Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica i orientació literària: invitació a la lectura.
Lectures: 3 NOTES DEL DIETARI 21 de setembre del mmxxvi Un viatge sentimental, Laurence Sterne (i IV) Sentits / Sentiments Ja hem vist la meravellosa capacitat innata i tan agraïda per als lectors que té Sterne per adaptar-se a “com surten els daus a cada tirada imprevisible de la vida[1]”, pàg. 68; ara, el que…
Continua llegint “Un viatge sentimental, Laurence Sterne (i IV)” »
Lectures: 6 NOTES DEL DIETARI 20 de setembre del mmxxvi Un viatge sentimental, Laurence Sterne (III) Viatge literari Com succeïa amb Vida i opinions de Tristran Shandy, el viatge que ens presenta l’escriptor anglès en aquest llibre és, per damunt de tot, un de literari. Un de literari en el qual el ritme i el…
Continua llegint “Un viatge sentimental, Laurence Sterne (III)” »
Lectures: 6 NOTES DEL DIETARI 18 de setembre del mmxxvi Un viatge sentimental, Laurence Sterne (II) Escriure De la mateixa manera que per a Sterne viatjar és una altra cosa, no és tant un moviment geogràfic com espiritual, per a ell escriure també és una altra cosa. Una altra cosa ben diferent de la que…
Continua llegint “Un viatge sentimental, Laurence Sterne (II)” »
Lectures: 15 NOTES DEL DIETARI 29 d’agost del mmxxvi Un viatge sentimental, Laurence Sterne Hi ha autors i autors, hi ha llibres i llibres. Per dir-ho com Tolstoi, tots són diferents i tots s’assemblen. Per més diferents que siguin, podem anar relacionant-los o connectant-los. De vegades amb facilitat, d’altres, amb dificultat. I hi ha Laurence…
Lectures: 8 NOTES DEL DIETARI 29 d’agost del mmxxvi Voyage sentimental en France et en Italie, Laurence Sterne Hi ha autors i autors, hi ha llibres i llibres. Per dir-ho com Tolstoi, tots són diferents i tots s’assemblen. Per més diferents que siguin, podem anar relacionant-los o connectant-los. De vegades amb facilitat, d’altres, amb dificultat….
Continua llegint “Voyage sentimental en France et en Italie, Laurence Sterne” »
Lectures: 16 Les Faux-Monnayeurs, André Gide Littérature collaborative Le roman a été déclaré mort tant de fois, et cette nouvelle s’est avérée si prématurée, qu’on pourrait presque dire qu’il est immortel. Immortel, peut-être, non seulement parce qu’il a (plus) de sept vies, comme les chats, et que, comme eux, il retombe toujours sur ses pattes,…