Skip to content

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Crítica i orientació literària: invitació a la lectura.

  • Inici
  • Autors/es i títols analitzats
  • Traductors/es i títols
  • Citacions literàries
  • Oxímorons
  • Qui sóc?
  • Contacte
  • Obra literària
  • Toggle search form

Contra l’obediència, Joan Maria Minguet

Posted on juny 8, 2026juny 8, 2026 By XavierSerrahima No hi ha comentaris a Contra l’obediència, Joan Maria Minguet
Si t'ha agradat, comparteix-ho
Lectures: 2

Contra l’obediència, Joan Maria Minguet

L’art és sinònim de llibertat

Em sembla prou evident que aquells que pensem —vull dir, és clar, aquells que no hem acceptat el progressiu procés de cloroformització o d’anestesiatzació a que ens ha estat sotmetent el poder— no podem sinó adonar-nos que els darrers temps la llibertat de pensament s’ha vist enormement reduïda, que si no et sotmets al corrent de pensament únic que ho domina tot no tan sols ets considerat un heretge sinó que reps atacs per totes bandes.

Perquè les coses són com són, perquè hi ha una única manera de veure les coses, la manera bona, aquella que permet viure sense problemes, la que et situa al costat correcte, la que evita el perill de la invisibilitat o de l’ostracisme.

Al llarg dels segles, hem tingut els predicadors de les esglésies —sobretot de la catòlica que és, per descomptat, la veritable— per dir-nos què estava bé i què no, què ens duria al cel i que ens enviaria, sense passar per la casella de sortida ni, encara menys, cobrar 20.000 pessetes, a l’infern; ara tenim els Caps de Premsa i els ideòlegs (aquests, sempre en minúscula: les seves idees són tan simples o simplistes que ni idees poden ser considerades) per dir-nos què hem de pensar i de dir.

Si són de partits de dretes, podem no fer-los cas, atès que ja sabem que la dreta és, per definició, dolenta, equivocada; ara bé, si els Caps de Premsa són d’esquerres, pobres de nosaltres que no seguim les seves directrius sense desviar-nos una unça.

Que d’esquerres no en tinguin res, que els seus discursos siguin tan antagònics dels seus actes com ho han estat des de sempre el de l’església, que facin costat al poder i als poders no té importància: el que cal és besar-los els peus, si no vols ser expatriat —o, almenys, defenestrat.

Contra l’obediència, Joan Maria Minguet
Contra l'obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, 2026Si això es produeix en el món de la política, com no ha de (re)produir-se en el de les arts?, com no ha de ser present, potser més present i tot, en el món de les arts, on el que és correcte i el que no ho és encara és més fàcil d’imposar?, on pensar diferent és, encara, una heretgia més greu, més imperdonable —i, sobretot, més imperdonada: si ets tan imprudent de no dir el que toca acabaràs enfonsat dins el pou de l’oblit.

És per aqeusta raó que és tan convenient un assaig com Contra l’obediència, de Joan Maria Minguet, publicat per Raig Verd el mes passat.

Convenient, gairebé necessari, perquè ens hem acostumat a acceptar com a normal el que no ho és, el que mai no hauria d’haver-ho estat: que en un món tan categoritzable com és —més aviat, hauria de ser— el de l’art hi hagi qui s’hagi atorgat el dret de decidir quin és l’art veritable i quin no; que hi hagi qui no tan sols s’hagi atribuït el dret a establir una cànons sinó a convertir-los en indiscutibles, en paraula sagrada o missa dita.

L’art no només és el què ells diuen que és —i, per tant, el que ells han decidit que no ho és queda descartat— sinó que són ells i només ells qui determinen quin són els artistes realment valuosos, els que tenen dret a entrar als museus, els que cal lloar; per tant, els que cal considerar grans artistes, excloent, per descomptat, tots els altres.

Artistes acceptables (o assimilables)
Artistes que, com assenyala amb molt bon criteri l’autor, habitualment són escollits seguint un criteri essencial: el de no oposar-se al poders establerts, el de plegar-se a les seves exigències.

Quina millor manera tenen els que de garantir el seu domini, el manteniment del seu estatuts quo que escollir-los entre els que pensen més en ells —i en el profit econòmic— que no pas en les seves obres, que no pas en l’art com a necessitat expressiva pròpia, com a creació lliure i alliberadora: “Els titellaires del poder no suporten que els titellaires trenquin els fils que els fan maniobrar[1]”, pàg. 59.

Perquè del que es tracta, per damunt de tot és que res no canviï, de no perdre el control de la situació —“el nou paradigma de la cultura de masses, aquest simulacre està encaminat a aconseguir la passivitat absoluta de l’espectador, l’entreteniment alienador com a punt àlgid de la seva desactivació”, pàg. 87—, “[d’]enganyar-nos per fer-nos éssers passius i submisos”, pàg. 84.

Raó per la qual, quan es produeix alguna divergència, per més residual que sigui, el que convé, doncs, és assimilar-la, és posar-li el dogal, desactivar-la, transformar-la en inofensiva, fer-la passar pel sedàs.

O el que és el mateix, fer servir les exposicions i els museus com a mitjà d’amesellament, no només del públic sinó, també, dels artistes: “Els temps de la creació, els temps de l’art es confonen amb els de les institucions que l’alberguen, que el protegeixen, que el difonen”, pàg. 27.

Consensos
Per si no n’hi ha prou amb aquesta eina, per si encara hi ha artistes que no es deixen comprar o que no són museuïficables, el que convé mantenir costi el que costi és el consens.

Un consens convertit en incontrovertible, de fet, més encara, en dogma, en dogma sagrat, el que cal és “fer veure que aquella manera d’entendre la història és única i invariable”, pàg. 121.

Fer-ho veure i garantir la pervivència del sistema de control d’aquest consens; en assegurar-se que els que (se suposa que) entenen sobre art no es desvien ni s’oposen a la veritat revelada, convertit les universitats en submises:, en dòcils sembradores d’unanimitat: “els mètodes i la pràctica de la història i de la crítica encara es basen o bé en l’hagiografia de l’artista o bé en les lectures endogàmiques de la matèria, els col·legues sempre parlant per als col·legues[2]”, pàg. 20.

Jo diria més: en els col·legues parlant, exclusivament i hagiogràficament, dels col·legues, repetint el que els acadèmics han anar repetint una vegada rere l’altra, reforçant, doncs, la seva posició de domini, els consensos, les obediències, les consagracions de determinats artistes i enviant-ne —més aviat, condemnant-ne— d’altres a la invisibilitat, a l’ostracisme, a la inexistència: “Mites i llegendes […] que a la universitat repetim cacofònicament”, pàg. 47

Submissió
Per si l’establiment dels consensos i de la seva inqüestionabilitat no fossin, encara, suficients, el que li cal al poder és convertir la submissió en la pràctica habitual, en deixar clar que res és més desaconsellable que mossegar la mà de qui et dóna de menjar, per més aquesta mà siguem nosaltres qui l’alimentem amb els nostres impostos: “no ens queda altra alternativa que la submissió. […] Ens han dir que aquell art és bo […] I nosaltres ens ho creiem”, pàg. 40; “I nosaltres hi acudim obedients, sense capacitat crítica”, pàg. 48; “ens demanen que admirem aquell llegat amb poc esperit crític, més i tot, amb submissió i devoció”, pàg. 68.

