Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Les baules que falten, Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs, 1986-2018 Per anar on volem, cal saber d’on venim Indicava, no fa pas gaire, en parlar de Dits tacats Antologia 1978-2018, d’Àlex Susanna, el goig que suposava disposar d’un tan complet recull antològic de la seva obra, que permetés acompanyar-lo de nou en la…
Llegeix més “Les baules que falten, Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs, 1986-2018” »
Acudits per a milicians, Mazen Maarouf Relats (sobre)realistes No cal(dria) dir que la literatura —com qualsevol altra art— com més alliberada de lligams i de condicionants polítics, millor que millor. Com va demostrar de manera fefaent l’estat soviètic, la literatura al servei d’alguna causa acaba del tot diluïda, es converteix en una estrafeta (i lamentable)…
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III) Comentava, ahir, que la no aplicació del mandat del Primer d’octubre va ésser el pecat original dels nostres (teòrics) representants polítics. En comptes de pecat, en podríem dir errada o, més exactament, renuncia, submissió, agenollament. Original perquè, després, ha anat venint tots els altres,…
Llegeix més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III)” »
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II) Per deixar (ben) clares les raons que ens duen a desconfiar dels nostres representants polítics, les raons que ens impedeixen de seguir donant-los el suport incondicional i acrític que ens exigeixen, res millor que fer una mirada enrere i recordar quan es va…
Llegeix més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II)” »
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I) Jo sóc, pràcticament un no-ningú. Un poeta (gairebé desconegut, invisible als mitjans) que pensa. Un pensador (a qui només quatre gats tenen interès en escoltar) que escriu. Va ésser per això que, ja fa uns anys, vaig deixar de fer públiques les meves…
Llegeix més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I)” »
Escritos 4/1 I: La repetición, Søren Kierkegaard Combat entre reflexió i passió Acostar-se a les obres de Søren Kierkegaard resulta sempre una aventura. No tant pel fet que costi d’entendre —en aquest punt, la competència entre els diferents filòsofs és ferotge— sinó perquè es tracta d’un pensador original, que es resisteix a ésser catalogat. Massa…
Llegeix més “Escritos 4/1 I: La repetición, Søren Kierkegaard” »
Sons bruts, Carles Rebassa De sonets ja no se n’escriuen De vegades, pretenen ésser tan i tan moderns, tan originals, tan innovadors que acabem convertint-nos ens esclaus de la nostra modernitat (imposada). Ens fa tanta i tanta por que ens acusin d’antiquats, de no estar al dia —i estar al dia, en aquesta època nostra…
Tots els contes (3), Caterina Albert Pàgines vives Abans de començar, dir que errant-me o no —em comentava, amb raó, l’Enric Gomà que Dolors Monserdà no sentí la necessitat de masculinitzar-se el nom— em nego seguir anomenant Víctor Català qui es deia, en realitat Caterina Albert. L’esforç que està duent a terme Club Editor per…
