Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Riu brogent II: Heimat (suite helvètica), Antoni Clapés Llum en(tre) els silencis A les notes finals del volum, el mateix a Antoni Clapés ens comenta que Heimat (suite helvètica), el segon llibre de Riu brogent, (AdiA Edicions, Calonge, juny del 2021) “es va publicar en un llibre d’artista, amb dibuixos de Pilar Amat”, l’any 2019….
Riu brogent I: Riu brogent, Antoni Clapés Llum en(tre) els silencis Potser m’erro —més encara: segurament m’erro; és clar que només ens podem errar els que ens arrisquem, els que tenim clar (i ho demostrem) que la nostra tasca analítica consisteix, precisament, en acceptar la possibilitat (certa) d’errar-nos; en dir el que pensem, el que…
Llegeix més “Riu brogent I: Riu brogent, Antoni Clapés, AdiA Edicions, Calonge, 2021” »
El somni d’un home ridícul (i altres narracions), Fiódor Dostoievski Viatge espiritual Si alguna vegada en la vida tinguéssim la pretensió que Catalunya pogués assimilar-se als grans països europeus en el que es refereix a la cultura —la qual cosa no depèn ni dels altres ni de cap (teòrica) taula de diàleg eunuca, sinó, ras…
Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, Miquel Àngel Vidal Una veu que convé (molt) escoltar Res no és —o, més exactament, hauria d’ésser més obvi: quants n’hi ha que encara s’entesten en mirar des de fora; en seguir buscant tres peus al gat— que la millor manera de conèixer un autor és llegint-lo, és…
Albertine desapareguda II, Marcel Proust (re)Fent el trencaclosques Segurament el més raonable —si és que hi pot haver cap mena de raonabilitat en la creació artística—, després de llegir, entusiasmat, meravellat, captivat (gairebé diria que bocabadat) Albertine desapareguda II (Albertine disparue), de Marcel Proust, Viena Edicions, maig del 2021, en la tan recomanable traducció habitual…
Llegeix més “Albertine desapareguda II, Marcel Proust, Viena Edicions, 2021” »
Maître et serviteur. Nouvelles et récits (1886-1904), Lev Tolstoi El missatge i l’art Una de les idees que ha —o, més exactament, hauria— de tenir més clars qualsevol autor o creador artístic és que l’art és autònom, que l’art s’ha de valdre, sostenir i, sobretot, justificar en ell mateix —en i per ell mateix. Que…
Llegeix més “Maître et serviteur. Nouvelles et récits (1886-1904), Lev Tolstoi, Flammarion, 2017” »
Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell El zoo (humà) ha tornat Acostuma a ésser tan cert allò de «Les segones parts mai no són bones!» que, quan aquesta màxima no es compleix, ens sorprenem; ens costa (força) de creure-ho. Segurament, perquè, en la immensa majoria dels casos, les segones —i posteriors parts— no són més…
Llegeix més “Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell, Editorial Empúries, 2021” »
La meva família i altres animals, Gerard Durell Fauna animal i humana Estem, per desgràcia, tan i tan (mal)acostumats a l’humor vulgar (i vulgaritzant) de Polònia i dels seus programes satèl·lits, que amb prou feines estimulen —o, més aviat, desestimulen o anestesien— una part ínfima del nostre enginy o intel·ligència, que potser ja no estem…
Llegeix més “La meva família i altres animals, Gerard Durell, Editorial Empúries, 2021” »
Els ulls (II), Margarita Ballester L’ànima (molt) ben soterrada L’altre dia, en el meu primer apunt sobre Els ulls, de Margarita Ballester, publicat dins el recull Després de la pluja, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018, —un poemari tan bell, tan profund, tan inexhaurible, que ofereix tantes lectures que m’ha estat (del tot) impossible dedicar-li…
Els ulls, Margarita Ballester Murs de pedres seques La majoria, quan morirem, deixarem —en el millor dels casos— una làpida al nostre darrere. Una freda, glacial, impersonalitzada làpida. Amb un simple epitafi: «Aquí jau Xavier Serrahima, que va fer tot el que va poder —i podia ben poc». Margarita Ballester, en canvi, quan li arribi…
Llegeix més “Els ulls, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018” »