Una submissió —o “docilitat”, pàg. 19—  que, per descomptat,  és del tot imprescindible per al ciutadà, per al públic, però també per als artistes; la submissió, doncs, com a garantia d’èxit, en mitjà de reconeixement i de difusió: “hi ha artistes que s’acomoden a aquests consensos”, pàg. 136.

Joan Maria Minguet
© Elisabeth Magre

Esforç
Segurament ens pot semblar que és molt complicat aconseguir que la població sigui submisa, si més no, que ho sigui tant, que ho accepti tot o gairebé tot sense no ja sublevar-se, que és el que seria natural, sinó sense ni alçar la veu és complicar, que la resposta normal hauria de ser la queixa.

Tan sols cal recordar com els polítics independentistes ens van enganyar —per no dir, trair— amb el Primer d’Octubre i com continuen als seus llocs de lideratge, gosant fins i tot donant-nos lliçons que la majoria dels independentistes accepta com si fossin nadons de bolquers, per adonar-se que de complicat no ho és gens; que el fanatisme orb de la futbolització —“els penals contra el meu equip mai ho són; els del rival, sempre”; el que és el mateix: “la culpa sempre és dels altres (de Madrid) i no pas nostra”— ha produït els efectes que es proposaven.

Com els ha produït haver llaurat, des de fa dècades, la llavor del Mínim Esforç Possible, del que en podem dir del senseesforcisme.

D’haver-la llaurat en tots els àmbits i, també, en el de l’art i la cultura: “No, no volen esforçar-se davant d’obres, de pel·lícules o accions que els interroguen des de llocs als quals no estan acostumats”, pàg. 95.

Quan, res no és —si més no, no hauria de ser— més evident que, tal com remarca Minguet, l’art no pot existir sense esforç: “L’art requereix esforç, de vegades la seva aprehensió fa mal, ha de doldre, cal que produeixi preocupació[3]”, pàg. 96.

Qüestió
És per tot això que la proposta de l’autor —dic ‘proposta, ja que ell mateix afirma que no es pot parlar de ‘receptes’: “No puc donar receptes perquè hi ha coses que només intueixo i a penes sé formular”, pàg. 212— és la que defineix el títol de l’obre: oposar-se a l’obediència, posar en qüestió “la mansuetud en què es mou el sector artístic, […] l’acceptació tàcita d’unes jerarquies i d’uns valors[4]”, pàg. 129.

O el que és el mateix, apostar per —per no dir, més concretament, fer apologia de, raonada més apologia—la “voluntat de dissidència política i social”, pàg. 49, d’un “art que destorba, pertorba, molesta, activa o transforma la ment de qui el veu, pensa i fa pensar, revela, es rebel·la, trenca, subjuga sense distreure. […]que incomoda la institució”, pàg. 54.

Per tant, oferir “noves mirades, gens oclusives, alliberadores, objectores del que els consensos han fabricat[5]”, pàg. 60, deixar clar que “hem d’exercitar la memòria rebel”, pàg. 69, que  “en realitat tot depèn de nosaltres”, pàg. 93, que “l’artista té l’obligació de contribuir a la ruptura d’estructures que només per inèrcia segueixen presents”, pàg. 17.

Que, si volem ser lliures i no esclaus de l’únicopensament, que si no obrim els ulls i miren cel amunt, que si no acceptem deixar de sotmetre’ns al que decideixen els altres per nosaltres —per nosaltres però, i aquest punt és essencial, per ells, per mantenir els seus interessos i la seva dominació— estem renunciant a la nostra humanitat; que convertim la (teòrica) democràcia en una entelèquia abaltida.

Que l’art —i, qui diu l’art, diu qualsevol creació personal, tan si és espiritual com material— i la vida tan sols tenen sentit, raó i objectiu si el convertim en un qüestionament, en una (re)interrogació constant, personal i intransferible, indòcil i insubmisa, en un permanent exercici de plantejament; de plantejament i de replantejament i, per tant d’alliberament i de realliberament, perquè la cleda o la gàbia, per més que ens assegurin que és d’or, cleda o gàbia és.

Dir no
Una interrogació permanent que, per suposat, abans que res suposa dir no. Dir no a les mentides, a l’edulcoració artificial, a l’equidistància cloroformitzadora, al ‘tot està bé’, al ‘ens en sortirem’, al ‘deixa’ns-ho a les nostres mans[6]’; perquè si ho fem, si abdiquem al nostre bé més valuós, a la nostra sobirania—sobretot, a la sobirania del nostre pensament, dels nostres gustos i disgustos[7]— estem abdicant del que ens confereix la nostra personalitat; en definitiva, del nostre ésser; de l’ésser, simplement.

Perquè ésser —i, per tant viure, no pas passar per la vida, infraviure— implica mantenir no tan sols una mirada pròpia sinó, encara més, una mirada inquisidora, rebel, sempre amatent a dir ‘No!’, en veu alta i clara, sempre amatent a oposar-se a qualsevol obediència, a qualsevol consens al qual no hàgim establert entre tots.

A dir ‘No!’, com ho fa Minguet, per oposar-nos, categòricament, al conjunt d’imposicions que ens converteixen poc més que en titelles; i, el que és pitjor, en titelles que ni tan sols som conscients del “simulacre”, pàg. 102, no som conscients que ho som; que són d’altres els que guien o dirigeixen els nostres fils; els fils que ens lliguen de mans i de peus.

Dubtes
Atès que entenc que oposar-se al consens i a l’obediència, en el món de les arts però també en qualsevol altre implica —o, més aviat, obliga a— assenyalar allò que no comparteixes del que llegeixes, i que el mateix autor qui ens hi convida, haig de dir que el que em genera més dubtes de l’assaig són alguns dels exemples[8] que escull com a mostra “[d’]aquest art que destorba, pertorba, molesta, activa o transforma la ment de qui el veu, pensa i fa pensar, revela, es rebel·la, trenca, subjuga sense distreure. Aquest art que incomoda la institució”, pàg. 54.

No acabo de combregar amb aquesta idea que ni la raó o l’objectiu primordial de l’art hagi de ser incomodar ningú, públic o institucions.

Crec, més aviat, que el que ha de ser, per damunt de tot és lliure. Que tan sols sent lliure, absolutament lliure, pot ser alliberador.

Oblidar-se dels titellaires
Estic d’acord amb que “vivim en una societat farcida d’impostures i de correccions sobrevingudes”, pàg. 35, ara bé, em fa por que partir de la voluntat d’oposar-se al que es fa, d’incomodar, més que fer-nos lliures suposa seguir el joc als titellaires.

Seguir-lo a la contra més seguir-los el jo; si més no tenir present els titellaires, massa presents, de fet; actuar com a reacció al que els fan o volen per la qual cosa no deixem de caure —almenys, de donar tomba al voltant—del mateix parany que hauríem d’evitar.

