
♠ La llum i el dol.

Charles Bukowski
♣ Correus.

Mikhaïl Bulgàkov
♠ El Maestro y Margarita.

Milena Busquets
♣ También esto pasará.

Howard Butten
♠ Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
♠ El mundo roto. Tres epistolarios románticos.

Jaume Cabré
♣ Les incerteses.
♥ Quan arriba la penombra.

Jordi Cabré
♠ Digues un desig.

Pere Calders i Joan Triadú
♠ La maleta extraviada.
♣ Estimat amic. Cartes. Textos.

Lluís Calvo
♣ El meridià de París.

Carles Camps Mundó
♠ La mort i la paraula Obra poètica (1988-2018).

Francisco Candel
♣ El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975.

Neus Canyelles
♣ Mai no sé què fer fora de casa.

Karel Čapek
♠ La guerra de les salamandres.
♣ R.U.R.

Joaquim Carbó
♠ Elogi de la formiga.

Àngel Carbonell
♣ L’instant és tot.

Lluís Casals
♣ L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals.

Alfonso R. Castelao
♠ Coses.

J.M. Castellet
♣ Seductors, il·lustrats i visionaris.

Ada Castells
♣ Pura sang.

Otília Castellví
♠ De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Louis-Ferdinand Céline
♣ Voyage au bout de la nuit.
♥ Guignol’s band I.

Raymond Chandler
♣ Adéu, nena.

G.K. Chesterton
♦ Els relats del pare Brown.

David Cirici
♣ El setè àngel.

Antoni Clapés
♥ Arbre que s’allunyà.
♣ Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés.
♠ Microgrames, amb Alícia Casadesús.
♠ Clars, aquest matí, són els teus records.
♣ Riu brogent I: Riu brogent.
♥ Riu brogent II: Heimat (suite helvètica).
♦ Riu brogent III: Allí on la llum.
♠ Converses.
♣ Fer les cartes.

Jordi Coca
♣ El diable i l’home just.
♥ En caure la tarda.
♦ Califòrnia.
♣ L’Emperador.

Jean Cocteau
♣ La dificultat de ser.

Richard Cohen
♣ Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes escritores.

J.M. Coetzee
♥ Escenes de la vida a províncies.
♣ La infantesa de Jesús.

Antoine Compagnon
♦ Quaranta nits amb Montaigne.

Robert Coover
♠ La festa de Gerald.

Joseph Conrad
♦ Amb la corda al coll.
♣ Memòria personal.

Barbara Constantine
♠ I a sobre… la Paulette.

Joan Coromines, Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera
♠ Epistolari.

Santi Cortés
♣ El compromís amb la cultura.

Mia Couto
♣ La confessió de la lleona.

Alfonso Cuatrecasas
♠ Amor y sexualidad en la antigua roma.

Llibert Cuatrecasas
♣ El pas per la vida al meu país.

Michael Cunningham
♠ Quan cau la nit.

Anna Dalmau i Anna Mora
♠ Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l’exili.

Roald Dahl
♣ Els millors relats de Roald Dahl.

Anna Maria Dalí
♠ Salvador Dalí vist per la seva germana.

Ramon d’Abadal
♣ Els primers comtes catalans.

DD. AA. (Diversos autors)
♥ 101 cuentos clásicos de la China.
♣ Contes russos II.
♥ A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
♦ Crònica d’un país, 15 articles imprescindibles.
♠ Som una espècie violenta?.
♣ Poesia catalana avui 2000-2015.
♦ Tafanejar. Llibreries del món.
♥ Les baules que falten Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs.
♠ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983).
♣ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. II (1984-2012).

Maiol de Gràcia Clotet
♣ La Peixera.

Denise Desautels
♣ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (I).
♥ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II).
♦ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III).
♠ L'angle noir de la joie.
♣
Disparaître.

Marie Desplechin
♠ Retrat d’Olivia, 2000.

Alexandre Deulofeu
♣ Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili, Volum I, 1974.

Charles Dickens
♠ Els papers pòstums del Club Pickwick, 2012.
♠ David Copperfield, 2018.

D.L. Doctorow
♦ El cervell de l’Andrew

Fiódor Dostoievski
♥ Memòries de la casa morta, 2012.
♠ Les nits blanques, 2015.
♣ Crim i càstig, 2021.
♠ Apunts del subsòl, 2021.
♣ Una novel·la en nou cartes, 2021.
♥ Un cor dèbil, 2021.
♦ Un lladre honrat, 2021.
♠ Una noia dòcil, 2021.
♣ El somni d’un home ridícul, 2021.
♥ Una història desagradable, 2021.
♦ El doble, 2021.
♠ Cartes (1838-1867), 2023.

