Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El vent de la nit, Joan Sales El malson que va fer impossible la vida És prou sabut que durant força temps, El vent de la nit, Club Editor, 2018, va constituir la darrera part de l’obra major de Joan Sales, Incerta glòria, fins que en fou, molt encertadament, segregada. Molt encertadament perquè, malgrat la…
La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo La terra, per a qui la treballa Manuel de Pedrolo tenia un defecte, un gros, colossal, imperdonable defecte: era català i se sentia català —català i només català. I això, en el regne de l’Espanya unitària i unitarista, colonial i colonitzadora, no té remei. Un defecte que…
Llegeix-ne més “La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo” »
Després d’aquest estiu tan especial, on hem vist que el maniqueu conflicte palestino-israelià sembla destinat a no solucionar-se mai, i hem pogut comprovar que un miler i mig de víctimes civils, la majoria dels quals criatures i dones, només esdevenen un acte criminal quan els duu a terme una organització terrorista, potser res més adient…
(En sentit homenatge al mestre Josep Maria Castellet, recupero la meva anàlisi literària de Seductors, il·lustrats i visionaris. Mercès per tot!) El de les memòries és un gènere difícil de definir, i més encara de categoritzar. Amb major raó quan pretenen reflectir la vida dels que s’ha conegut i tractat. Quan esdevenen el retrat biogràfic d’aquelles…
Llegeix-ne més “Seductors, il·lustrats i visionaris, J.M. Castellet” »
Els catalans i catalanes son, sens dubte, gent afortunada. Des de fa 300 anys, per haver estat conquerits militarment per l’imperi espanyol, que convertí les seves possessions colonials en potències enriquides i capdavanters: com bé sabem, el G-7 està integrat exclusivament per estats hispanoamericans. Si ens haguessin conquerit els anglesos o els francesos, segur que…
Convé no oblidar mai que el propòsit franquista —renovat impunement per alguns dels seus hereus ideològics— d’esborrar del mapa del món l’especifitat catalana tan sols s’evità mercès a la voluntat de la societat del nostre país de mantenir-se fidel a les nostres arrels i als nostres fonaments nacionals. Només així aconseguí Catalunya superar la travessa…
Els catalans i catalanes tenim la pell tan fina i som tan exageradament susceptibles que a voltes ens oblidem d’ésser agraïts amb els que ens estimen i volen bé. Per exemple, amb Carlos Dívar, el president de l’infal·lible Tribunal Suprem espanyol, aquest eximi magistrat que tingué ahir l’encert de comparar la llengua mandinga amb la…
Els extrems acostumen a fregar-se. En una mostra de sostenibilitat que els honora, alguns representants de l’esquerra han decidit reciclar aquella cèlebre frase del recentment desaparegut Manel Fraga (La calle es mía) i s’han llençat al carrer a defensar el tan imparcial, infal·lible i intocable Baltasar Garzón, paradigma emblemàtic de la Justícia Universal en majúscules….
Llegeix-ne més “Conspiració feixista contra Baltasar Garzón” »
Dimarts va morir, als 99 anys, el periodista i polític Carles Sentís. La major part de la premsa ha preferit no fer cap referència al seu passat franquista o passar-hi de puntetes, donant a aquesta circumstància un to quasi anecdòtic. En el millor dels casos, s’ha esbandit el tema esmentant que era un personatge “conflictiu”…
Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla En aquests temps convulsos que vivim, quan el nostre país té clar cap on ha d’avançar però els polítics que —almenys teòricament— ens representen fan l’orni, miren cap a l’altra banda i es preocupen només d’ells mateixos, de mantenir la poltrona o d’obtenir-la de nou, res no pot…
Llegeix-ne més “Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla” »