No crec, doncs, que es tracti —o que es tracti, per damunt de tot— “de generar unes imatges tan incòmodes que sigui impossible de pensar que un col·leccionista les tindria penjades al menjador de casa. I que, posteriorment, un museu tampoc les inclouria a les seves col·leccions”, pàg. 77, sinó de generar les imatges o obres artístiques que la nostra manera de veure i de viure el món ens exigeix.

Entenc que més que d’oposar-se a res, del que es tracta és d’alliberar-se per complet, fins i tot de la voluntat de lluitar contra els consensos; que serà aquest alliberament complet, incondicionat, el que esdevindrà la més eficaç eina, artística, vital, social, política, de lluita contra l’obediència —contra totes les obediències.

***

[1] “la crítica orgànica sempre ha preferit els artistes dòcils, els que no veuen els fils del titellaire, per davant d’aquells que originen algun tipus de dissensió”, pàg. 131; ; “Quan l’artista talla els cordills, el titella deixa de ser un titella i es produeixen les incomoditats”, pàg. 123.

[2] “Tenien el poder aleshores i el mantenen ara, per consensos acadèmics i museogràfics”, pàg. 38.

[3] “les seves obres i les seves accions són interrogants que demanen de nosaltres un esforç, una voluntat premeditada de discutir, és a dir, d’entrar en la voràgine del coneixement”, pàg. 147; “La seva instal·lació demana l’esforç del visitant, no l’assumpció epidèrmica d’unes formes o relats”, pàg. 151.

[4] Un convit “[a]l dissens. És a dir, [a] acabar amb consens entre l’artista i tots els actors (o actants) que arrossega”, pàg. 213.

[5] “abandonem la passivitat i contemplem una actitud activa, crítica, dissident per part del receptor”, pàg. 93; “I dels reptes mai no és bo fugir-ne”, pàg. 193;

[6]  “Les arts no s’han de venerar, s’han de prendre, políticament parlant”, pàg. 93; “Si la cultura no ens incomoda ni —si convé— ens irrita, ja podem anar cridant que els carrers seran nostres”, pàg. 111; “si l’art no s’entén com a dubte és, d’immediat, resolució innòcua”, pàg. 158;

[7] “L’art del present només pot ser una font de perill si fuig rabent dels consensos que arrosseguem, i també si els que expliquem l’art […] coincidim amb [una] mirada alternativa”, pàg. 29; “Potser aquesta és, ben mirat, una de les raons substancials de l’art: interrogar llocs, coses, fets històrics i persones, i proposar-nos lectures que passen desapercebudes si no hi pares atenció”, pàg. 176; “Res no li escau, a tot l’àmbit de l’art, sinó la seva conflictivitat”, confirma Xavier Bassas al seu pròleg, pàg. 17.

[8] “em refereixo a uns supòsits que no són impostures”, pàg. 54.

© Xavier Serrahima 2026
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
ORCID iD iconorcid.org/0000-0003-3528-4499

Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)

Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats

Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades

 

 
           Tweet 
Assaig Tags:assaig, Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd Editorial

Navegació d'entrades

Previous Post: Aloma, Mercè Rodoreda

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sóc
Un terç empordanès, un terç egarenc, un terç solsonenc, català, europeu…
Temperamental, mediterrani, sentimental…
Lliurepensador, racional, lletraferit…
Pare, company, amic…

Més llegits

  • L’ambició de l’Aleix, Enric Valor (33.178)
  • Mirall trencat, Mercè Rodoreda (29.172)
  • Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando (17.885)
  • El soroll i la fúria, William Faulkner (17.397)
  • Sants innocents a Gaza (17.169)
  • Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando, Edicions Proa, 2022 (15.937)
  • Invitació a la lectura d’El quadern gris, de Josep Pla (15.820)
  • Qui sóc? (15.163)
  • Solitud, Caterina Albert (14.706)
  • La idea de l’emigrant, Enric Valor (13.836)
  • Mal d’escola, Daniel Pennac (13.175)
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biblioteques Diputació de Barcelona
Biblioteques Públiques de Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre
Convocatòries de Premis de Contes i Novel·la
Convocatòries de Premis de Poesia
Diccionari català-valencià-balear
Diccionari de la llengua catalana
Registre de la Propietat Intel·lectual
juny 2026
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  
« maig    

Montserrat Abelló
♣ El miracle és viure. Vivències.

Miquel Adam
♣ Torero d’hivern.

Vasili Aksiónov
♠ Una saga moscovita.

Ferran Aisa
♣ CNT, la força obrera de Catalunya.

Caterina Albert
♣ Solitud.
♠ Tots els contes 3.

Sílvia Alcàntara
♣ Els dies sense glòria.

Svetlana Aleksiévitx
♠ La pregària de Txernòbil. Crònica del futur.

Sibilla Aleramo i Dino Campana
♠ Cartes (1916-1918).

Sibilla Aleramo
♠ Una dona.

Susagna Aluja i Font
♣ Tres guineus.

Francesc-Marc Álvaro
♠ Ara sí que toca!.

Jorge Amado
♠ Gabriela, clau i canyella.
♥ Els vells mariners.

Joaquim Amat-Piniella
♣ La clau de volta.

Niccoló Ammaniti
♣ Tu i Jo.

Leonid Andréiev
♦ La història dels set penjats.

Sebastià Juan Arbó
♣ Els homes de la terra i el mar.

Jordi Arbonès i Albert Manent
♠ Epistolari.

Jordi Arbonès i Joaquim Carbó
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Manuel de Pedrolo
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Matthew Tree
♠ Epistolari,.

Hanna Arendt i Gershom Scholem
♣ Tradición y política. Correspondencia (1939-1964) .

Rafael Argullol
♣ Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida.

Aristòtil
♣ Ètica nicomaquea.

Vladímir Arséniev
♠ Derzú Uzalà.
♣ Pel país de l’Ussuri.

Silvio d’Arzo
♣ Casa aliena.

Martine Audet
♠ El meu cap és fort allà on l’altra dansa .
♣ Ma tête est forte de celle qui danse.
♥ Des formes utiles.

Jane Austen
♣ Orgull i prejudici.
♥ Lady Susan.
♦ Emma.

Paul Auster
♠ Viatges per l’Scriptorium.
♣ Informe de l’interior.
♥ 4 3 2 1.

Paul Auster i J.M. Coetze
♥ Ara i aquí. Cartes (2008-2011).

Nii Ayikwei Parkes
♠ L’enigma de l’ocell blau.

Isaak Bàbel
♣ La Cavalleria Roja.

Josep-Ramon Bach
♣ L’instint. Obra poètica 1962-1993.

Margarita Ballester
♠ L’infant i la mort, dins Després de la pluja.
♣ Els ulls, dins Després de la pluja.

Honoré de Balzac
♣ Splendeurs et misères des courtisanes.

Gerbrand Bakker
♠ A dalt tot està tranquil.
♣ Deu oques blanques.

Josep Ballester
♠ L’agitació de l’escriptura.

asha bandele (& Patrisse Khan-Cullors)
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter.

Nir Baram
♦ La bona gent.

Maria Barbal
♣ En la pell de l’altre.

Damià Bardera
♣ Fauna Animal.

Heribert Barrera
♣ Cambó.

Colin Barrett
♣ Glanbeigh.

Agustí Bartra
♣ El gall canta per tots dos.

