Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
La idea de l’emigrant, Enric Valor El millor homenatge que es pot retre a qualsevol autor és, sens dubte, llegir la seva obra. Si, damunt, es tracta d’un escriptor com Enric Valor, tan fonamental per a les lletres del País Valencia com negligit pels que d’una manera tan barroera duen el timó de les seves…
L’acabadora, Michela Murgia Sembla inqüestionable que hi ha llibres d’estiu i llibres per a l’estiu. Dues categories que, com les cançons per escoltar a l’estiu i la cançó de l’estiu, ni es poden comparar ni tenen res a veure. Generalment, els primers tendeixen a la facilitat, a la llegibilitat, a la lleugeresa; els segons, a…
Vaclav i Lena, Haley Tanner Hem comentat en d’altres avinenteses com n’arriba a ésser de difícil la conveniència d’enquadrar o encasellar una obra en un gènere literari determinat. Una dificultat que, en general, és més acusada com major nivell i qualitat ofereix un llibre, car no tan sols beu de diferents deus, sinó que abasta…
Família, Ba Jin Si ja resulta prou complicat tractar de definir un gènere literari, per la permanent interrelació que mantenen entre tots ells, encara ho és més el de la novel·la: un gènere que el segle XX convertí en un híbrid quasi impossible de classificar, proteic, polièdric, multiforme i divers. Pels creadors del segle passat,…
La foscor visible, William Styron Un dels trets que caracteritza —si més no, pot caracteritzar— els grans, grans, grans, artistes és el de la seva multidisciplinarietat: la seva capacitat de destacar en més d’un àmbit artístic o cultural. Els exemples dels renaixentistes Leonardo da Vinci i Michelangelo Buonarroti no poden ésser més evidents: la seva…
Una casa a Florència, W. Somerset Maugham Si hi ha alguna maledicció bíblica que no hagi perdut ni perdrà mai la seva vigència és, sens dubte, la del paradís perdut: et guanyaràs el pa amb la suor del teu front. Una maledicció que la immensa majoria dels mortals entenem de manera immediata perquè forma part…
Un amor d’en Swann, Marcel Proust En aquests de dies que haurien d’ésser de llum però son de penombra perquè alguns pretenen fer-nos caminar a les palpentes, convertint la seva llengua en una —altament perillosa i funesta— arma de combat, res millor que capbussar-se de ple en les delícies del llenguatge, en la plàcida serenor…
Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James Joyce i el conjunt d’À la recherche du temps perdu, de Marcel Proust. Ho fan no tan sols per la seva llargària —considerable en el cas de l’autor irlandès; imponent, quasi aclaparadora en el del…
Concerto à la mémoire d’un ange, Eric-Emmanuel Schmitt De la mateixa manera que, literàriament parlant, poques joies hi pot haver majors que descobrir per casualitat una obra que ens captivi, ens subjugui o ens transporti, res més decebedor que constatar que un llibre que ha rebut algun premi important i les lloances quasi unànimes de…
Llegeix més “Concerto à la mémoire d’un ange, Eric-Emmanuel Schmitt” »
Trois femmes puissantes, Marie Ndiaye (El segon llibre al qual em referia ahir) Trois femmes puissantes, de Marie Ndiaye, Éditions Gallimard, 2oo9. (Publicat en català per Quaderns Crema, Tres dones fortes, 2o1o) Un llibre que va rebre el prestigiós Prix Goncourt de l’any passat i que m’era tan desconegut com la seva escriptora. L’interès que…
