Com bé sabem tots els que orbitem, en el·lipsis més o més llunyanes, en l’univers literari, la festa de Sant Jordi acostuma a definir-se, primordialment, per tres característiques: les aglomeracions, les presses i la pluja (que estima el Dia del Llibre com ningú). Característiques que, aplegades, potser satisfan al comprador, però que em temo que no faciliten que les llibreries puguin atendre al lector com convindria, atenent-lo, acompanyant-lo i aconsellant-lo.
Segurament és per això que el sol, que ha estat tan esquerp els darrers dies, ha optat per abillar-se amb les seves millors gales per fer lluir com cal una de les idees culturals més brillants del firmament dels llibres: el berenar literari del la Llibreria El Cucut de Torroella del Montgrí. Una trobada tranquil·la, a ritme de vals, a l’empara del palau del vent maragallià, que permet, enguany que més de 80 autors i editors de casa nostra celebrin un, encertadíssim —i molt més personal i accessible— Sant Jordi abans d’hora. Un Sant Jordi que ha mort el drac de les compres a corre-cuita.
Abans d’arribar al carrer del Roser, la tramuntana ja et brinda un tast del que t’espera: sents, com un lleu mormoleig, com ja s’envolen les veritables protagonistes de la tarda, les paraules. Escriptors i escriptores —un xic menys rara avis, avui— xerrant ells amb ells, contents de trobar-se (i retrobar-se) en un ambient tan proper, càlid i acollidor.
Perquè, sens dubte, El Cucut és propera, càlida i, sobretot, acollidora. Com succeeix normalment en aquestes llibreries de proximitat —que, quan són llibreries llibreries i no pas simples dispensadores de llibres, a mi m’agrada anomenar Llibreries de guàrdia—, només d’entrar-hi, et sents com a casa. Principalment perquè, junt amb les biblioteques, són les indiscutibles (i imprescindibles) Cases del Llibre. I per tant, del bo i millor que pot cultivar la raça humana.
Provar de fer una llista completa de tots els assistents a la trobada —els, pocs, que ja hi són a dos quarts de cinc; els aniran afegint-s’hi paulatinament (els noms i les cares que tothom reconeix fa la impressió que tinguin dispensa per presentar-se més tard, i en grup, en estol)— és complicat, ja que a banda dels que s’hi esperava s’hi van afegir de darrera hora, però segons el bloc d’El Cucut hi eren: Adrià Pujol, Albert Forns, Alfons Cama, Alicia Kopf, Amàlia Lafuente, Andreu Martín, Anna Ballbona, Anna Carreras Aubet, Blanca Busquets, Carles Sala i Vila, Carme Osan, Carme Ripoll, Coia Valls, Daniel Torrent, David Casadellà, David Pagès i Cassú, Elisenda Solsona, Genís Sinca, Georgina Esteva, Israel Calvache, Javier Zuloaga, Jenn Díaz, Joan Boher, Joan Manuel Soldevilla, Joan Portell, Jordi Dausà, Jordi Fenosa (Tatay), Jordi Roig, Josep Maria Fonalleras, Josep Maria Francino, Josep Pagès J, Josep Torrent, Judit Pujadó, Lali Ribera, Laura Tejada, M. Mercè Cuartiella, Maite Muns Cabot, Maria Carme Roca, Maria Escalas, Marienka Bellostas, Marina Espasa, Mariona Masferrer, Màrius Serra, Marta Montañá, Martí Gironell, Mercè Saurina, Miquel Aguirre, Miquel Martín, Montse Castaño, Narcís Franquesa, Neus Arqués, Núria Borrut Mulet, Núria Esponellà, Núria Miramelsmots, Pep Cortés, Rafel Nadal, Ricard Ruiz, Rodolfo del Hoyo, Roger de Gràcia, Roser Amils, Roser Burgués, Rubèn Montañà, Sandra Comas, Santi Vila, Sílvia Vilacorba, Tessa Julià, Vicenç Pagès i Jordà, Victor Amela, Xavier Cortadellas, Xavier Serrahima i Xulio Ricardo Trigo.