Sebastian Barry
♠ A la banda de Canaan.

Charles Baudelaire
♠ Consells als joves escriptors.
♣ Correspondance.

Zygmunt Bauman
♦ La riquesa d’uns quants beneficia tothom?.
♠ Temps líquids.
♣ Vida de consum.

Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
♠ Babel.

Antony Beevor
♠ La guerra civil española.

Jaume Benavente
♥ Nocturn de Portbou.
♣ L’home que llegia Miquel Strogoff.
♠ Somnis de Valparaíso.
♦ Els dies sense fi.

Walter Benjamin
♠ Infància a Berlín cap al 1900.

Thomas Bernhard
♠ Els meus premis.
♦ Sí.
♥ L’imitador de veus.
♣ Formigó.
♠ El nebot de Wittgenstein.

Thomas Bernhard i Siegfried Unseld
♠ Correspondencia.

Prudenci Bertrana
♣ Violeta.
♥ Josafat.

David Bezmozgis
♠ Nataixa i altres històries.

Artur Bladé i Desumvila
♠ L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940.
♣ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1966-1969, dins Cicle dels dietaris I.
♥ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1970-1971, dins Cicle dels dietaris I.
♣ Francesc Pujols per ell mateix, dins Cicle de biografies III.
♥ Geografia espiritual de Catalunya, dins Cicle de biografies III.
♦ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1972-1974, dins Cicle dels dietaris II.
♠ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1975-1976, dins Cicle dels dietaris II.
♦ De França a Mèxic. Dietari de viatge.

Ana Blandiana
♣ La por de la literatura.

Hans Blumenberg
♣ Literatura, estética y nihilismo.

Michael Bond
♠ Un ós anomenat Paddington.

Ramon Bosch
♣ El temps revingut.

Dolors Bramon
♣ L’islam avui. Alguns aspectes controvertits.

Jacques Brault
♣ À jamais.

Gerald Brenan
♠ Una vida pròpia.

Joseph Brodsky
♣ La marca de l’aigua.

Marc Antoni Broggi
♣ Per una mort apropiada.

Moisès Broggi i Teresa Pous
♣ La necessitat de ser útil.

Anne Brontë
♠ La llogatera de Wildfell Hall.

David Bueno
♣ L’enigma de la llibertat.

Gesualdo Bufalino
♠ La llum i el dol.

Charles Bukowski
♣ Correus.

Mikhaïl Bulgàkov
♠ El Maestro y Margarita.

Milena Busquets
♣ También esto pasará.

Howard Butten
♠ Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
♠ El mundo roto. Tres epistolarios románticos.

Jaume Cabré
♣ Les incerteses.
♥ Quan arriba la penombra.

Jordi Cabré
♠ Digues un desig.

Pere Calders i Joan Triadú
♠ La maleta extraviada.
♣ Estimat amic. Cartes. Textos.

Lluís Calvo
♣ El meridià de París.

Carles Camps Mundó
♠ La mort i la paraula Obra poètica (1988-2018).

Francisco Candel
♣ El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975.

Neus Canyelles
♣ Mai no sé què fer fora de casa.

Karel Čapek
♠ La guerra de les salamandres.
♣ R.U.R.

Joaquim Carbó
♠ Elogi de la formiga.

Àngel Carbonell
♣ L’instant és tot.

Lluís Casals
♣ L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals.

Alfonso R. Castelao
♠ Coses.

J.M. Castellet
♣ Seductors, il•lustrats i visionaris.

Ada Castells
♣ Pura sang.

Otília Castellví
♠ De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Louis-Ferdinand Céline
♣ Voyage au bout de la nuit.
♥ Guignol’s band I.

Raymond Chandler
♣ Adéu, nena.

G.K. Chesterton
♦ Els relats del pare Brown.

David Cirici
♣ El setè àngel.

Antoni Clapés
♥ Arbre que s’allunyà.
♣ Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés.
♠ Microgrames, amb Alícia Casadesús.
♠ Clars, aquest matí, són els teus records.
♣ Riu brogent I: Riu brogent.
♥ Riu brogent II: Heimat (suite helvètica).
♦ Riu brogent III: Allí on la llum.
♠ Converses.
♣ Fer les cartes.

Jordi Coca
♣ El diable i l’home just.
♥ En caure la tarda.
♦ Califòrnia.
♣ L’Emperador.

Jean Cocteau
♣ La dificultat de ser.

Richard Cohen
♣ Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes escritores.

J.M. Coetzee
♥ Escenes de la vida a províncies.
♣ La infantesa de Jesús.

Antoine Compagnon
♦ Quaranta nits amb Montaigne.

Robert Coover
♠ La festa de Gerald.

Joseph Conrad
♦ Amb la corda al coll.
♣ Memòria personal.

Barbara Constantine
♠ I a sobre… la Paulette.

Joan Coromines, Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera
♠ Epistolari.

Santi Cortés
♣ El compromís amb la cultura.

Mia Couto
♣ La confessió de la lleona.

Alfonso Cuatrecasas
♠ Amor y sexualidad en la antigua roma.

Llibert Cuatrecasas
♣ El pas per la vida al meu país.

Michael Cunningham
♠ Quan cau la nit.

Anna Dalmau i Anna Mora
♠ Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l’exili.

Roald Dahl
♣ Els millors relats de Roald Dahl.

Anna Maria Dalí
♠ Salvador Dalí vist per la seva germana.

Ramon d’Abadal
♣ Els primers comtes catalans.

DD. AA. (Diversos autors)
♥ 101 cuentos clásicos de la China.
♣ Contes russos II.
♥ A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
♦ Crònica d’un país, 15 articles imprescindibles.
♠ Som una espècie violenta?.
♣ Poesia catalana avui 2000-2015.
♦ Tafanejar. Llibreries del món.
♥ Les baules que falten Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs.
♠ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983).
♣ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. II (1984-2012).

Maiol de Gràcia Clotet
♣ La Peixera.

Denise Desautels
♣ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (I).
♥ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II).
♦ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III).
♠ L'angle noir de la joie.
♣
Disparaître.

Marie Desplechin
♠ Retrat d’Olivia, 2000.

Alexandre Deulofeu
♣ Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili, Volum I, 1974.

Charles Dickens
♠ Els papers pòstums del Club Pickwick, 2012.
♠ David Copperfield, 2018.

D.L. Doctorow
♦ El cervell de l’Andrew

Fiódor Dostoievski
♥ Memòries de la casa morta, 2012.
♠ Les nits blanques, 2015.
♣ Crim i càstig, 2021.
♠ Apunts del subsòl, 2021.
♣ Una novel•la en nou cartes, 2021.
♥ Un cor dèbil, 2021.
♦ Un lladre honrat, 2021.
♠ Una noia dòcil, 2021.
♣ El somni d’un home ridícul, 2021.
♥ Una història desagradable, 2021.
♦ El doble, 2021.
♠ Cartes (1838-1867), 2023.

Serguei Dovlàtov
♣ La filial, 2016.

Réjean Ducharne
♣ L’engolida dels engolits, 2017.

Alexandre Dumas fill
♣ La Dama de les camèlies, 2012.