Serguei Dovlàtov
♣ La filial, 2016.

Réjean Ducharne
♣ L’engolida dels engolits, 2017.

Alexandre Dumas fill
♣ La Dama de les camèlies, 2012.

Louise Dupré
♠ Plus haut que les flammes, 2010.
♣ Més amunt que les flames, 2016.
♥ L’album multicolore, 2014.
♦ L’àlbum multicolor, 2020.
♣ Théo à jamais, 2020.
♥ Nous ne sommes pas des fées.
♦ Exercices de joie Premier compte-rendu, 2022.
♠ Exercices de joie Deuxième compte-rendu, 2022.
♣ Exercices de joie Trosième compte-rendu, 2022.
♥ Exercices de joie Quatrième compte-rendu 2022.

Joan Duran i Ferrer
♠ Nua cendra, 2020.

Marguerite Duràs
♠ La tarda del Senyor Andesmas, 2015.
♥ El dolor, 2019.

Gerard Durell
♠ La meva família i altres animals, 2021.
♣ Ocells, bèsties i parents, 2021.

Friedrich Dürrenmatt
♠ La promesa, 2011.

Jean Echenoz
♣ 14, 2013.

Dave Eggers
♣ Un holograma per al rei, 2014.

T.S. Eliot
♠ Quatre quartets, 2010.

Najat El Hachmi
♣ La filla estrangera, 2015.

Jaume Escoda
♣ Els meus millors pròlegs, 2015.

Joan Esculies
♣ Joan Solé i Pla, Un separatista entre Macià i Companys, 2011.

Josep Espunyes
♣ Obra pòetica, 2012.

Fabián Estapé
♠ El joc del viure, 2004.

Laia Fàbregues
♣ La nena dels nou dits, 2008.

Anne Fadiman
♠ Ex-libris. Confessions d’una lectora, 2000.

Hans Fallada
♥ Aquest cor que et pertany, 2015.
♠ L’home que volia arribar lluny 2013.
♣ Llop entre llops, 2012.

John Fante
♥ A l’oest de Roma.
♠ La germandat del raïm, 2013.

Remo Fasani
♠ Novenaris, 2020.

William Faulkner
♠ El soroll i la fúria, 2021.

Jörg Fauser
♠ Matèria primera, 2013.

Laura Fernández
♣ La señora Potter no es exactamente Santa Claus, 2021.

Bernat Ferrer
♠ Converses amb Oriol Junqueras, 2011.

Josep M. Ferrer-Arpí
♣ El primer estel del capvespre a Angkor, 2014.

Francis Scott Flitzgerald
♥ El Gran Gatsby, 2021.

Gustave Flaubert
♥ Madame Bovary, 1999.
♣ Trois contes, 1972.
♠ La tentation de Saint Antoine, 2006.

Marcello Fois
♥ Memòria del buit, 2015.

Josep Fontana
♠ La construcció de la identitat, 2005.

Richard Ford
♠ Canadà, 2013.

Danielle Fournier et Louise Marois

♠ je n'aime pas Violet, 2024.

Joan Fuster
♣ Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, 2014.

Shichirô Fukazawa
♠ Narayama, 1984.

Amity Gaige
♠ Les bones intencions, 2015.

Jordi Galli
♠ La ruta invisible, 2024.

Mireille Gansel

♣ Traduir com transhumar, 2021.

Yannick Garcia
♣ La nostra vida vertical, 2014.

Gabriel García Márquez
♠ Memoria de mis putas tristes, 2004.

Elizabeth Gaskell
♠ Cranford, 2013.

Gaziel
♥ Tot s’ha perdut, 2014.
♣ Meditacions en el desert (1946-1953), 2018.

André Gide
♠ Journal. Une anthologie (1889-1945), 2012.
♣ Les Faux-Monnayeurs, 1972.

Petr Ginz
♠ Diari de Praga (1941-1942), 2006.

Natalia Ginzburg
♠ Ha anat així, 2017.
♣ Tot el teatre I (1965-1967), 2019.

Jean Giono
♠ L’home que plantava arbres, 2008.

Johann Wolfgang Goethe
♠ Egmont, 2019.

Nikolai Gógol
♠ La nit de Nadal, 2010.

