Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Cartes (1838-1867), Fiódor Dostoievski Amb el cor a la mà Per parlar —o escriure— sobre Fiódor Dostoievski potser caldria callar un moment, mantenir, almenys, un minut de silenci, respectuós, admiratiu; o potser, al contrari, alçar la veu i fer un crit, un «Al·leluia!» gegantesc, que arribés a l’altra banda del món —i si és possible,…
Llegeix més “Cartes (1838-1867), Fiódor Dostoievski, Edicions del Cràter, 2023” »
Tres anys, Anton Txékhov És possible la felicitat conjugal? Que la literatura russa del segle XIX és un oceà tan magnífic com enriquidor, que és gairebé un miracle, no ho descobriré pas jo ara i aquí. Com tampoc descobriré que Anton Txékhov és un dels més magistrals narradors de tots els temps. Per prendre’n consciència…
El doble, Fiódor Dostoievski Estic boig o somnio? En aquest món literari nostre, on tot es tan confús, on es lloa amb tanta generositat com gratuïtat llibres que s’han escrit fa quatre dies, llibres que no han passat, que no han pogut passar, per l’únic cribratge infal·lible, el del pas del temps suficient —aquest únic…
Llegeix més “El doble, Fiódor Dostoievski, Quid Pro Quo Edicions, 2021” »
Dedicat a en Pere Sureda 24 contes, Anton Txékhov La grandesa de la simplicitat Per fortuna, i segurament gràcies al bicentenari del naixement d’un dels més grans entre els més grans, en Fiódor Dostoievski, la traducció al català de la literatura russa ha pres aquest any una molt bona embranzida, de la qual tots ens…
El somni d’un home ridícul (i altres narracions), Fiódor Dostoievski Viatge espiritual Si alguna vegada en la vida tinguéssim la pretensió que Catalunya pogués assimilar-se als grans països europeus en el que es refereix a la cultura —la qual cosa no depèn ni dels altres ni de cap (teòrica) taula de diàleg eunuca, sinó, ras…
Maître et serviteur. Nouvelles et récits (1886-1904), Lev Tolstoi El missatge i l’art Una de les idees que ha —o, més exactament, hauria— de tenir més clars qualsevol autor o creador artístic és que l’art és autònom, que l’art s’ha de valdre, sostenir i, sobretot, justificar en ell mateix —en i per ell mateix. Que…
Llegeix més “Maître et serviteur. Nouvelles et récits (1886-1904), Lev Tolstoi, Flammarion, 2017” »
La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi Somni i realitat Parlar de la literatura russa del segle XIX és, pràcticament, parlar d’un miracle. D’un miracle artístic d’una força, d’una intensitat i d’una envergadura literària tal que tan sols permet, potser, ésser comparada amb el teatre grec del segle V aC, on tres genis d’una vàlua…
Llegeix més “La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi, Acantilado, 2021” »
Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski Fer o pensar Dir que llegir Fiódor Dostoievski suposa submergir-se en els més pregons abismes de l’ànima humana pot semblar no dir gaire, però, en realitat, si no és dir-ho tot, és dir-ho quasi tot. Sense tenir això no ja present, sinó més que present, sense tenir clar, claríssim, que…
Llegeix més “Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski, Angle Editorial, 2021” »
Crim i càstig, Fiódor Dostoievski La vida de l’ànima Cal que adverteixi d’entrada que provar de fer una crítica o anàlisis literària més o menys breu d’alguna de les obres grans de Fiódor Dostoievski és poc menys que impossible. Per no dir una absoluta temeritat. Per poder-ne parlar amb un mínim de formalitat, caldria, almenys,…
Llegeix més “Crim i càstig, Fiódor Dostoievski, La casa dels clàssics, 2021” »
El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov Aprended a reír Seguramente, uno de los mayores problemas que aquejan la valoración de la literatura es que nos han enseñado que las grandes obras han de ser, por fuerza, serias. Que, desde hace muchos y muchos años, los entendidos nos han dicho —y repetido— que cuanto más serias…
Llegeix més “El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020” »