Louise Dupré
♠ Plus haut que les flammes, 2010.
♣ Més amunt que les flames, 2016.
♥ L’album multicolore, 2014.
♦ L’àlbum multicolor, 2020.
♣ Théo à jamais, 2020.
♥ Nous ne sommes pas des fées.
♦ Exercices de joie Premier compte-rendu, 2022.
♠ Exercices de joie Deuxième compte-rendu, 2022.
♣ Exercices de joie Trosième compte-rendu, 2022.
♥ Exercices de joie Quatrième compte-rendu 2022.

Joan Duran i Ferrer
♠ Nua cendra, 2020.

Marguerite Duràs
♠ La tarda del Senyor Andesmas, 2015.
♥ El dolor, 2019.

Gerard Durell
♠ La meva família i altres animals, 2021.
♣ Ocells, bèsties i parents, 2021.

Friedrich Dürrenmatt
♠ La promesa, 2011.

Jean Echenoz
♣ 14, 2013.

Dave Eggers
♣ Un holograma per al rei, 2014.

T.S. Eliot
♠ Quatre quartets, 2010.

Najat El Hachmi
♣ La filla estrangera, 2015.

Jaume Escoda
♣ Els meus millors pròlegs, 2015.

Joan Esculies
♣ Joan Solé i Pla, Un separatista entre Macià i Companys, 2011.

Josep Espunyes
♣ Obra pòetica, 2012.

Fabián Estapé
♠ El joc del viure, 2004.

Laia Fàbregues
♣ La nena dels nou dits, 2008.

Anne Fadiman
♠ Ex-libris. Confessions d’una lectora, 2000.

Hans Fallada
♥ Aquest cor que et pertany, 2015.
♠ L’home que volia arribar lluny 2013.
♣ Llop entre llops, 2012.

John Fante
♥ A l’oest de Roma.
♠ La germandat del raïm, 2013.

Remo Fasani
♠ Novenaris, 2020.

William Faulkner
♠ El soroll i la fúria, 2021.

Jörg Fauser
♠ Matèria primera, 2013.

Laura Fernández
♣ La señora Potter no es exactamente Santa Claus, 2021.

Bernat Ferrer
♠ Converses amb Oriol Junqueras, 2011.

Josep M. Ferrer-Arpí
♣ El primer estel del capvespre a Angkor, 2014.

Francis Scott Flitzgerald
♥ El Gran Gatsby, 2021.

Gustave Flaubert
♥ Madame Bovary, 1999.
♣ Trois contes, 1972.
♠ La tentation de Saint Antoine, 2006.

Marcello Fois
♥ Memòria del buit, 2015.

Josep Fontana
♠ La construcció de la identitat, 2005.

Richard Ford
♠ Canadà, 2013.

Danielle Fournier et Louise Marois

♠ je n'aime pas Violet, 2024.

Joan Fuster
♣ Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, 2014.

Shichirô Fukazawa
♠ Narayama, 1984.

Amity Gaige
♠ Les bones intencions, 2015.

Jordi Galli
♠ La ruta invisible, 2024.

Mireille Gansel

♣ Traduir com transhumar, 2021.

Yannick Garcia
♣ La nostra vida vertical, 2014.

Gabriel García Márquez
♠ Memoria de mis putas tristes, 2004.

Elizabeth Gaskell
♠ Cranford, 2013.

Gaziel
♥ Tot s’ha perdut, 2014.
♣ Meditacions en el desert (1946-1953), 2018.

André Gide
♠ Journal. Une anthologie (1889-1945), 2012.
♣ Les Faux-Monnayeurs, 1972.

Petr Ginz
♠ Diari de Praga (1941-1942), 2006.

Natalia Ginzburg
♠ Ha anat així, 2017.
♣ Tot el teatre I (1965-1967), 2019.

Jean Giono
♠ L’home que plantava arbres, 2008.

Johann Wolfgang Goethe
♠ Egmont, 2019.

Nikolai Gógol
♠ La nit de Nadal, 2010.

Witold Gombrowicz
♣ Curs de filosofia en sis hores i quart, 2015.

Graham Greene
♠ Un cas enllestit, 1991.

Vassili Grossman
♥ Repòs etern i altres narracions

Joanna Gruda
♥ El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos

Anna Gual
♣ Molsa 2016.

Antoni Gual
♣ Locus 2015.

Domènec Guansé
♣ Catalunya a l’exili, 2014.

Hakan Günday
♣ Daha!, 2017.

Helene Hanff
♥ 84, Charing Road, 2012.

Chad Harbach
♣ L’art de la defensa, 2013.

Thomas Hardy
♠ Lluny del brogit del món, 2013,

Jaroslav Hašek
♣ Les aventures del bon soldat Švejk

Alfred Hayes
♣ Una cara coneguda, 2015.

Martin Heidegger
♥ Cuadernos negros (1931-1938), 2017.
♣ Cuadernos negros II (1938-1939), 2018.

Hallgrímur Helgason
♠ La dona a 1000°, 2013.

Jad Hatem
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, 2022.

Ernst Hemingway
♣ París era una festa, 2018.

Hermann Hesse
♣ El llop estepari, 2010.

James Hilton
♠ Passi-ho bé, senyor Chips, 2012.

Joan Manuel Homar
♣ La lentitud de la mirada, 2017.

Bohumil Hrabal
♣ El meu gat Autíčko, 2016.
♠ Una soledad demasiado ruidosa , 2021.

Siri Hustvedt
♠ El món resplendent, 2014.

Yasushi Inoue
♣ L’escopeta de caça 2018.

Josep Irla i Bosch
♠ Memòries d’un president a l’exili, 2010.

John Irving
♣ En una sola persona, 2013.

Kazuo Ishiguro
♣ El que resta del dia, 1991.

Philippe Jaccottet
♣ L’entretien des muses. Chroniques de poésie, 1968.
♠ Aires 2017.
♥ L’ignorant Poemes 1952-1956, 2017.
♦ Quadern de verdor, 2021.

Jerome, de Jerome K.
♣ Tres homes en una barca (per no parlar del gos), 2015.

Àngel Jiménez
♣ En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999), 2003.

Ba Jin
♠ Família, 2011.

Gabriel Josipovici
♥ Era broma, 2014.
♣ Era una broma, 2014.
♣ Infinit. Història d’un moment
♠ Infinito. La historia de un momento
♥ Moo Pak , 2012.
♦ Moo Pak, 2012.

James Joyce
♠ Cartes. Antologia, 2013.

Franz Kafka
♠ La carta al pare, 2020.
♥ Cartes a Milena, 2018.
♣ El castell, 2019.

Theodor Kallifatides
♠ Mares i fills, 2020.

Vassili Kandinski
♣ De l’espiritual en l’art, 2016.

Immanuel Kant
♠ Crítica de la raó pura, 2024.
♣ Crítica de la raó pura , 2024.

Sayed Kashua
♣ Segona persona del singular, 2014.

Hiromi Kawakami
♠ Manazuru. Una història d’amor

Yasunari Kawabata
♠ La casa de les belles adormides, 2007.

Yasunari Kawabata i Yukio Mishima
♠ Kawabata-Mishima, Correspondance, 2002.

Nikos Kazantzakis
♠ El crist de nou crucificat 2018.

Claire Keegan
♣ Tres llums , 2017.

