Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente Bellesa amagada Quan un artista escriu —vull dir, és clar, quan un artista és un artista de debò, no pas un artesà— no acostuma a tenir gaire clar ni el què fa ni per què ho fa. Es limita a fer-ho, perquè necessita fer-ho, perquè alguna cosa, dins seu, li…
Llegeix més “Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente, Edicions Bromera, 2020” »
Els anells de Saturn, W.G. Sebald El que resta d’altres dies De llibres que relaten un viatge a peu n’hi ha una bona pila. Entre ells, El viaje a la Alcarria, de Camilo José Cela, qui uns anys més tard faria un recorregut per l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val…
Llegeix més “Els anells de Saturn, W.G. Sebald, Editorial Flâneur, 2020” »
El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov Aprended a reír Seguramente, uno de los mayores problemas que aquejan la valoración de la literatura es que nos han enseñado que las grandes obras han de ser, por fuerza, serias. Que, desde hace muchos y muchos años, los entendidos nos han dicho —y repetido— que cuanto más serias…
Llegeix més “El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020” »
El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov Apreneu-me a riure Segurament, un dels majors problemes que afligeix la valoració de la literatura és que ens han ensenyat que les grans obres han d’ésser, per força, serioses. Que, ds de fa anys i panys, els entesos ens han dit —i repetit— que com més serioses són, més…
Llegeix més “El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020” »
Nada, Carmen Laforet No hace falta decir más No creo que haya ninguna duda que para que una novela —o cualquier otra obra de arte— pueda proponerse la eternidad se necesario que refleje tan bien como sea posible su tiempo y, a la vez, cualquier otro tiempo. O, lo que se lo mismo, que el…
Llegeix més “Nada, Carmen Laforet, (Premio Nadal 1944), Ediciones Destino, 1945” »
Nada, Carmen Laforet No cal dir res més No crec que hi hagi cap dubte que perquè una novel·la —o qualsevol altra obra d’art— pugui proposar-se l’eternitat cal que reflecteixi tan bé com sigui possible el seu temps i, alhora, qualsevol altre temps. O el que és el mateix, que el temps que s’hi reflecteix,…
Llegeix més “Nada, Carmen Laforet, (Premio Nadal 1944), Ediciones Destino, 1945” »
Els Buddenbrook, Thomas Mann L’art i (el seu) temps Una de les coses que ens ha ensenyat —o, més exactament, ens hauria d’haver ensenyat— la història de l’art és que abans de poder —i, sobretot, voler— innovar en qualsevol disciplina artística cal haver après (molt) dels antics, cal haver aprés (molt bé) el que ells…
Llegeix més “Els Buddenbrook, Thomas Mann, Navona Editorial, 2020.” »
Entrevista a Antoni Vidal Ferrando Literatura en majúscules El mes de febrer, n’Antoni Vidal Ferrando publicà a AdiA Edicions la seva darrera novel·la, Quan el cel embogeix, AdiA Edicions, que és, de nou, una obra que deixa petja, que posa de manifest que és un gran entre els grans de les lletres catalanes. Estava previst…
Llegeix més “Entrevista a Antoni Vidal Ferrando, per parlar de “Quan el cel embogeix”” »
La mort a Venècia, Thomas Mann Retrat de l’artista crepuscular En aquest món literari nostre, on, si fem cas de les contracobertes de la major part dels llibres que es publiquen, els genis són tan i tan abundants, res millor que agafar una certa perspectiva i desassedegar-se amb la lectura d’algun que altre clàssic. Tant…
Llegeix més “La mort a Venècia, Thomas Mann (Navona Editorial, 2020)” »
Théo à jamais, Louise Dupré Aprendre a reviure Vivim en un món cada dia més i més confús. Un món en permanent desequilibri. Que en desequilibra. En realitat, que, més que no pas desequilibrar-nos, en situa cada vegada més a prop de l’abisme. De l’abisme de la desesperació, de la follia. Del camí que, un…
Llegeix més “Théo à jamais, Louise Dupré, Éditions Héliotrope, (Montréal, 2020)” »
