Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
David Copperfield, Charles Dickens La vida truca a la porta En aquest món i aquest temps nostre líquid que descriu amb tant d’encert Bauman, on les presses manen, on ens agrada que ens ho donin tot fet, on sembla que no tinguem temps per a res però el tenim per perdre miserablement en les xarxes…
Llegeix-ne més “David Copperfield, Charles Dickens” »
La llei del menor, Ian McEwan Des de ja fa uns anys, Ian McEwan és, juntament amb Martin Amis, Kazuo Ishiguro i Julian Barnes, un dels més insignes representants de la narrativa anglesa, i cada seva nova novel·la ha estat rebuda amb gran expectativa, gairebé com si fos alguna cosa més que un escriptor. Per…
Llegeix-ne més “La llei del menor, Ian McEwan” »
La literatura d’humor no acostuma a comptar amb un gran reconeixement, sinó que més aviat es considerada de segona categoria, com una mena de gènere o, encara pitjor, subgènere que podem llegir quan ens convé descansar d’altres llibres més seriosos. Talment com si les coses més serioses no es poguessin dir —i, el que és…
Llegeix-ne més “Tres homes en una barca (per no parlar del gos), Jerome K. Jerome” »
Una casa a Florència, W. Somerset Maugham Si hi ha alguna maledicció bíblica que no hagi perdut ni perdrà mai la seva vigència és, sens dubte, la del paradís perdut: et guanyaràs el pa amb la suor del teu front. Una maledicció que la immensa majoria dels mortals entenem de manera immediata perquè forma part…
Llegeix-ne més “Una casa a Florència, W. Somerset Maugham” »
Quatre quartets, T.S. Eliot La literatura —com la vida mateixa— sovint és una combinació d’atzar i oportunitat. Existeix per una combinació o concatenació d’atzar: pel fet d’haver-se reunit, en un mateix moment i lloc, l’autor, la idea i la forma. L’atzar d’escollir, entre totes les possibles, una idea, una manera d’escriure-la —de presentar-la— i unes…
Llegeix-ne més “Quatre quartets, T.S. Eliot” »
Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James Joyce i el conjunt d’À la recherche du temps perdu, de Marcel Proust. Ho fan no tan sols per la seva llargària —considerable en el cas de l’autor irlandès; imponent, quasi aclaparadora en el del…
Llegeix-ne més “La prosa de Proust i Joyce” »
La petita història dels tractors en ucraïnès, Marina Lewycka Darrerament no tinc gaire sort amb els llibres que vaig llegint. Sembla que no hi hagi manera de que compleixin amb les expectatives que me n’havia fet –o que d’altres m’havien convençut de que em podia fer. I més quan es tracta d’obres que han estat…
Llegeix-ne més “La petita història dels tractors en ucraïnès, Marina Lewycka” »
Una vida pròpia, Gerald Brenan És una obvietat que als escriptors, o aquells que pretenem ésser-ho, ens resulta imprescindible, per a obtenir el bagatge cultural elemental per a tractar de dur a terme la nostra feina amb un mínim de solvència, llegir algunes de les grans obres literàries que ens ha llegat la història. Tant…
Llegeix-ne més “Una vida pròpia, Gerald Brenan” »