Stephen Kelman
♠ Els consells del colom, 2015.

Patrisse Khan-Cullors (& asha bandele)
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter, 2021.

Søren Kierkegaard
♠ La repetición, 2019.
♣ Temor y temblor, 2019.
♣ Migajas filosóficas, 2016.
♣ El concepto de la angustia, 2016.
♣ Prólogos, dins Escritos Volumen 4/2, 2016.

Michael Köhlmeier
♠ Idil•li amb gos ofegant-se, 2012.

William Kotzwinkle
♣ El nedador del mar secret, 2015.

Daniela Krien
♠ Algun dia ens ho explicarem tot, 2013.

Bernardo Kucinski
♣ Les tres morts de K. 2013.

Alice Kuipers
♠ La vida a la porta de la nevera, 2007.

Milan Kundera
♠ El Teló, 2005.

Carmen Laforet
♠ Nada, 1945.

Madame Lafayette
♣ La Princesse de Clèves 2009.

John Le Carré
♠ Una veritat delicada, 2013.
♣ Volar en cercles, 2016.

Pierre Lemaitre
♠ Ens veurem allà dalt, 2014.

Jonathan Lethem
♠ Pistola, amb música de fons, 2013.
♣ Els jardins de la dissidència, 2014.

Édouard Levé
♣ Autoretrat, 2018.
♥ Suïcidi, 2018.

Marina Lewycka
♠ La petita història dels tractors en ucraïnès, 2006.

Aina Li
♣ El noi del bus, 2015.

Rywka Lipszyc
♣ El diari de la Rywka, 2015.

Laia Llobera
♠ Certesa de la llum, 2014.
♣ Boscana,, 2018.

Josep M. Llompart
♠ Poesia completa, 2019.

Roc Llop
♣ Contes negres vora el Danubi, 2013.

Llort
♣ La imperfecció de les bombolles, 2009.
♥ Si quan et donen per mort un dia tornes, 2012.
♦ Sota l’asfalt, 2015.

Hèctor López Bofill
♣ La trama contra Catalunya, 2013.

Carles López Rovira
♣ La Conquesta de Catalunya, 2012.

Jovi Lozano-Seser
♣ El traductor, 2015.

Amin Maalouf
♣ Els desorientats, 2013.

Maarouf, Mazen
♠ Acudits per a milicians, 2019.

Alice McDermontt
♣ Algú, 2015.

Helen Macdonald
♣ F de falcó, 2016.

Ian MacEwan
♥ La llei del menor, 2015.

Albert Manent
♣ La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), 2008.

Thomas Mann
♣ La mort a Venècia, 2020.
♠ Els Buddenbrook. La decadència d’una família, 2021.

Frederic Manning
♠ La part que ens toca, 2011.

Katherine Mansfield
♣ Diaris, 2018.
♥ Felicitat i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♦ La festa al jardí i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♠ Un niu de tórtores i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♣ Una mica infantil i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♥ En una pensió alemanya, dins Tots els contes, 2018.

Maria-Mercè Marçal
♠ Sota el signe del drac. Proses crítiques (1985-1997), 2020.
♥ Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980), 2019.

Eduard Márquez
♠ L’últim dia abans de demà, 2011.

Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli
♠ Barcelona / Roda de Ter, 2014.

Antoni Martí i Monterde

♠ L'erosió, 2019.

Andreu Martín
♣ Les escopinades dels escarabats, 2013.

Laia Martinez i Lopez
♠ Afollada, 2016.

José Luis Martín Ramos
♣ La rereguarda en guerra, 2012.

Armand Matias Guiu
♠ Què penses després de fer-ho, 1994.

Somerset Maugham
♠ Una casa a Florència, 2010.

Joan-Carles Mèlich
♣ La prosa de la vida Fragments filosòfics II, 2016.
♠ Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta, 2018.

Herman Melville
♠ Bartleby, el escribiente, 2019.

Joachim Meyerhoff
♠ Que tot sigui com no ha estat mai, 2015.

Leonard Michaels
♠ Sylvia, 2010.

Amanda Mikhalopulu
♣ M’agradaria, 2012.

Joan F. Mira
♣ El tramvia groc, 2013.

Pau Miserachs
♣ Ni república, ni democràcia, 2012.

Patrick Modiano
♣ L’herba de les nits, 2014.

Bruno Monsaingeon
♠ «Mademoiselle» Conversaciones con Nadia Boulanger, 2018.

Assumpta Montellà
♠ El silenci dels telers, 2012.

Carles Hac Mor
♠ Converses, amb Antoni Clapés 2022.
♣ Fer les cartes, amb Antoni Clapés, 2022.

Mercè Morales Montoya
♠ La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català, 2008.

Alberto Moravia
♠ Agostino, 1991.

Marc Moreno
♠ Contra l’aparador, 2015.

Greg Mortenson i David Oliver Relin
♠ Tres tasses de te, 2008.

Hamid Moshin
♠ Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, 2013.

Jaume Munar
♠ Wunderwaffe, 2016.
♣ El futur. Poesia de la inexperiència, 2018.

Alice Munro
♠ Estimada vida, 2013.

Haruki Murakami
♠ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, 2013.
♣ Homes sense dones, 2015.
♣De què parlo quan parlo d’escriure, 2017.

Michela Murgia
♠ L’acabadora, 2011.

Anna Murià
♣ L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació, 2012.

Fiston Mwanza Mujila
♦ Tram 83, 2015.

Vladimir Nabokov
♠ Foc pàl•lid, 2014.

Ivette Nadal
♠ L’àngel i la infermesa del pensament, 2020.

Marta Nadal
♠ Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, 2021.

Marie Ndiaye
♠ Trois femmes puissantes, 2009.

Irene Némirovsky
♠ El Ball, 2019.

Friedrich Nietzsche
♦ El naixement de la tragèdia, 2011.
♠ El cas Wagner, 2012.
♣ Nietzsche contra Wagner, 2012.

Joseph O’Connor
♠ Llum de guàrdia, 2013.

Kenzaburô Ôe
♦ La presa, 2014.

Joan Miquel Oliver
♠ El misteri de l’amor, 2008.

Narcís Oller
♣ Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries, 2014.

Nuccio Ordine
♠ Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, 2017.
♣ Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure, 2022.

Marta Orriols
♣ Anatomia de les distàncies curtes, 2016.

Maksim Óssipov
♣ El crit de l’ocell domèstic, 2016.

Cynthia Ozick
♠ El Xal, 2010.

Miquel Pairolí
♠ Octubre, 2010.

Simon Painchaud
♣ Je parle de vos silences, 2023.

Francesc Parcerisas
♠ Un estiu, 2018.
♣ La tardor em sobta, 2022.

Sergi Pàmies
♣ Tres novel•les analògiques, 2025.

Sergi Pardos-Prado
♠ Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals, 2012.

Marta Pasqual
♣Joan Sales, la ploma contra el silenci, 2012.

Brian Patten
♠ El Gegant de la història, 2001.