Witold Gombrowicz
♣ Curs de filosofia en sis hores i quart, 2015.

Graham Greene
♠ Un cas enllestit, 1991.

Vassili Grossman
♥ Repòs etern i altres narracions

Joanna Gruda
♥ El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos

Anna Gual
♣ Molsa 2016.

Antoni Gual
♣ Locus 2015.

Domènec Guansé
♣ Catalunya a l’exili, 2014.

Hakan Günday
♣ Daha!, 2017.

Helene Hanff
♥ 84, Charing Road, 2012.

Chad Harbach
♣ L’art de la defensa, 2013.

Thomas Hardy
♠ Lluny del brogit del món, 2013,

Jaroslav Hašek
♣ Les aventures del bon soldat Švejk

Alfred Hayes
♣ Una cara coneguda, 2015.

Martin Heidegger
♥ Cuadernos negros (1931-1938), 2017.
♣ Cuadernos negros II (1938-1939), 2018.

Hallgrímur Helgason
♠ La dona a 1000°, 2013.

Jad Hatem
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, 2022.

Ernst Hemingway
♣ París era una festa, 2018.

Hermann Hesse
♣ El llop estepari, 2010.

James Hilton
♠ Passi-ho bé, senyor Chips, 2012.

Joan Manuel Homar
♣ La lentitud de la mirada, 2017.

Bohumil Hrabal
♣ El meu gat Autíčko, 2016.
♠ Una soledad demasiado ruidosa , 2021.

Siri Hustvedt
♠ El món resplendent, 2014.

Yasushi Inoue
♣ L’escopeta de caça 2018.

Josep Irla i Bosch
♠ Memòries d’un president a l’exili, 2010.

John Irving
♣ En una sola persona, 2013.

Kazuo Ishiguro
♣ El que resta del dia, 1991.

Philippe Jaccottet
♣ L’entretien des muses. Chroniques de poésie, 1968.
♠ Aires 2017.
♥ L’ignorant Poemes 1952-1956, 2017.
♦ Quadern de verdor, 2021.

Jerome, de Jerome K.
♣ Tres homes en una barca (per no parlar del gos), 2015.

Àngel Jiménez
♣ En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999), 2003.

Ba Jin
♠ Família, 2011.

Gabriel Josipovici
♥ Era broma, 2014.
♣ Era una broma, 2014.
♣ Infinit. Història d’un moment 
♠ Infinito. La historia de un momento
♥ Moo Pak , 2012.
♦ Moo Pak, 2012.

James Joyce
♠ Cartes. Antologia, 2013.

Franz Kafka
♠ La carta al pare, 2020.
♥ Cartes a Milena, 2018.
♣ El castell, 2019.

Theodor Kallifatides
♠ Mares i fills, 2020.

Vassili Kandinski
♣ De l’espiritual en l’art, 2016.

Immanuel Kant
♠ Crítica de la raó pura, 2024.
♣ Crítica de la raó pura , 2024.

Sayed Kashua
♣ Segona persona del singular, 2014.

Hiromi Kawakami
♠ Manazuru. Una història d’amor

Yasunari Kawabata
♠ La casa de les belles adormides, 2007.

Yasunari Kawabata i Yukio Mishima
♠ Kawabata-Mishima, Correspondance, 2002.

Nikos Kazantzakis
♠ El crist de nou crucificat 2018.

Claire Keegan
♣ Tres llums , 2017.

Stephen Kelman
♠ Els consells del colom, 2015.

Patrisse Khan-Cullors (& asha bandele)
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter, 2021.

Søren Kierkegaard
♠ La repetición, 2019.
♣ Temor y temblor, 2019.
♣ Migajas filosóficas, 2016.
♣ El concepto de la angustia, 2016.
♣ Prólogos, dins Escritos Volumen 4/2, 2016.

Michael Köhlmeier
♠ Idil·li amb gos ofegant-se, 2012.

William Kotzwinkle
♣ El nedador del mar secret, 2015.

Daniela Krien
♠ Algun dia ens ho explicarem tot, 2013.

Bernardo Kucinski
♣ Les tres morts de K. 2013.

Alice Kuipers
♠ La vida a la porta de la nevera, 2007.

Milan Kundera
♠ El Teló, 2005.

Carmen Laforet
♠ Nada, 1945.

Madame Lafayette
♣ La Princesse de Clèves 2009.

John Le Carré
♠ Una veritat delicada, 2013.
♣ Volar en cercles, 2016.

