Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig L’home, per damunt de totes les coses Una de les grans, colossals, contradiccions de la literatura d’aquests temps líquids —que, a efectes culturals, molt em temo que són més aviat gasosos— consisteix en el fet que, en general, es publiquen (ben) poques obres narratives actuals de veritable…
Llegeix-ne més “Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig” »
Stefan Zweig no només és un dels millors escriptors europeu del darrer segle, almenys, com ho demostra la recent publicació de Petita crònica. Quatre narracions, sinó que és un fabulós coneixedor de la psicologia d’altres creadors. Les seves biografies ens acosten als personatges que retraten i, sobretot, ens permeten entendre’ls, i, per tant, assaborir-los en…
Instrumental, James Rhodes No crec gaire, per no dir gens, en llibres necessaris i, molt menys, imprescindibles. Amb prou feines si hi pot haver llibres recomanables que, segons el criteri propi, sempre subjectiu i, per tant fal·lible, destaquen per damunt dels altres. Tanmateix, si n’existeix algun de necessari segurament és Instrumental. Memorias de medicina y…
El miracle és viure. Vivències, Montserrat Abelló No faig cap descobriment cabdal si afirmo que el nostre és un país petit, que alguns encara volen empetitir més, però potser aporto alguna clarícia si hi afegeixo que a vegades som nosaltres mateixos els que el reduïm, que no valorem en la mesura exacta el que tenim…
Llegeix-ne més “El miracle és viure. Vivències, Montserrat Abelló” »
La insospitada acuïtat de la vida quotidiana No cal —no caldria?— dir que aquells que no hagin cregut prou oportú dedicar el seu lleure actiu a la lectura de Josep Pla, un dels majors autors en la nostra llengua no tan sols del segle XX sinó del tots els temps, el millor que poden fer…
Llegeix-ne més “La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Josep Pla” »
Segurament, la millor manera d’escriure unes memòries és deixar-se endur pel corrent dels records, escandallant les nostres més íntimes pregoneses, les nostres arrels més profundes, descrivint-nos des de dins cap a fora; provant de desvetllar l’infant que —si tenim sort— segueix vivint ben arraulit al nostre interior, permetent que siguin més els sentiments —i els…
Si algú no ha sentit la temptació de llegir Paul Auster i no ha estat captivat, encara, per la seva escriptura, si no entén per quina raó té tants admiradors incondicionals, el millor que pot fer és capbussar-se en les línies inicials d’Informe de l’interior, (Repport from the interior), Edicions 62, que palesa la seva…
Dalí i Pla són els dos artistes de l’Alt Empordà que més tinta han fet vessar al llarg dels últims cinquanta anys. Potser massa i tot: en la darrera dècada semblava que era suficient haver-hi conviscut un cap de setmana per a escriure un llibre sobre ells i donar-ne la opinió amb aires pontificals. Més…
Llegeix-ne més “Salvador Dalí vist per la seva germana, Anna Maria Dalí” »
Sens dubte, una nova biografia de Cambó era un repte pendent que cal rebre amb entusiasme, atès que les canòniques de Pla i Pabón són força antigues. Que sigui obra d’una persona tan solvent intel·lectualment com Heribert Barrera —Cambó, Dèria Editors, 2011— hauria de suposar una garantia afegida de rigor i de qualitat que ens permetés disposar,…
La màscara del rei Artur, Pilar Rahola Cada vegada que es publica un llibre sobre algun polític, tant el sentit comú com l’experiència ens aconsellen que ens el prenguem amb extrema cautela. Amb major raó, encara, quan es tracta d’un personatge en actiu i el llibre —casualitat de casualitats— s’edita quan són pròximes unes eleccions….
