Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Crim i càstig, Fiódor Dostoievski La vida de l’ànima Cal que adverteixi d’entrada que provar de fer una crítica o anàlisis literària més o menys breu d’alguna de les obres grans de Fiódor Dostoievski és poc menys que impossible. Per no dir una absoluta temeritat. Per poder-ne parlar amb un mínim de formalitat, caldria, almenys,…
Llegeix més “Crim i càstig, Fiódor Dostoievski, La casa dels clàssics, 2021” »
L’entretien des muses. Chroniques de poésie, Philippe Jaccottet Mirar la poesia Per poder dir que Philippe Jaccotet és un dels més grans poetes europeus dels darrers cent anys tan sols cal haver-lo llegit. Els seus llibres de poemes, esplèndidament traduïts al català per l’Antoni Clapés, parlen, amb poques i molt ben escollides paraules, per ell….
Llegeix més “L’entretien des muses. Chroniques de poésie, Philippe Jaccottet, Gallimard, 1968” »
El ball, Irene Némirovsky Si no em dones ales… Que la literatura ni entén de gèneres ni sexes és tan evident que no caldria ni dir-ho. Com no caldria dir que diferenciar els que escriuen en funció de si son homes o dones és, a hores d’ara, tan perillós com contraproduent. S’escriu amb l’ànima, i…
Llegeix més “El ball, Irene Némirovsky, Viena Edicions, Barcelona, setembre 2019” »
Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente Bellesa amagada Quan un artista escriu —vull dir, és clar, quan un artista és un artista de debò, no pas un artesà— no acostuma a tenir gaire clar ni el què fa ni per què ho fa. Es limita a fer-ho, perquè necessita fer-ho, perquè alguna cosa, dins seu, li…
Llegeix més “Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente, Edicions Bromera, 2020” »
Els anells de Saturn, W.G. Sebald El que resta d’altres dies De llibres que relaten un viatge a peu n’hi ha una bona pila. Entre ells, El viaje a la Alcarria, de Camilo José Cela, qui uns anys més tard faria un recorregut per l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val…
Llegeix més “Els anells de Saturn, W.G. Sebald, Editorial Flâneur, 2020” »
El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov Apreneu-me a riure Segurament, un dels majors problemes que afligeix la valoració de la literatura és que ens han ensenyat que les grans obres han d’ésser, per força, serioses. Que, ds de fa anys i panys, els entesos ens han dit —i repetit— que com més serioses són, més…
Llegeix més “El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020” »
Nada, Carmen Laforet No hace falta decir más No creo que haya ninguna duda que para que una novela —o cualquier otra obra de arte— pueda proponerse la eternidad se necesario que refleje tan bien como sea posible su tiempo y, a la vez, cualquier otro tiempo. O, lo que se lo mismo, que el…
Llegeix més “Nada, Carmen Laforet, (Premio Nadal 1944), Ediciones Destino, 1945” »
Nada, Carmen Laforet No cal dir res més No crec que hi hagi cap dubte que perquè una novel·la —o qualsevol altra obra d’art— pugui proposar-se l’eternitat cal que reflecteixi tan bé com sigui possible el seu temps i, alhora, qualsevol altre temps. O el que és el mateix, que el temps que s’hi reflecteix,…
Llegeix més “Nada, Carmen Laforet, (Premio Nadal 1944), Ediciones Destino, 1945” »
Els Buddenbrook, Thomas Mann L’art i (el seu) temps Una de les coses que ens ha ensenyat —o, més exactament, ens hauria d’haver ensenyat— la història de l’art és que abans de poder —i, sobretot, voler— innovar en qualsevol disciplina artística cal haver après (molt) dels antics, cal haver aprés (molt bé) el que ells…
Llegeix més “Els Buddenbrook, Thomas Mann, Navona Editorial, 2020.” »
«The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983) A llegir em convides En general, els escriptors —com tots els artistes— tenen més aviat poca predisposició a parlar de la seva obra. Prefereixen que sigui aquesta la que parli per ells. La que digui el que ha de dir per ells. El que no sabrien dir si…
Llegeix més “«The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983)” »