Pierre Lemaitre
♠ Ens veurem allà dalt, 2014.

Jonathan Lethem
♠ Pistola, amb música de fons, 2013.
♣ Els jardins de la dissidència, 2014.

Édouard Levé
♣ Autoretrat, 2018.
♥ Suïcidi, 2018.

Marina Lewycka
♠ La petita història dels tractors en ucraïnès, 2006.

Aina Li
♣ El noi del bus, 2015.

Rywka Lipszyc
♣ El diari de la Rywka, 2015.

Laia Llobera
♠ Certesa de la llum, 2014.
♣ Boscana,, 2018.

Josep M. Llompart
♠ Poesia completa, 2019.

Roc Llop
♣ Contes negres vora el Danubi, 2013.

Llort
♣ La imperfecció de les bombolles, 2009.
♥ Si quan et donen per mort un dia tornes, 2012.
♦ Sota l’asfalt, 2015.

Hèctor López Bofill
♣ La trama contra Catalunya, 2013.

Carles López Rovira
♣ La Conquesta de Catalunya, 2012.

Jovi Lozano-Seser
♣ El traductor, 2015.

Amin Maalouf
♣ Els desorientats, 2013.

Maarouf, Mazen
♠ Acudits per a milicians, 2019.

Alice McDermontt
♣ Algú, 2015.

Helen Macdonald
♣ F de falcó, 2016.

Ian MacEwan
♥ La llei del menor, 2015.

Albert Manent
♣ La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), 2008.

Thomas Mann
♣ La mort a Venècia, 2020.
♠ Els Buddenbrook. La decadència d’una família, 2021.

Frederic Manning
♠ La part que ens toca, 2011.

Katherine Mansfield
♣ Diaris, 2018.
♥ Felicitat i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♦ La festa al jardí i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♠ Un niu de tórtores i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♣ Una mica infantil i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♥ En una pensió alemanya, dins Tots els contes, 2018.

Maria-Mercè Marçal
♠ Sota el signe del drac. Proses crítiques (1985-1997), 2020.
♥ Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980), 2019.

Eduard Márquez
♠ L’últim dia abans de demà, 2011.

Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli
♠ Barcelona / Roda de Ter, 2014.

Antoni Martí i Monterde

♠ L'erosió, 2019.

Andreu Martín
♣ Les escopinades dels escarabats, 2013.

Laia Martinez i Lopez
♠ Afollada, 2016.

José Luis Martín Ramos
♣ La rereguarda en guerra, 2012.

Armand Matias Guiu
♠ Què penses després de fer-ho, 1994.

Somerset Maugham
♠ Una casa a Florència, 2010.

Joan-Carles Mèlich
♣ La prosa de la vida Fragments filosòfics II, 2016.
♠ Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta, 2018.

Herman Melville
♠ Bartleby, el escribiente, 2019.

Joachim Meyerhoff
♠ Que tot sigui com no ha estat mai, 2015.

Leonard Michaels
♠ Sylvia, 2010.

Amanda Mikhalopulu
♣ M’agradaria, 2012.

Joan F. Mira
♣ El tramvia groc, 2013.

Pau Miserachs
♣ Ni república, ni democràcia, 2012.

Patrick Modiano
♣ L’herba de les nits, 2014.

Bruno Monsaingeon
♠ «Mademoiselle» Conversaciones con Nadia Boulanger, 2018.

Assumpta Montellà
♠ El silenci dels telers, 2012.

Carles Hac Mor
♠ Converses, amb Antoni Clapés 2022.
♣ Fer les cartes, amb Antoni Clapés, 2022.

Mercè Morales Montoya
♠ La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català, 2008.

Alberto Moravia
♠ Agostino, 1991.

Marc Moreno
♠ Contra l’aparador, 2015.

Greg Mortenson i David Oliver Relin
♠ Tres tasses de te, 2008.

Hamid Moshin
♠ Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, 2013.

Jaume Munar
♠ Wunderwaffe, 2016.
♣ El futur. Poesia de la inexperiència, 2018.

Alice Munro
♠ Estimada vida, 2013.

Haruki Murakami
♠ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, 2013.
♣ Homes sense dones, 2015.
♣De què parlo quan parlo d’escriure, 2017.

Michela Murgia
♠ L’acabadora, 2011.

Anna Murià
♣ L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació, 2012.

Fiston Mwanza Mujila
♦ Tram 83, 2015.

Vladimir Nabokov
♠ Foc pàl·lid, 2014.

