Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando Viure en les paraules Que per a un artista vida i obra són el mateix —o, més exactament, que l’obra és el producte, madurat, macerat, de la seva existència— hauria d’ésser tan obvi com que el blau i el groc quan es mesclen es converteixen en verd. Malauradament, a…
L’altre Josep Pla Que l’Obra completa d’un autor no ho és mai del tot, que, més tard o més d’hora, es descobreixen textos seus inèdits o noves versions de textos ja publicats és, en el que a la literatura es refereix, el pa nostre de cada dia. N’hem tingut un exemple recent amb la recuperació…
Llegeix més “Fer-se totes les il·lusions possibles, Josep Pla” »
Memòria d’un temps i un país A la nostra terra catalana els creadors que cultiven més d’una sola disciplina no acostumen a ésser gaire ben vistos (i encara menys, acceptats), com si el fet de fer bona feina i destacar en una fos incompatible amb fer-ho en d’altres. És per això, per exemple, que Ràfols…
Hi ha autors que, per més que hagin fet una obra vàlida, plenament contemporània, sembla que sempre se’n parli sotto vocce, que no acabin mai d’assolir el lloc que, pels seus innegables mèrits, hauria de correspondre’ls. Talment com si, per la raó que sigui, una mena de maledicció els perseguís; com si, per més que…
Llegeix més “De França a Mèxic. Dietari de viatge, Artur Bladé i Desumvila” »
M’hauràs, però no em venceràs Tot i que aquest no sigui probablement l’àgora més adient on fer-ho, es podria discutir força sobre la conveniència o l’oportunitat de publicar obres o escrits que els autors van deixar inèdits abans de morir, sobretot quan la seva darrera voluntat fou que no es publiquessin. A casa nostra tenim…
La insospitada acuïtat de la vida quotidiana No cal —no caldria?— dir que aquells que no hagin cregut prou oportú dedicar el seu lleure actiu a la lectura de Josep Pla, un dels majors autors en la nostra llengua no tan sols del segle XX sinó del tots els temps, el millor que poden fer…
Llegeix més “La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Josep Pla” »
En llegir el recentment publicat dietari de Vicenç Villatoro —Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base, Barcelona 2012— m’han vingut immediatament al cap un apunt que escrigué Franz Kafka en el seu, el 23 de desembre de 1911: “Un dels avantatges d’escriure un diari és que hom esdevé conscient, amb una lucidesa serena, dels canvis a què…
Llegeix més “Llibre d’actes (1998-1999), Vicenç Villatoro” »
Basant-se com es basen no tan sols en la pròpia vida, sinó en els esdeveniments del dia a dia, en general d’una rellevància relativa, quan hom es disposa a encetar un dietari el primer que s’acostuma a plantejar és si li podrà interessar a algú, allò que hi escrigui. És per això que Rafael Tasis,…
Llegeix més “Cicle dels dietaris, Artur Bladé i Desumvila” »
El quadern gris, Josep Pla A Xavier Pla, amb admiració i estimació Res millor per encetar aquest 2013 que recomanar amb efusió la lectura de l’edició restaurada d’El quadern gris, (Edicions Destino, Barcelona, 2012), l’obra magna de Josep Pla, duta a terme amb una admirable meticulositat per Narcís Garolera. (Emprem, a consciència, el terme “efusió”,…
Llegeix més “Invitació a la lectura d’El quadern gris, de Josep Pla” »