Manuel de Pedrolo
♣ Mecanoscrit del segon origen, 1974.
♦ Acte de violència, 2017.
♦ Les portes del passat, dins La terra prohibida, Volum I, 2017.
♠ Les paraules dels botxins, dins La terra prohibida, Volum I, 2017.
♣ Les finestres interiors, dins La terra prohibida, Volum II, 2017.
♥ La nit horitzontal, dins La terra prohibida, Volum II, 2017.
♠ Joc brut, dins A l’ombra del crim, 2018.
♣ L’inspector fa tard, dins A l’ombra del crim, 2018.
♥ Doble o res, dins A l’ombra del crim, 2018.
♦ Cartes a Jones Street, 2022.

Liudmila Petruixévskaia
♥ Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre, 2015.

Lucia Pietrelli
♠ V, 2016.

Francesc Pi i Margall
♠ La qüestió de Catalunya, 1978.

Ramiro Pinilla
♠ La Tierra Convulsa, 1. Colinas verdes, colinas rojas, 2004.
♣ Los cuerpos desnudos, 2. Colinas verdes, colinas rojas, 2005.
♥ Las cenizas del hierro, 3. Colinas verdes, colinas rojas, 2005.

Roberto Piumini
♣ En Mattia i l’avi, 2015.

Josep Pla
♠ Cartes a Pere,1996.
♣ Un amor de Josep Pla al Canadell,1985.
♥ El carrer estret, 2004.
♦ El quadern gris, 2012.
♠ La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), 2014.
♥ Fer-se totes les il•lusions possibles, 2017.

Josep Pla i Jaume Vicenç Vives
♠ L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, 2019.

Josep Pla i Gaziel
♣ Estimat amic. Correspondència (1946-1964), 2018.

Xavier Pla
♠ Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, 1997.

Andrei Platónov
♣ La rasa, 2014.

Sylvia Plath
♣ Diaris, 2024.

Plini el Jove
♥ Lletres, Vol. I, 1927.

Josep Poca Gaya
♣ Un capellà gens clerical, un polític poc polític, 2015.

Ponç Pons
♠ Ells ullastres de Manhattan, 2020.

Agustí Pons
♠ Pere Calders, veritat oculta, 1998.

Jaume C. Pons Alorda
♣ Cala foc als ossos, 2016.
♣ Era, 2018.

Oriol Ponsatí-Murlà
♣ Totes les estacions de França, 2014.

Carles Porta
♠ Fago, 2012.

Josep Pous i Pagés
♣ De la pau i del combat, 2016.

Paul Preston
♠ L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant la Guerra Civil i després, 2011.

Elizabeth Pruitt Stewart
♣ Cartes d’una pionera, 2016.

Marcel Proust
♦ Combray, 2010.
♥ Un amor d’en Swan, 2010.
♣ A l’ombra de les noies en flor I, 2012.
♣ A l’ombra de les noies en flor II, 2014.
♣ A l’ombra de les noies en flor, 2013.
♠ El cantó de Guermantes I, 2014.
♣ El cantó de Guermantes II, 2015.
♥ Sodoma i Gomorra I, 2016.
♦ Sodoma i Gomorra II, 2017.
♣ La presonera I, 2018.
♠ La presonera II, 2018.
♣ Albertine desapareguda I, 2020.
♥ Albertine desapareguda II, 2021.
♦ El temps retrobat I, 2022.
♠ El temps retrobat II, 2022.
♣ Cartas escogidas (1888-1922), 2022.
♥ Les soixante-quinze feuillets. Et autres manuscrits inédits, 2021.

Pep Puig
♣ La vida sense Sara Amat, 2016.

Ponç Puigdevall
♣ Il•lusions elementals, 2017.

Eduard Puigventós
♣ Ramon Mercader. L’home del piolet, 2015.

Adrià Pujol
♣ Alteracions, 2013.

Matthew Quick
♠ La bona sort d’ara mateix, 2014.

Raymond Radiguet
♠ El diable al cos, 2010.

Pilar Rahola
♠ La màscara del rei Artur, 2010.

Ramon Ramon
♠ No sé què mor. Dietari 2017-2019, 2021.

Carles Rebassa
♠ Eren ells, 2017.
♣ Sons bruts, 2019.

August Rafanell
♣ Notícies d’abans d’ahir, 2011.

Llucia Ramis
♣ Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, 2013.

Francesc Raventós
♣ Un futur incert, 2012.

Diane Régimbald
♣ Elle voudrait l’ailleurs encore, 2024.

Jules Renard
♦ Els burgesos són sempre els altres, 2016.

James Rhodes
♠ Instrumental. Memorias de medicina y locura, 2015.

Rainer Maria Rilke
♣ Els quaderns de Malte, 2010.
♠ Cartes a un poeta jove, 2015.

Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé
♣ Rainer & Lou, Cartes seleccionades (1897-1926), 2015.
♥ Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II,, 2016.

Rainer Maria Rilke, Boris Pasternak i Marina Tsvétaïeva
♣ Correspondance a trois, 2003.

Rius i Sant Xavier
♣ Xenofòbia a Catalunya, 2011.

Alain Robbe-Grillet
♣ La jalousie, 1957.

Marilynne Robinson
♣ Gilead, 2018.

Maria Mercè Roca
♠ Els dies difícils, 2005.

Gianni Rodari
♠ El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida, 2020.

Mercè Rodoreda
♠ Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, 1985.
♥ Cartes Completes (1960-1983), 2008.
♣ Mirall trencat, 2006.

Montserrat Roig
♣ El temps de les cireres, 2016.

Xavier Roig
♠ Ni som ni serem, 2002.

Pierre de Ronsard
♠ Poesía,2000.

Joseph Roth
♣ La cripta dels caputxins, 2015.

Joseph Roth i Stefan Zweig
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), 2014.

Antoni Rovira i Virgili
♠ Cartes de l’exili, 2002.
♣ Els darrers dies de la Catalunya Republicana, 1976.

Bernat Ruiz Domènech
♠ Desencadenats, 2019.

Karen Russell
♠ Terra de caimans, 2012.

Víctor Sabaté
♣ El Jove Nathaniel Hathorne, 2012.

Antoine de Saint-Exupéry
♠ Écrits de guerre 1939-1944, 1994.

Josep M. Sala-Valldaura
♣ Cartes d’un poeta gran: llibre (de) bord, 2021.
♥ Acords i ruptures. Deu aproximacions a la poesia contemporània, 2023.

Joan Sales
♥ Cartes Completes (1960-1983), 2008.
♣ Viatge d’un moribund, 2013.
♦ Cartes a Màrius Torres, 2014.
♥ Incerta glòria, 2017.
♣ El vent de la nit, 2018.

Maite Salord
♣ L’alè de les cendres, 2014.

James Salter
♥ Això és tot, 2014.
♣ L’última nit, 2014.
♥ Anys llum, 2017.
♦ L’art de la ficció, 2017.

Ricard Salvat
♠ Diaris (1962-1968), 2018.
♣ Diaris (1969-1972), 2020.

Josep Santesmases i Ollé
♣ Quarts i hores I. Societat i política, 2012.

Eduard Sanahuja Yll
♣ Teories del no, 2017.

George Sand
♠ Histoire de ma vie, 2004.

Carles M. Sanuy
♣ La condició lítia, 2017.
♣ L’ordre de les coses, 2018.

Goliarda Sapienza
♠ L’art de viure, 2007.