Ivette Nadal
♠ L’àngel i la infermesa del pensament, 2020.

Marta Nadal
♠ Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, 2021.

Marie Ndiaye
♠ Trois femmes puissantes, 2009.

Irene Némirovsky
♠ El Ball, 2019.

Friedrich Nietzsche
♦ El naixement de la tragèdia, 2011.
♠ El cas Wagner, 2012.
♣ Nietzsche contra Wagner, 2012.

Joseph O’Connor
♠ Llum de guàrdia, 2013.

Kenzaburô Ôe
♦ La presa, 2014.

Joan Miquel Oliver
♠ El misteri de l’amor, 2008.

Narcís Oller
♣ Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries, 2014.

Nuccio Ordine
♠ Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, 2017.
♣ Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure, 2022.

Marta Orriols
♣ Anatomia de les distàncies curtes, 2016.

Maksim Óssipov
♣ El crit de l’ocell domèstic, 2016.

Cynthia Ozick
♠ El Xal, 2010.

Miquel Pairolí
♠ Octubre, 2010.

Simon Painchaud
♣ Je parle de vos silences, 2023.

Francesc Parcerisas
♠ Un estiu, 2018.
♣ La tardor em sobta, 2022.

Sergi Pàmies
♣ Tres novel·les analògiques, 2025.

Sergi Pardos-Prado
♠ Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals, 2012.

Marta Pasqual
♣Joan Sales, la ploma contra el silenci, 2012.

Brian Patten
♠ El Gegant de la història, 2001.

Manuel de Pedrolo
♣ Mecanoscrit del segon origen, 1974.
♦ Acte de violència, 2017.
♦ Les portes del passat, dins La terra prohibida, Volum I, 2017.
♠ Les paraules dels botxins, dins La terra prohibida, Volum I, 2017.
♣ Les finestres interiors, dins La terra prohibida, Volum II, 2017.
♥ La nit horitzontal, dins La terra prohibida, Volum II, 2017.
♠ Joc brut, dins A l’ombra del crim, 2018.
♣ L’inspector fa tard, dins A l’ombra del crim, 2018.
♥ Doble o res, dins A l’ombra del crim, 2018.
♦ Cartes a Jones Street, 2022.

Liudmila Petruixévskaia
♥ Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre, 2015.

Lucia Pietrelli
♠ V, 2016.

Francesc Pi i Margall
♠ La qüestió de Catalunya, 1978.

Ramiro Pinilla
♠ La Tierra Convulsa, 1. Colinas verdes, colinas rojas, 2004.
♣ Los cuerpos desnudos, 2. Colinas verdes, colinas rojas, 2005.
♥ Las cenizas del hierro, 3. Colinas verdes, colinas rojas, 2005.

Roberto Piumini
♣ En Mattia i l’avi, 2015.

Josep Pla
♠ Cartes a Pere,1996.
♣ Un amor de Josep Pla al Canadell,1985.
♥ El carrer estret, 2004.
♦ El quadern gris, 2012.
♠ La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), 2014.
♥ Fer-se totes les il·lusions possibles, 2017.

Josep Pla i Jaume Vicenç Vives
♠ L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, 2019.

Josep Pla i Gaziel
♣ Estimat amic. Correspondència (1946-1964), 2018.

Xavier Pla
♠ Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, 1997.

Andrei Platónov
♣ La rasa, 2014.

Sylvia Plath
♣ Diaris, 2024.

Plini el Jove
♥ Lletres, Vol. I, 1927.

Josep Poca Gaya
♣ Un capellà gens clerical, un polític poc polític, 2015.

Ponç Pons
♠ Ells ullastres de Manhattan, 2020.

Agustí Pons
♠ Pere Calders, veritat oculta, 1998.

Jaume C. Pons Alorda
♣ Cala foc als ossos, 2016.
♣ Era, 2018.

Oriol Ponsatí-Murlà
♣ Totes les estacions de França, 2014.

Carles Porta
♠ Fago, 2012.

Josep Pous i Pagés
♣ De la pau i del combat, 2016.

Paul Preston
♠ L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant la Guerra Civil i després, 2011.

Elizabeth Pruitt Stewart
♣ Cartes d’una pionera, 2016.

