Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Joc brut, Manuel de Pedrolo Un tast per a l’eternitat Si deia, ahir, que feia la sensació que Manuel de Pedrolo en començar a escriure L’inspector fa tard ja havia llegit amb molt d’interès i atenció Dashiell Hammett i d’altres autors de novel·la negra del seu temps, en el cas de Joc brut, la tercera…
L’inspector fa tard, Manuel de Pedrolo (Mal) viure a la penombra Em fa la impressió que, a diferència de la primera, quan va començar a escriure L’inspector fa tard, la segona novel·la que s’inclou en el volum A l’ombra del crim, La Butxaca, febrer del 2018, Manuel de Pedrolo no tan sols havia superat la…
La vida de Raymond Chandler: Viure per escriure Massa sovint —per no dir, quasi sempre—, quan parlem de novel·la negra o policíaca, ens referim a un gènere, i, el que és pitjor, a un gènere menor (o considerat menor); a un gènere que, tant en les llibreries com en les biblioteques, acostuma a situar-se en…
Llegeix-ne més “La vida de Raymond Chandler, Frank MacShane” »
(La meva contribució a Tiana Negra) Adéu, nena, Raymond Chandler Els alts fons són els més baixos Si encara existeix algú que cregui, erròniament, que la novel·la negra —vull dir, és clar, tota la novel·la negra— és un gènere o, pitjor, un subgènere, no ho pot tenir més fàcil per canviar de parer: només ha…
Contra l’aparador, Marc Moreno Ben poc després de la fundació d’Edicions 62 a algú se li acudí la brillant idea de començar una col·lecció de novel·la policíaca, escollir a Manuel de Pedrolo com a director i anomenar-la «La cua de palla». Malgrat que algunes de les traduccions han envellit més que no seria convenient, aquesta…
Si prescindim un xic de la tirania de la cronologia, podem afirmar, sense risc d’errar-nos, que el segle XX s’acabà l’any 1989 amb la caiguda del mur de Berlín, i el XXI no començà, realment, fins l’onze de setembre de 2001, amb l’atac a les Torres Bessones, la qual cosa significa que hi hagué un…
No deixa d’ésser curiós que juntament amb La peixera, de Maiol de Gràcia Clotet, coincideixi a les llibreries una altra novel·la ambientada “en futurs distòpics”. Amb major raó, encara, quan ambdues comparteixen també altres característiques comunes: les han publicades editorials independents de casa nostra, es tracta de més que prometedores operes primes i en elles…
Llegeix-ne més “Pistola, amb música de fons, de Jonathan Lethem” »
Per a superar la perennitat de l’Espanya negra res mes adient que acostar-se a la novel·la d’aquest gènere, atenent les sàvies paraules de Raymond Chandler (“Tot el que s’escriu amb vitalitat expressa aquesta vitalitat; no hi ha temes avorrits, només ments avorrides”, The Simple Art of Murder) i prescindint dels injustos prejudicis que la desvirtuen….
Llegeix-ne més “Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort” »
La promesa, Friedrich Durrenmatt En general existeix un cert prejudici sobre les obres fetes per encàrrec que tendeix a menysvalorar-les. Un prejudici que si bé pot tenir una certa raó circumstancial —tot i que discutible— en literatura, no el té en absolut en d’altres camps artístics: una gran part de les més cèlebres pintures, escultures, peces…
