Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Le Temps retrouvé II, Marcel Proust Au-delà du temps Il y a, bien sûr, beaucoup de façons de célébrer finalement l’achèvement de la traduction catalane de A la recherche du temps perdu de Marcel Proust. Cette traduction qui, depuis octobre 2009, est réalisée par Josep Maria Pinto chez Viena Edicions. Beaucoup de façons, et toutes elles…
Llegeix més “Le Temps retrouvé II, Marcel Proust, Folio Gallimard, Paris, 1990” »
Le temps retrouvé I, Marcel Proust (Commencer à) mettre tout en place Malgré le bon travail qui a été fait ces dernières années, je crains que la majorité les lecteurs éprouvent encore une certaine prévention — pour ne pas dire, directement, de la peur — à aborder le colossal À la recherche du temps perdu,…
Llegeix més “Le temps retrouvé I, Marcel Proust, Folio Gallimard, 1990” »
El temps retrobat I, Marcel Proust (Començant a) Posar-ho tot a lloc Malgrat la bona feina que s’està fent en els darrers anys, em temo que encara són majoria els lectors que senten una certa prevenció —per no dir-ne, directament, por— a acostar-se a la colossal A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust….
Llegeix més “El temps retrobat I, Marcel Proust, Viena Edicions, 2022” »
Albertine disparue I, Marcel Proust Voyage à l’intérieur de l’âme L’une des caractéristiques les plus remarquables des grandes œuvres d’art (probablement la caractéristique qui les rend telles) est qu’elles sont (ou deviennent) nouvelles à chaque fois qu’on s’y approche. Que chaque fois que nous entrons en contact avec elles, elles vous apportent de nouvelles émotions,…
Llegeix més “Albertine disparue I, Marcel Proust (Viena Edicions, 2020)” »
Albertine desapareguda I, Marcel Proust Viatge ànima endins Una de les característiques més destacades de les grans obres d’art (probablement, la característica que les du a ser-ho) és que són (o es fan) noves cada vegada que t’hi acostes. Que cada vegada que hi entres en contacte t’aporten emocions, sentiments o reflexions noves; et fan…
Llegeix més “Albertine desapareguda I, Marcel Proust (Viena Edicions, 2020)” »
La presonera I, Marcel Proust Condició humana a besllum Sovint, quan convides a la lectura de La Recherche —i quan t’hi has submergit i l’has gaudida tant et fa la impressió que fer-ho és, gairebé, una mena d’obligació moralo-literària— i proposes que, per començar, agafis qualsevol dels seu set —que seran 14 en la versió…
Com més avanço en la lectura d’“A la recerca del temps perdut” més m’afermo en la meva convicció que l’obra mestra de Marcel Proust té molt més de desconeguda que no pas de difícil —per no dir, d’inaccessible; que només cal decidir-se a submergir-s’hi, amb els ulls i la resta dels sentits ben oberts (és…
Segurament convindríem que la feina de l’analista o crític literari consisteix —o, més aviat, consistiria: hi ha de tot, en la vinya del senyor, des del glossador a l’encicolpedista, passant pel hagiògraf i pel esgarria-agruments— en garbellar el gra de la palla; en oferir una certa funció de guia per a navegants literaris; en provar…
Llegeix més “La literatura que no se’n va: Un home que se’n va, Vicenç Villatoro” »
A l’ombra de les noies en flor, Marcel Proust Per acostar-se a La recherche, el primer que cal és prescindir de les prevencions que puguem tenir-hi i alliberar-nos de la reverència quasi mítica que ens acostuma a provocar. Una reverència, en gran part, injustificada: la prosa de Marcel Proust, per més que escrita en un…
Llegeix més “A l’ombra de les noies en flor, Marcel Proust” »
El tramvia groc, Joan F. Mira Segurament, la millor manera d’escriure unes memòries és deixar-se endur pel corrent dels records, escandallant les nostres més íntimes pregoneses, les nostres arrels més profundes, descrivint-nos des de dins cap a fora; provant de desvetllar l’infant que —si tenim sort— segueix vivint ben arraulit al nostre interior, permetent que…