Des dels més desconeguts als més famosos —i que cadascú entengui aquests adjectius com bonament li plagui (o prefereixi)—, tots són tractats com a iguals, com a inter pares. Perquè la fantàstica gent de la llibreria tenen clar que, siguin més o menys llegits, són tots exactament iguals: artistes i creadors.
I encara que no sempre tothom —començant pels organismes de cultura de la Generalitat i seguint pels mitjans de comunicació públics i privats— ho tingui tan clar, en aquest món de la imatge i les màquines, tots ells són espècies en perill immediat d’extinció. I, consegüentment, requereixen una protecció major que la del linx ibèric o la de l’ós dels Pirineus, si no volem que desapareguin. Que desaparegui, si més no, la literatura literatura.
És per això que —malgrat la seva tendència a defugir la sempre agraïda brevetat en els seus discursos— és bo que hi assisteixin autoritats com Santi Vila, Conseller de Cultura, el batlle de Torroella de Montgrí, Jordi Cordon, o els presidents dels gremis d’editors i de llibreters, Patrici Tixis i Antoni Daura. Perquè el, fràgil, ecosistema literari català només subsistirà si tots (autors, editors, periodistes i autoritats) i remem junts i en la mateixa direcció.
I, sobretot, si seguim celebrant activitats com aquesta, on els lectors —una altra espècie minoritària (i minoritzada) que també cal tractar amb molta cura i atenció— poden no tan sols acostar-se, sinó barrejar-se amb els seus autors preferits; ja sigui per demanar que els signin els seus llibres (a les taules que l’organització situa estratègicament a tot el local), per fer-s’hi una fotografia o, simplement, per parlar-hi. Per descobrir que els autors i autores són persones com ells i que, com ells, en general —en tot hi ha excepcions— aprenen, almenys, tant com ells en contacte amb els seus lectors.
Alhora —i aquest element em sembla fonamental—, en relacionar-se cara a cara amb els seus autors de capçalera, tenen la possibilitat de conèixer (diria, fins i tot, de descobrir) d’altres escriptors i escriptores que habitualment no tenen ni presència no visibilitat als mitjans de comunicació, atès que al nostre país petit els focus dels mitjans no tenen prou potència més que per il·luminar-ne uns quants. I si, a aquests que han descobert, els coneixen, si llegeixen el que escriuen, potser en el berenar literari de l’any 2017 també voldran parlar amb ells i elles.
La jornada va desenvolupant-se tal i com estava prevista —amb les ànimes amigables dels escriptors, els editors, els lectors, els badocs i les autoritats duent la contrària a Màrius Torres, convertits en rius perpendiculars que conflueixen, desconflueixen i tornen a confluir en l’oceà de les lletres de la llibreria— fins que la fred impecable de l’Empordà decideix que ja és l’hora de recollir els arreus, arriar les veles i que cadascú s’arreceri al seu port.
Així com en arribar ha estat el vent amic qui et donava la benvinguda, duent fins a tu les paraules alades, en marxar és la llum declinant del sol la que t’il·lumina de nou en la memòria el munt de somriures radiants, de riures alliberats i d’abraçades cordials i afectuoses que han protagonitzat una festa literària de primera magnitud que converteix, per unes hores, l’Empordà en l’epicentre de l’univers cultural català. Un univers tan ampli, ric i plural que mai no l’exhauriríem.
Siguis autor, editor, lector o un passavolant, hi has estat tan i tan bé, t’hi has sentit tan com a casa que, tot just marxar-ne, ja penses en tornar-hi l’any vinent.
divendres, 25 de març del mmxvi
© Xavier Serrahima 2015
www.racodelaparaula.cat
@XavierSerrahima
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
Amic. Gràcies. Estic emocionada.
Felicitats a tot l’èquip, ha estat un èxit !!!
Gràcies per aquest esdeveniment per bé de la cultura i la lectura.