Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
El fill pròdig mai no se’n va anar Si decideixes llegir literatura, literatura de veritat, aquella que es proposa anar més enllà d’un passatemps efímer, et trobes sovint amb llibres que, de bon començament, no saps com afrontar, que no saps on et volen dur —fins i tot, que no saps si estaràs disposat a…
No aprenem res sense haver-ho viscut realment La representació del diable i altres éssers satànics en la literatura té una llarga, llarguíssima tradició, que s’inicia ja en els llunyans temps de la Bíblia, on tempta a Job fins quasi fer-lo embogir, passant per La divina comèdia de Dant, seguint pel Paradís perdut de Milton i…
Una veu (magistral) avesada a narrar En aquest món literari de casa nostra (que, deixeu-m’ho dir entre parèntesi, mai no hauria estat el mateix sense en Jaume Vallcorba, descansi en pau) sovint costa d’allò més escatir quins són els criteris que s’empren per destacar la publicació d’una o altra obra. Mentre tant en la premsa…
Llegeix més “Gabriela, clau i canyella i Els Vells mariners, Jorge Amado” »
El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda Hauria de resultar sobrer assenyalar que no tots els llibres neixen i es publiquen amb vocació d’obres mestres, però potser no ho és tant: si féssim cas de les lloances hiperbòliques de les cobertes de la majoria de les obres que inunden les llibreries, no…
Llegeix més “El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda” »
L’alè de les cendres, Maite Salord L’estiu que glaçà tantes vides En aquest món nostre on sembla que no hi hagi un pam de net i tot s’enfonsi resulta d’allò més encoratjador que una nova petita editorial, situada en un lloc tan magnífic com habitualment negligit culturalment com és Menorca, es decideixi a publicar una…
Un do del cel? Si parlem de poesia resulta ben obvi que la literatura és, per damunt de tot, llenguatge: és el com que transmet el que (“[La poesia ha d’assolir] aquell subtil equilibri entre el que es diu i la manera com es dit.”, afirma Miquel Martí i Pol en una de les cartes…
A l’oest de Roma, John Fante El darrer amic de l’home En un dels inicis més famosos de la literatura de tots els temps, Lev Tolstoi emprèn Anna Karenina amb una frase tan genial com assenyada: “Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”. Amb el seu darrer llibre,…
La pell de la frontera, Francesc Serés Heràclit viatja al Baix Cinca i el Segrià Quan llegeixes algun llibre complicat —per no dir, (gairebé) impossible— de classificar (que, més sovint que no esperaries, són els que acaben resultant més gratificants) et tornes a plantejar com caldria provar de definir un concepte tan evanescent com és…
Qualsevol novel·la, per principi és —o, més aviat, hauria d’ésser— una terra incògnita on el lector s’hi submergeix amb l’ànim del viatger que explora nous continents, que vol descobrir, a mesura que va avançant pels nous camins que se li van obrint al davant, nous mons, nous territoris ignots. És per això que, en general,…
Es fa difícil, quan t’ho demanen, com si tu fossis el posseïdor d’alguna mena de pedra filosofal, respondre que és la literatura —o, més exactament, que la separa de l’escriptura convencional. Potser una de les aproximacions més vàlida és dir que és una manera de veure i de viure el món transformada —i transcendida— en…