Marcel Proust
♦ Combray, 2010.
♥ Un amor d’en Swan, 2010.
♣ A l’ombra de les noies en flor I, 2012.
♣ A l’ombra de les noies en flor II, 2014.
♣ A l’ombra de les noies en flor, 2013.
♠ El cantó de Guermantes I, 2014.
♣ El cantó de Guermantes II, 2015.
♥ Sodoma i Gomorra I, 2016.
♦ Sodoma i Gomorra II, 2017.
♣ La presonera I, 2018.
♠ La presonera II, 2018.
♣ Albertine desapareguda I, 2020.
♥ Albertine desapareguda II, 2021.
♦ El temps retrobat I, 2022.
♠ El temps retrobat II, 2022.
♣ Cartas escogidas (1888-1922), 2022.
♥ Les soixante-quinze feuillets. Et autres manuscrits inédits, 2021.

Pep Puig
♣ La vida sense Sara Amat, 2016.

Ponç Puigdevall
♣ Il·lusions elementals, 2017.

Eduard Puigventós
♣ Ramon Mercader. L’home del piolet, 2015.

Adrià Pujol
♣ Alteracions, 2013.

Matthew Quick
♠ La bona sort d’ara mateix, 2014.

Raymond Radiguet
♠ El diable al cos, 2010.

Pilar Rahola
♠ La màscara del rei Artur, 2010.

Ramon Ramon
♠ No sé què mor. Dietari 2017-2019, 2021.

Carles Rebassa
♠ Eren ells, 2017.
♣ Sons bruts, 2019.

August Rafanell
♣ Notícies d’abans d’ahir, 2011.

Llucia Ramis
♣ Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, 2013.

Francesc Raventós
♣ Un futur incert, 2012.

Diane Régimbald
♣ Elle voudrait l’ailleurs encore, 2024.

Jules Renard
♦ Els burgesos són sempre els altres, 2016.

James Rhodes
♠ Instrumental. Memorias de medicina y locura, 2015.

Rainer Maria Rilke
♣ Els quaderns de Malte, 2010.
♠ Cartes a un poeta jove, 2015.

Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé
♣ Rainer & Lou, Cartes seleccionades (1897-1926), 2015.
♥ Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II,, 2016.

Rainer Maria Rilke, Boris Pasternak i Marina Tsvétaïeva
♣ Correspondance a trois, 2003.

Rius i Sant Xavier
♣ Xenofòbia a Catalunya, 2011.

Alain Robbe-Grillet
♣ La jalousie, 1957.

Marilynne Robinson
♣ Gilead, 2018.

Maria Mercè Roca
♠ Els dies difícils, 2005.

Gianni Rodari
♠ El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida, 2020.

Mercè Rodoreda
♠ Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, 1985.
♥ Cartes Completes (1960-1983), 2008.
♣ Mirall trencat, 2006.

Montserrat Roig
♣ El temps de les cireres, 2016.

Xavier Roig
♠ Ni som ni serem, 2002.

Pierre de Ronsard
♠ Poesía,2000.

Joseph Roth
♣ La cripta dels caputxins, 2015.

Joseph Roth i  Stefan Zweig
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), 2014.

Antoni Rovira i Virgili
♠ Cartes de l’exili, 2002.
♣ Els darrers dies de la Catalunya Republicana, 1976.

Bernat Ruiz Domènech
♠ Desencadenats, 2019.

Karen Russell
♠ Terra de caimans, 2012.

Víctor Sabaté
♣ El Jove Nathaniel Hathorne, 2012.

Antoine de Saint-Exupéry
♠ Écrits de guerre 1939-1944, 1994.

Josep M. Sala-Valldaura
♣ Cartes d’un poeta gran: llibre (de) bord, 2021.
♥ Acords i ruptures. Deu aproximacions a la poesia contemporània, 2023.

Joan Sales
♥ Cartes Completes (1960-1983), 2008.
♣ Viatge d’un moribund, 2013.
♦ Cartes a Màrius Torres, 2014.
♥ Incerta glòria, 2017.
♣ El vent de la nit, 2018.

Maite Salord
♣ L’alè de les cendres, 2014.

James Salter
♥ Això és tot, 2014.
♣ L’última nit, 2014.
♥ Anys llum, 2017.
♦ L’art de la ficció, 2017.

Ricard Salvat
♠ Diaris (1962-1968), 2018.
♣ Diaris (1969-1972), 2020.

Josep Santesmases i Ollé
♣ Quarts i hores I. Societat i política, 2012.

Eduard Sanahuja Yll
♣ Teories del no, 2017.

George Sand
♠ Histoire de ma vie, 2004.

