Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Benvolgut amic Nadal, fóra bo que tant tu com els teus companys parlamentaris, formeu part de la formació política que formeu, evitéssiu de tant en tant de tractar-nos als ciutadans —presumptes i cada volta més desencantats votants vostres— com si seguíssim a l’escola bressol i tinguéssim greus problemes de comprensió. Potser no tots gaudim de…
Tal i com estableix qualsevol Codi Civil —i l’espanyol no és pas cap excepció— l’imperi de la llei exigeix que “les lleis només es deroguin per altres de posteriors”. Mentre i tant no es produeix aquesta substitució, les lleis segueixen vigents i, per tant, són d’obligat compliment, tant per als ciutadans com, sobretot, per a…
Llegeix més “L’imperi de la llei o la llei de l’imperi (del cinema)” »
Quan cau la nit, Michael Cunningham Haver assolit un gran èxit amb una obra literària no sempre comporta una benedicció, en ocasions esdevé una càrrega. Una feixuga càrrega que no tots els autors estan en disposició de dur a les seves espatlles. Per a alguns, un èxit suposa un impuls cap amunt, una oportunitat per…
Caldria demanar als polítics que lleguessin els seus cervells a la ciència: ben segur que el seu estudi permetria assolir uns sensacionals progressos neurològics. Entre d’altres aspectes, en el de recuperació de la memòria, facultat en la qual mostren unes capacitats inaudites, més pròpies del superhome nietzschià que no pas del vulgar home del carrer…
Converses amb Oriol Junqueras, Bernat Ferrer Sens dubte, ultra la crisi econòmica, un dels principals motius que han donat naixença al moviment dels indignats ha estat la llunyania de la classe política i la manca quasi absoluta de confiança que han anat llaurant al llarg de tants anys. L’allunyament es manifesta palesament, per exemple, quan…
Llegeix més “Converses amb Oriol Junqueras, Bernat Ferrer” »
No cal dir que qui ha fet més per la convivència i per la cohesió social a Catalunya ha estat una magnífica entitat anomenada Convivencia Cívica Catalana, que no ha dubtat en donar emparament als tan assenyats pares que, en una mostra de grandesa moral i d’universalisme, de defensa de les llibertats individuals, han convertit…
Des de la recuperació de les llibertats democràtiques, Catalunya, doblement ultratjada pel franquisme, féu encara una més que decidida aposta per la convivència, per seguir mantenint el nostre país com la generosa terra d’acollida que ha estat sempre i, sobretot, per no establir cap mena de diferències entre els catalans antics i entre els “nous…
Llegeix més “La llengua a l’escola, síntesi d’història recent” »
Benvolgut Manuel: Abans de res, dir-te que he estat, des de fa anys, assidu admirador i delectador de les teves fantàstiques dots com a comediant i humorista. Sense ànim de fer-te la gara-gara —sóc tan poc propens a l’innecessari panegíric com al·lèrgic a la injusta hipocresia— haig de reconèixer que, segons el meu humil parer,…
Per més que els nostres dilectíssims representants polítics —una volta dessecat el quimèric oasi català— tinguin tendència de cloure’s als seus despatxos oficial, adormir-se a la figuera i davallar al món terrenal tot just una quinzena de dies cada quatre anys, el mínim que els podríem exigir fóra que tinguessin un xic de consciència de…
Des de fa pràcticament trenta anys, cada vegada que als desafectes i radicals catalans se’ns ha acudit l’heretgia intolerable de proposar algun canvi legal que pogués afavorir les nostres inadmissibles aspiracions a un major autogovern, han aparegut els sacerdots més inflexibles de la Sacrosanta i “Indissoluble Unitat de la Nació espanyola, Pàtria Comuna i Indivisible…