NOTES DEL DIETARI
29 d’agost del mmxxvi
Voyage sentimental en France et en Italie, Laurence Sterne
Hi ha autors i autors, hi ha llibres i llibres. Per dir-ho com Tolstoi, tots són diferents i tots s’assemblen. Per més diferents que siguin, podem anar relacionant-los o connectant-los. De vegades amb facilitat, d’altres, amb dificultat.
I hi ha Laurence Sterne i els seus llibres.
Únics en la seva categoria. Inclassificables, inqualificables.
Per sort.
Per sort des que els va escriure i, encara més en la nostra època, on llibres i autors han caigut en el parany del receptisme i de l’escoloescripturisme, bastint majoritàriament obres no pas semblants sinó clòniques, basades en un patró tan simple com fatigant.
Voyage sentimental en France et en Italie
L’obra major de Laurence Sterne és, sens dubte, Vida i opinions de Tristran Shandy (The Life and Opinions of Tristram Shandy, Gentleman), una d’aquelles que et deixen petja, que t’acompanyen sempre més, que podries dur sempre amb tu, vagis on vagis.
Podríem dir que Voyage sentimental en France et en Italie és el seu fill petit. O, més exactament, un nebot.
Un nebot inesperat, que pren vida pròpia.
Un nebot que és un llibre i, alhora, un personatge: Yorik.
Que decideix sortir al món i veure què hi troba.
I el que hi troba, com tots els que surten a viatjar, de veritat, com tots els que entenen el viatge com una necessitat espiritual, és ell mateix, el seu jo: “vous le tirez purement de vous-mêmes[1]”, pàg. 71.
Viatge reflexiu
És una obra complexa, indefinible, que obre finestres a la literatura i a l’ànima, perquè, com ho indica amb exactitud el seu títol, ni és ni té cap intenció de ser un viatge geogràfic, i encara menys turístic —des de fa anys, viatge turístic és un oxímoron—, sinó un de vital[2], d’espiritual[3], de literari; o el què és el mateix, de caire humanístic.
Un viatge que, deixant el nostre país, o sigui el lloc on hem estat sempre, on ens sentim còmodes, allí on coneixem tothom i tothom ens coneix, on la nostra personalitat està definida i condicionada, ens endinsem en un altre de desconegut, on no coneixem ningú ni ningú ens coneix, on ens podrem mostrar, doncs, com som i no com ens veuen.
La qual cosa, més que permetre’ns descobrir un país nou, el que ens permetrà és descobrir-nos o, més exactament, redescobrir-nos a nosaltres mateixos: “le savoir et les perfectionnements s’acquièrent en navigant et courant la poste[4]”, pàg. 64.
Sempre i quan ens deixem portar, és clar. Sempre i quan tinguem clar que ha de ser el mateix viatge, el “libre arbitre[5]”, pàg. 53 qui decideixi o ens marqui el camí: “Il connaissait assez se monde pour savoir que cela ne dépendait pas de son choix, et que ce qu’on appelle généralement hasard devait décider du succès[6]”, pàg. 64; “C’est une vraie loterie[7]”, Íd.; “Ceci, certainement […] doit être un des tours fantasques de la Fortune[8] », pàg. 76 ; « La Fortune n’avait pas souri à La Fleur[9] », pàg. 125 ; « Ce fut par une bonne fortune qui n’arrivera jamais qu’à un voyageur sentimental[10] », pàg. 188.
***
[1] “you draw purely from yourselves”(“Ho traieu simplement de vosaltres mateixos”).
[2] « Je sentis se dilater chaque veine de mon corps — les artères battaient joyeusement ensemble et chaque puissance vitale accomplissait sa fonction avec si peu de frottement », pàg. 52 (« I felt every vessel in my frame dilate—the arteries beat all chearily together, and every power which sustained life, perform’d it with so little friction”; “Vaig sentir com cada vena del meu cos es dilatava—les artèries bategaven totes alhora amb alegria, i cada força que sostenia la vida ho feia amb tan poca fricció”).
[3] « je n’ai aucun intérêt —Excepté, dis-je, l’intérêt que les hommes d’une certaine tournure d’esprit […] prennent à leurs propres sensations », pàg. 68 (« I have no interest—Except the interest, said I, which men of a certain turn of mind take […] in their own sensations”; “No tinc cap interès—excepte l’interès, vaig dir, que tenen els homes d’un cert esperit […] en les seves pròpies sensacions); « figurez-vous combien je souffrirais de donner une mauvaise opinion de moi à un homme d’honneur, et de me trouver […] à la merci d’un homme d’esprit. », Íd. (“figure to yourself how much I should suffer, in giving an ill impression of myself to a man of honour, and lying at the mercy […] d’un homme d’esprit” “Imagineu-vos com patiria, havent de donar una mala impressió de mi mateix a un home d’honor i d’estar a la mercè […] d’un homme d’esprit”).
[4] “Knowledge and improvements are to be got by sailing and posting for that purpose” (“Coneixement i perfeccionament s’obtenen navegant i anant d’un lloc a l’altre”).
[5] “my own act” (“el meu propi acte”)
[6] “he knew enough of this world to know, that it did not depend upon his choice, but that what is generally called chance was to decide his success” (“coneixia prou aquest món per saber que això no depenia de la seva elecció, sinó que seria el que acostumem a conèixer com a atzar qui decidiria el seu èxit”).
[7] “is all a lottery” (“tot és una loteria”).
[8] “This certainly […] must be one of Fortune’s whimsical doings” (“Això certament […] deu ser una de les ocurrències capritxoses de la Fortuna”)
[9] “Fortuna had not smiled upon La Fleur” (La Fortuna no havia somrigut a La Fleur”).
[10] “It was an incident of good fortune which will never happen to any traveller, but a sentimental one” (“Va ser per un aquells incidents de fortuna que només li passen als viatgers sentimentals”).
© Xavier Serrahima 2026
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)