Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Théo à jamais, Louise Dupré Aprendre a reviure Vivim en un món cada dia més i més confús. Un món en permanent desequilibri. Que en desequilibra. En realitat, que, més que no pas desequilibrar-nos, en situa cada vegada més a prop de l’abisme. De l’abisme de la desesperació, de la follia. Del camí que, un…
Llegeix més “Théo à jamais, Louise Dupré, Éditions Héliotrope, (Montréal, 2020)” »
Théo à jamais, Louise Dupré Apprendre a revivre Nous vivons dans un monde de plus en plus confus. Un monde en déséquilibre permanent. Cela nous déséquilibre. En fait, plus que nous déséquilibrer, il nous rapproche de plus en plus de l’abîme. De l’abîme du désespoir, de la folie. Du chemin qui, une fois entreprit, n’a…
Llegeix més “Théo à jamais, Louise Dupré, Éditions Héliotrope, (Montréal, 2020)” »
La jalousie, Alain Robbe-Grillet (non) roman de thèse Il y a des œuvres (théoriquement) littéraires où ce qui compte, avant tout, c’est la volonté, c’est vouloir faire. Un vouloir que, généralement, à (beaucoup) à voir avec l’originalité, avec vouloir faire ce qui n’a jamais fait personne auparavant. Des œuvres qui deviennent une démonstration d’une certaine…
La jalousie, Alain Robbe-Grillet (No)vel·la de tesi Hi ha obres (teòricament) literàries on el que compta, per damunt de tot, és la voluntat, el voler fer. Un voler fer que, normalment, té (molt) a veure amb l’originalitat, amb voler fer el que encara no ha fet mai ningú. Obres que esdevenen la demostració d’alguna teoria….
Formigó, Thomas Bernhard Tu fas el viatge Hi ha autors que ens distreuen, que ens fan passar una bona estona, hi ha autors que, alhora que ens expliquen una història, ens fan gaudir de la seva art literària i, finalment, hi ha d’altres autors, que són minoria, que ens captiven i ens transformen, amb la…
L’album multicolore, Louise Dupré (sur)Vivre sans la mère Si quelqu’un doute encore du fait que les artistes naissent artistes ou se créent, que l’on peut enseigner à écrire de manière littéraire, que la sensibilité poétique dépend du caractère inné de chaque personne, ou peut être acquise en appliquant des techniques d’écoles d’écriture, il lui suffira…
L’àlbum multicolor, Louise Dupré (sobre)Viure sense la mare Si algú encara dubta si els artistes neixen o es fan, si es pot ensenyar a escriure literàriament, si la sensibilitat poètica depèn del tarannà innat de cada persona o és possible adquirir-la aplicant receptes d’escoles d’escriptura, en tindrà ben bé prou amb esperar que es produeixi…
Quan el cel embogeix, Antoni Vidal Ferrando He posat les mans a la crònica He dit —redit— i escrit —i reescrit— diverses vegades (i seguiré dient i escrivint-ho, sense defallir, car ho entenc no pas com una necessitat sinó com una obligació, com un deute indispensable, fins que tothom ho tingui clar i esdevingui una…
Viatges amb el Charley, John Steinbeck Veure món per trobar-se Que el premi Nobel de literatura —com els Oscars hoollywodians que es van concedir, diumenge passat— té més d’equilibri socio-polític internacional i d’iniciativa comercial que no pas d’estricta valoració cultural o literària (em) sembla tan i tan evident que no crec que calgui balafiar cap…
El castell, Franz Kafka Camí cap enlloc Hi ha descobriments literaris que ens haurien no ja de sorprendre sinó d’alterar-nos molt més del que fan, que ens haurien de posar sobre avís que les coses no sempre eren com ens les han presentades, que les obres que ens havien arribat d’alguns autors no eren com…