Carles M. Sanuy
♣ La condició lítia, 2017.
♣ L’ordre de les coses, 2018.

Goliarda Sapienza
♠ L’art de viure, 2007.

Jean-Paul Sartre
♠ Qu’est-ce que la littérature ?, 2008.

George Saunders
♥ Deu de desembre, 2013.
♦ Pastoràlia, 2014.

Narcís Sayrach
♣ Sant Jordi a Barcelona, 2014.

Eric-Emmanuel Schmitt
♠ Concerto à la mémoire d’un ange, 2010.

Arthur Schopenhauer
♣ Correspondencia escogida (1799-1860), 2022.

Leonardo Sciascia
♠ Negro sobre negro, 2007.

Moacyr Scliar
♥ Els lleopards de Kafka, 2012.

W.G Sebald
♠ Els anells de Saturn, 2020.

Laurent Seksik
♣ El cas d’Eduard Einstein, 2015.

Sèneca
♦¿És breu, la vida?, 2014.

Michele Serra
♦ Els escarxofats.

Francesc Serés
♣ La pell de la frontera, 2014.
♥ 
El món interior. Una història europea, 2024.

 Lluís Serrahima
♣ Què volen aquesta gent?, 2019.

Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo
♣ Crítica literària i debat religiós, 2012.

Frank MacShane
♣ La vida de Raymond Chandler, 2017.

Lionel Shriver
♣ Germà gran , 2014.

Guillem Simó
♣ En aquesta part del món. Dietaris 1974-2004, 2016.

Isabel-Clara Simó
♠ El meu germà Pol, 2008.

May Sinclair
♠ On el foc no s’apaga, 2011.

Ali Smith
♠ Tardor, 2019.

Hjalmar Söderberg
♠ El doctor Glas, 2012.

Ferran Soldevilla
♣ Hores angleses, 2011.

Ferran Soldevila i Rosa Leveroni
♠ Cartes d’amor i d’exili, 2009.

Joaquim Soler
♣ París-Bis,, 2013.

Aleksandr Soljenitsin
♣ Pavelló de cancerosos.
♠ Vergonya, 2014.

Edwared St. Aubyn
♣ No tinc paraules, 2016.

Peter Stamm
♠ Marcia de Vermont. Conte d’hivern , 2020.

Nichita Stănescu
♣ Ànima gramatical, Antologia poètica 1960-1984, 2017.

John Steinbeck
♠ El poni roig, 2011.
♥ Viatges amb el Charley, 2020.

Stendhal
♠ Chroniques italiennes, 1973.

Elizabeth Strout
♥ Els germans Burgess, 2013.
♣ Em dic Lucy Barton, 2017.

William Styron
♠ Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, 1996.
♠ La foscor visible, Crònica d’una follia, 2011.

Víctor Sunyol
♠ Des de quin on?, Antologia 1976-2017, 2019.

Àlex Susanna
♠ Filtracions, 2016.
♣ Dits tacats Antologia 1978-2018, 2019.

Wisława Szymborska
♠ Instant, 2018.

Haley Tanner
♠ Vaclav i Lena, 2011.

Josep Tarradellas i Rafael Tasis
♣ Estrictament confidencial, 2015.

Rafael Tasis
♣ Diari íntim. Escrits autobiogràfics, 2011.

Gonçalo M. Tavares
♠ Un viatge a l’Índia, 2013.
♣ Breus notes sobre literatura-Bloom, 2016.

Josep-Maria Terricabras
♠ Què ens expliquen? Com interpretar la informació, 2006.
♣ Raons i tòpics, catalanisme i anticatalanisme, 2001.

Peter Terrin
♠ El vigilant, 2014.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♣ Somnis en temps de guerra, 2016.

Henry David Thoreau
♣ Caminar, 2017.

James Thurber
♥ Els 13 rellotges, 2016.

Lluís Todó
♣ L’últim mono, 2015.

Ramon Tolosa
♣ Les coses invisibles, 2013.

Lev Tolstoi
♥ Confessió, 2013.
♣ La mañana de un terrateniente, 2021.
♥ Faut-il beaucoup de terre à un homme ?, 2017.
♦ La sonate a Kreutzer, 2017.
♠ Le Père Serge, 2017.
♣ Maître et serviteur, 2017.
♥ Hadji-Mourat, 2017.

Gonzalo Torné
♠ Les parelles dels altres, 2013.

Quim Torra
♣ Honorables. Cartes a la pàtria perduda, 2011.

