Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Cada any hi ha un parell de dies especials que es repeteixen immancablement: el dia de la salut («No ens ha tocat la grossa, però almenys tenim salut!») i el dia de l’abstenció («El creixement de l’abstenció és un fenomen preocupant que caldria analitzar detingudament»). Desafortunadament, ambdós duren tan sols una jornada: en el primer…
Cartes a Pere, Josep Pla D’un temps ençà Josep Pla és, segurament, l’escriptor català més estudiat i analitzat. L’ampla —amplíssima— bibliografia que s’ha anat bastint sobre ell i la seva obra ho demostra a bastament. No obstant això, entre tota aquesta generosa bibliografia que parla sobre l’autor empordanès només una ínfima part recull documents on…
La justícia colonial és aquella que instaura un imperi en les seves terres conquerides per tal d’assegurar-ne una total i completa submissió i assimilació. El seu objectiu no és garantir la justícia, sinó sotmetre i rebaixar la dignitat del poble colonitzat. Una figura que els espanyols coneixen prou bé, per haver-la aplicat a hispanoamèrica, amb…
Un amor d’en Swann, Marcel Proust En aquests de dies que haurien d’ésser de llum però son de penombra perquè alguns pretenen fer-nos caminar a les palpentes, convertint la seva llengua en una —altament perillosa i funesta— arma de combat, res millor que capbussar-se de ple en les delícies del llenguatge, en la plàcida serenor…
El sistema espanyol d’implantació de l’AVE ha posat de manifest, una vegada més, com ens errem alguns catalans i catalanes en considerar que l’única opció de supervivència del nostre país exigeix, inevitablement, que disposem d’un estat propi dins la Unió Europea. Al mateix temps, ha demostrat que tenen raó tots aquells que —encapçalats per Mario…
Una de les raons per les quals els catalans i catalanes podem sentir-nos més o menys orgullosos que un club de futbol, el Barça, hagi esdevingut —forçosament i mancats d’estat com estem— en l’ambaixador oficiós del nostre país a l’estranger és el fet de poder-lo considerar més que un club. Si Catalunya és coneguda fora de…
Combray, Marcel Proust Quan ens disposem a acarar una obra literària de gran envergadura, amb major raó encara quan conté un embalum de pàgines considerable, ens acostumem a sentir —com dèiem— intimidats. Tanmateix, en termes generals, el que ens intimida i predisposa a posposar (sovint ad infinitum) la seva lectura no és tant l’obra mateixa…
Llegeix més “Combray, Marcel Proust, Viena Edicions, 2010” »
Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James Joyce i el conjunt d’À la recherche du temps perdu, de Marcel Proust. Ho fan no tan sols per la seva llargària —considerable en el cas de l’autor irlandès; imponent, quasi aclaparadora en el del…
Una de les conclusions que s’ha extret en general del resultat de les eleccions del passat 28 de novembre ha estat que el nacionalisme espanyol n’ha sortit reforçat, sobretot per l’augment de vots i diputats del PP. Una lectura que no és tan sols errònia numèricament —Ciu i Erc sumaven l’any 2006 69 escons; ara…
Concerto à la mémoire d’un ange, Eric-Emmanuel Schmitt De la mateixa manera que, literàriament parlant, poques joies hi pot haver majors que descobrir per casualitat una obra que ens captivi, ens subjugui o ens transporti, res més decebedor que constatar que un llibre que ha rebut algun premi important i les lloances quasi unànimes de…
Llegeix més “Concerto à la mémoire d’un ange, Eric-Emmanuel Schmitt” »
