Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Si algú no ha sentit la temptació de llegir Paul Auster i no ha estat captivat, encara, per la seva escriptura, si no entén per quina raó té tants admiradors incondicionals, el millor que pot fer és capbussar-se en les línies inicials d’Informe de l’interior, (Repport from the interior), Edicions 62, que palesa la seva…
Un dels majors riscos que es corre en tractar d’analitzar una obra literària és dir-ne més que no convindria. O, per ésser més exacte, explicar-ne més que no seria aconsellable, de manera que no tan sols es condicioni al lector o lectora —la qual cosa es produirà, ineludiblement, si la crítica té el mínim de…
Un dels majors riscos que es corre en tractar d’analitzar una obra literària és dir-ne més que no convindria. O, per ésser més exacte, explicar-ne més que no seria aconsellable, de manera que no tan sols es condicioni al lector o lectora —la qual cosa es produirà, ineludiblement, si la crítica té el mínim de…
L’article del Bernat Puigtobella Poetes del Super 3, que reflexiona sobre la manca general de crítica negativa m’ha incitat a fer-hi la meva aportació. Remarco, expressament, “la meva” perquè no és més —ni tampoc menys— que això: una exposició de la meva experiència i del meu punt de vista —per definició, personal i intransferible. Prou…
Un dels temes principals del recent El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, d’Haruki Murakami, és la recerca d’un lloc al món, d’una llar que pugui considerar veritablement seva: “No tenia cap lloc on anar ni cap lloc on tornar. […] Per a ell, l’únic lloc que existia era «el lloc on…
Un dels temes principals del recent El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, d’Haruki Murakami, és la recerca d’un lloc al món, d’una llar que pugui considerar veritablement seva: “No tenia cap lloc on anar ni cap lloc on tornar. […] Per a ell, l’únic lloc que existia era «el lloc on…
En ocasions, s’agraeix d’allò més que hi hagi autors que no tinguin la intenció d’obsequiar-nos amb l’obra definitiva, que no creguin, com Umberto Eco —i el que és més greu, com alguns dels seus desorientats i molt menys dotats deixebles—, que cada llibre nou ha d’assenyalar un abans i un després en la història de…
Read More “I a sobre… la Paulette!, de Barbara Constantine” »
Si, després de les magnífiques lliçons de Wagner, Nietzsche, Jaume Cabré —per esmentar un nom més proper tan cronològicament com geogràfica— o Thomas Mann i el seu Doctor Faust, algú encara té dubtes del profund i inescindible lligam que existeix entre dues de les més excelses manifestacions de la creativitat de l’ànima humana, la música…
Read More “El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Haruki Murakami” »
Si, després de les magnífiques lliçons de Wagner, Nietzsche, Jaume Cabré —per esmentar un nom més proper tan cronològicament com geogràfica— o Thomas Mann i el seu Doctor Faust, algú encara té dubtes del profund i inescindible lligam que existeix entre dues de les més excelses manifestacions de la creativitat de l’ànima humana, la música…
Read More “El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Haruki Murakami” »
El poeta escocès Alexander Anderson culmina el seu poema The Shadow Of The Past, amb un vers magnífic: “And a dead man walking whit me.” (“I un home mort passeja amb mi”). La metàfora no pot ésser més explícita: el nostre jo present el constitueix l’acumulació de jos que s’han anat succeint en nosaltres. Jos…