Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
La tentation de Saint Antoine, Gustave Flaubert Des dels inicis de la literatura s’ha discutit sobre el que s’entén pel concepte de novel·la. El gènere és tan imprecís, tan ampli, tan proteic, que ha obert els braços generosament a un gran nombre d’obres literàries no ja distintes entre elles, sinó fins i tot oposades. Segurament…
Llegeix més “La tentation de Saint Antoine, Gustave Flaubert” »
Madame Bovary, Gustave Flaubert Com a lector no hi ha millor experiència que la de coincidir amb una d’aquelles obres que et deixen petja, que et fan diferent de com eres abans d’iniciar-la. Un d’aquells llibres que et captiven, t’absorbeixen fins a un tal extrem que et fan oblidar el món que t’envolta. Una d’aquelles…
Sylvia, Leonard Michaels Els anys seixanta foren els de les convulsions, dels grans canvis, dels times are changing dylanians. Els que es proposaven capgirar el món com si fos un mitjó. Anys en que la joventut descobrí l’aroma de la rebel·lia i el tast de la llibertat. Del triomf de la voluntat, de l’home nou,…
Els dies difícils, Maria Mercè Roca Llegir un llibre que t’agradi, un llibre que realment t’agradi, sempre és una sort i un privilegi. Amb major raó quan la major part de les lectures de l’estiu —segurament l’època de l’any més propícia per la literatura— no t’han fet el pes. Algunes per excés (per haver pretès…
El Teló, Milan Kundera Fa tants i tants anys que s’especula sobre la mort de la novel·la que quasi resulta fatigant referir-s’hi… En realitat, no seria pas cap exageració afirmar que l’existència de profetes literaris que vaticinen la seva fi és tan antiga com la idea mateixa de novel·la. Entre d’altre raons, per una de…
Cartes d’amor i d’exili, Ferran Soldevila – Rosa Leveroni Sens dubte la informàtica ha comportat uns avanços de primera categoria per a la civilització occidental. En certa manera la xarxa quasi infinita d’Internet —i, en general, l’anomenada Societat de la Informació— ha permès acomplir el vell somni de l’enciclopedisme il·lustrat francès del segle XVIII: posar…
Llegeix més “Cartes d’amor i d’exili, Ferran Soldevila – Rosa Leveroni” »
Els quaderns de Malte, Rainer Maria Rilke (auto)descobrir-se Si ens plantegéssim quina és la pregunta que més ha neguitejat a la humanitat des dels seus inicis, el més natural és que acordéssim que seria aquesta: quin sentit té la vida? Segurament, no tan sols és una de les preguntes que més ha caracteritzat el pensament…
Llegeix més “Els quaderns de Malte, de Rainer Maria Rilke, Viena Edicions, 2010” »
El diable al cos, Raymond Radiguet Si tinguéssim la fortuna de viure en un país normal segurament també ens podríem beneficiar de posseir una cultura normalitzada. Una cultura sense cap mena de complexos, que ni es mirés el melic ni mostrés llacunes imperdonables. Fruiríem d’una cultura on seria impensable —com ho és en qualsevol país…
Agostino, Alberto Moravia Malauradament, sembla que només hi hagi una manera que la literatura ocupi la primera pàgina dels diaris o centri els noticiaris televisius: que es produeixi la mort d’un autor reconegut. Llavors sí, quan s’esdevé l’òbit d’un creador consagrat els mitjans de comunicació li dediquen les seves portades. En un sol dia més…
Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez Una volta deixat enrere el tast agredolç de La casa de les belles adormides la lògica literària —si se’m permet l’ús arriscat d’aquest oxímoron: en realitat cap obra narrativa accepta cap altra lògica que no sigui la seva pròpia…— semblava que m’havia d’empènyer a llegir la novel·la…
Llegeix més “Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez” »
