Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Resulta molt gratificant i tranquil·litzador saber que la història de la literatura ofereix de vegades una segona oportunitat a alguns escriptors que no mai havien escrit allò que tocava, sinó allò que creien que havien d’escriure; que no havien seguit el corrent, sinó els instints de la seva ànima. Com succeeix, des de fa un…
En homenatge a Albert Manent D’on venim No hi ha dubte que la literatura catalana no hauria estat en absolut la mateixa sense la presència d’alguns personatges que, ultra protagonitzar-la, s’han encarregat a analitzar-la i donar-ne testimoni. Entre aquests, una figura clau va ésser, durant molt i molts anys, Albert Manent, del qual dimarts vinent,…
Llegeix més “La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), Albert Manent” »
* Inventar vol dir recordar. (© Joachim Meyerhoff, Que tot sigui com no ha estat mai, Edicions 62, 2015, pàg. 21) * Hi ha dies tan plens de grans esdeveniments, que la xarxa de la memòria pesca amb una malla massa petita i acaba atrapat coses que al capdavall no tenen cap importància, que de…
Llegeix més “Citacions literàries de Que tot sigui com no ha estat mai, Joachim Meyerhoff” »
(A)normalitat quotidiana En aquest temps nostre en que tot sembla exactament idèntic —on quan viatges no saps ben bé on et trobes perquè arreu tot és tan igual que els llocs es confonen els uns amb els altres—, fa la impressió que també la literatura s’hagi encomanat de l’uniformisme adotzenador: la recepta literària acaba convertint…
Llegeix més “Que tot sigui com no ha estat mai, Joachim Meyerhoff” »
Una veu (magistral) avesada a narrar En aquest món literari de casa nostra (que, deixeu-m’ho dir entre parèntesi, mai no hauria estat el mateix sense en Jaume Vallcorba, descansi en pau) sovint costa d’allò més escatir quins són els criteris que s’empren per destacar la publicació d’una o altra obra. Mentre tant en la premsa…
Llegeix més “Gabriela, clau i canyella i Els Vells mariners, Jorge Amado” »
(En sentit homenatge al mestre Josep Maria Castellet, recupero la meva anàlisi literària de Seductors, il·lustrats i visionaris. Mercès per tot!) El de les memòries és un gènere difícil de definir, i més encara de categoritzar. Amb major raó quan pretenen reflectir la vida dels que s’ha conegut i tractat. Quan esdevenen el retrat biogràfic d’aquelles…
Llegeix més “Seductors, il·lustrats i visionaris, J.M. Castellet” »
A l’ombra de les noies en flor, Marcel Proust Per acostar-se a La recherche, el primer que cal és prescindir de les prevencions que puguem tenir-hi i alliberar-nos de la reverència quasi mítica que ens acostuma a provocar. Una reverència, en gran part, injustificada: la prosa de Marcel Proust, per més que escrita en un…
Llegeix més “A l’ombra de les noies en flor, Marcel Proust” »
Si prescindim un xic de la tirania de la cronologia, podem afirmar, sense risc d’errar-nos, que el segle XX s’acabà l’any 1989 amb la caiguda del mur de Berlín, i el XXI no començà, realment, fins l’onze de setembre de 2001, amb l’atac a les Torres Bessones, la qual cosa significa que hi hagué un…
Si algú no ha sentit la temptació de llegir Paul Auster i no ha estat captivat, encara, per la seva escriptura, si no entén per quina raó té tants admiradors incondicionals, el millor que pot fer és capbussar-se en les línies inicials d’Informe de l’interior, (Repport from the interior), Edicions 62, que palesa la seva…
Una de les definicions més exactes de l’abisme infranquejable que separa un tipus de literatura d’un altre —de fet, la literatura del que no ho és— el vaig llegir en una reflexió que feia J.M. Coetzee sobre un partit de criquet vist per televisió al seu intercanvi de cartes amb Paul Auster, Ara i aquí….