Màrius Torres i Mercè Figueras
♣ Cartes a Mahalta, 2017.

Joan Tort i Rosa Català
♣ Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa, 2011.

Francesc Trabal
♠ Vals, dins Novel·les (II), 2018.
♣ Temperatura, dins Novel·les (II), 2018.

Enzo Traverso
♠ Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història, 2021.

Ilija Trojanow
♠ DesGlaç, 2012.

Marina Tsvietáieva
♣ Diarios de la Revolución de 1917, 2015.

Magdalena Tulli
♠ El defecte, 2015.

Ivan Turguénev
♠ El primer amor, 1988.
♥ El primer amor, 2019.
♦ Dos amics, 2019.

Mark Twain
♠ Cartes des de la terra, 2015.

Anton Txékhov
♣ El pavelló núm. 6, 2017.
♥ 24 contes, , 2021.

Enric Valor
♠ La idea de l’emigrant, 1995.
♣ L’ambició de l’Aleix, 1995

Valéry, Paul
♠ Tal qual, 2020.

Rafael Vallbona
♣ El tant per cent, 2014.

Jan van Mersbergen
♥ A l’altra banda de la nit, 2013.

Antònia Vicens
♥ Lovely, 2019.
♠ Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, 2020.

Jaume Vicens Vives
♣ Espanya contemporània (1814-1953), 2012.

Miquel Àngel Vidal
♣ Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, 2021.

Antoni Vidal Ferrando
♣ El batec de les pedres, 2008.
♠ Amors i laberints, 2010.
♥ Les llunes i els calàpets, 2015.
♦ La mà del jardiner, 2015.
♣ L’illa dels dòlmens, 2015.
♦ La ciutat de ningú, 2017.
♥ Aigües desprotegides, 2018.
♠ Quan el cel embogeix, 2019.
♣ Si entra boira no tendré on anar, 2022.
♥ Els miralls negres, 2013.

Guillem Viladot
♠ La Cendra, 2019.

Vicenç Villatoro
♠ Llibre d’actes (1998-1999), 2012.
♣ Un home que se’n va, 2014.

Silvana Vogt
♣ La mecànica de l’aigua, 2016.

Voltaire
♥ Càndid

Elizabeth von Arnim
♣ Un abril prodigiós, 2016.

Ödön von Horváth
♣ Joventut sense Déu, 2017.

Ferdinand von Schirach
♠ Crims, 2011.
♣ Culpa, 2012.

Kurt Vonnegut
♦ Bressol de gat, 2012.
♠ Mare nit, 2014.

Edmund de Waal
♣ La llebre amb ulls d’ambre

David Foster Wallace
♦ L’aigua és això, 2014.

Edith Wharton
♣ Madame de Treymes, 2022.

Evelyn Waugh
♠ L’ésser estimat, 2015.

Nathanel West
♠ La vida somni de Balso Snell, 2013.

Oscar Wilde
♠ La decadència de la mentida, 2014.

Mauricio Wiesenthal
♣ El derecho a disentir, 2021.

Jeanette Winterson
♣ Per què ser feliç quan podries ser normal?, 2021.

Thomas Wolfe
♣ El nen perdut

Virginia Woolf
♠ Les Ones, 2016.
♣ Una cambra pròpia, 2014.
♥ Un esbós del passat, 2018.
♦ Les paraules viuen a l’esperit. Assaig escollits, 2023.

Banana Yoshimoto
♠ Records d’un carreró sense sortida, 2011.

Ievgueni Zamiatin
♦ Nosaltres, 2015.

Eugeni Xammar
♠ Cartes d’un polemista (1907-1973), 2019.

Ouanessa Younsi
♠ Nous ne sommes pas des fées, 2022 (avec Louise Dupré).

Marguerite Yourcenar
♠ Mémoires d’Hadrien, 1971.

Marie-Claire Zimmermann
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, 2022.

Stefan Zweig
♠ Moments estel·lars de la humanitat, 2004.
♦ L’embriaguesa de la metamorfosi, 2015.
♠ Petita crònica. Quatre narracions, 2015.
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), 2015.
♠ Trois poètes de leur vie, 2003.
♠ Clarissa, 2017.
♥ Por, 2018.
♦ Correspondencia (1912-1942) Stefan Zweig / Friederike Zweig, 2018.
♠ Magalhães L’home i la seva gesta, 2020.
♣ Encuentro con libros, 2020.
♥ Dietaris, 2021.

Copyright © 2025 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook WordPress theme