Jean-Paul Sartre
♠ Qu’est-ce que la littérature ?, 2008.

George Saunders
♥ Deu de desembre, 2013.
♦ Pastoràlia, 2014.

Narcís Sayrach
♣ Sant Jordi a Barcelona, 2014.

Eric-Emmanuel Schmitt
♠ Concerto à la mémoire d’un ange, 2010.

Arthur Schopenhauer
♣ Correspondencia escogida (1799-1860), 2022.

Leonardo Sciascia
♠ Negro sobre negro, 2007.

Moacyr Scliar
♥ Els lleopards de Kafka, 2012.

W.G Sebald
♠ Els anells de Saturn, 2020.

Laurent Seksik
♣ El cas d’Eduard Einstein, 2015.

Sèneca
♦¿És breu, la vida?, 2014.

Michele Serra
♦ Els escarxofats.

Francesc Serés
♣ La pell de la frontera, 2014.
♥
El món interior. Una història europea, 2024.

Lluís Serrahima
♣ Què volen aquesta gent?, 2019.

Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo
♣ Crítica literària i debat religiós, 2012.

Frank MacShane
♣ La vida de Raymond Chandler, 2017.

Lionel Shriver
♣ Germà gran , 2014.

Guillem Simó
♣ En aquesta part del món. Dietaris 1974-2004, 2016.

Isabel-Clara Simó
♠ El meu germà Pol, 2008.

May Sinclair
♠ On el foc no s’apaga, 2011.

Ali Smith
♠ Tardor, 2019.

Hjalmar Söderberg
♠ El doctor Glas, 2012.

Ferran Soldevilla
♣ Hores angleses, 2011.

Ferran Soldevila i Rosa Leveroni
♠ Cartes d’amor i d’exili, 2009.

Joaquim Soler
♣ París-Bis,, 2013.

Aleksandr Soljenitsin
♣ Pavelló de cancerosos.
♠ Vergonya, 2014.

Edwared St. Aubyn
♣ No tinc paraules, 2016.

Peter Stamm
♠ Marcia de Vermont. Conte d’hivern , 2020.

Nichita Stănescu
♣ Ànima gramatical, Antologia poètica 1960-1984, 2017.

John Steinbeck
♠ El poni roig, 2011.
♥ Viatges amb el Charley, 2020.

Stendhal
♠ Chroniques italiennes, 1973.

Elizabeth Strout
♥ Els germans Burgess, 2013.
♣ Em dic Lucy Barton, 2017.

William Styron
♠ Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, 1996.
♠ La foscor visible, Crònica d’una follia, 2011.

Víctor Sunyol
♠ Des de quin on?, Antologia 1976-2017, 2019.

Àlex Susanna
♠ Filtracions, 2016.
♣ Dits tacats Antologia 1978-2018, 2019.

Wisława Szymborska
♠ Instant, 2018.

Haley Tanner
♠ Vaclav i Lena, 2011.

Josep Tarradellas i Rafael Tasis
♣ Estrictament confidencial, 2015.

Rafael Tasis
♣ Diari íntim. Escrits autobiogràfics, 2011.

Gonçalo M. Tavares
♠ Un viatge a l’Índia, 2013.
♣ Breus notes sobre literatura-Bloom, 2016.

Josep-Maria Terricabras
♠ Què ens expliquen? Com interpretar la informació, 2006.
♣ Raons i tòpics, catalanisme i anticatalanisme, 2001.

Peter Terrin
♠ El vigilant, 2014.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♣ Somnis en temps de guerra, 2016.

Henry David Thoreau
♣ Caminar, 2017.

James Thurber
♥ Els 13 rellotges, 2016.

Lluís Todó
♣ L’últim mono, 2015.

Ramon Tolosa
♣ Les coses invisibles, 2013.

Lev Tolstoi
♥ Confessió, 2013.
♣ La mañana de un terrateniente, 2021.
♥ Faut-il beaucoup de terre à un homme ?, 2017.
♦ La sonate a Kreutzer, 2017.
♠ Le Père Serge, 2017.
♣ Maître et serviteur, 2017.
♥ Hadji-Mourat, 2017.

Gonzalo Torné
♠ Les parelles dels altres, 2013.

Quim Torra
♣ Honorables. Cartes a la pàtria perduda, 2011.

Màrius Torres i Mercè Figueras
♣ Cartes a Mahalta, 2017.

Joan Tort i Rosa Català
♣ Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa, 2011.

Francesc Trabal
♠ Vals, dins Novel•les (II), 2018.
♣ Temperatura, dins Novel•les (II), 2018.

Enzo Traverso
♠ Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història, 2021.

Ilija Trojanow
♠ DesGlaç, 2012.

Marina Tsvietáieva
♣ Diarios de la Revolución de 1917, 2015.

Magdalena Tulli
♠ El defecte, 2015.

Ivan Turguénev
♠ El primer amor, 1988.
♥ El primer amor, 2019.
♦ Dos amics, 2019.

Mark Twain
♠ Cartes des de la terra, 2015.

Anton Txékhov
♣ El pavelló núm. 6, 2017.
♥ 24 contes, , 2021.

Enric Valor
♠ La idea de l’emigrant, 1995.
♣ L’ambició de l’Aleix, 1995

Valéry, Paul
♠ Tal qual, 2020.

Rafael Vallbona
♣ El tant per cent, 2014.

Jan van Mersbergen
♥ A l’altra banda de la nit, 2013.

Antònia Vicens
♥ Lovely, 2019.
♠ Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, 2020.

Jaume Vicens Vives
♣ Espanya contemporània (1814-1953), 2012.

Miquel Àngel Vidal
♣ Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, 2021.

Antoni Vidal Ferrando
♣ El batec de les pedres, 2008.
♠ Amors i laberints, 2010.
♥ Les llunes i els calàpets, 2015.
♦ La mà del jardiner, 2015.
♣ L’illa dels dòlmens, 2015.
♦ La ciutat de ningú, 2017.
♥ Aigües desprotegides, 2018.
♠ Quan el cel embogeix, 2019.
♣ Si entra boira no tendré on anar, 2022.
♥ Els miralls negres, 2013.

Guillem Viladot
♠ La Cendra, 2019.

Vicenç Villatoro
♠ Llibre d’actes (1998-1999), 2012.
♣ Un home que se’n va, 2014.

Silvana Vogt
♣ La mecànica de l’aigua, 2016.

Voltaire
♥ Càndid

Elizabeth von Arnim
♣ Un abril prodigiós, 2016.

Ödön von Horváth
♣ Joventut sense Déu, 2017.

Ferdinand von Schirach
♠ Crims, 2011.
♣ Culpa, 2012.

Kurt Vonnegut
♦ Bressol de gat, 2012.
♠ Mare nit, 2014.

Edmund de Waal
♣ La llebre amb ulls d’ambre

David Foster Wallace
♦ L’aigua és això, 2014.

Edith Wharton
♣ Madame de Treymes, 2022.

Evelyn Waugh
♠ L’ésser estimat, 2015.

Nathanel West
♠ La vida somni de Balso Snell, 2013.

Oscar Wilde
♠ La decadència de la mentida, 2014.

Mauricio Wiesenthal
♣ El derecho a disentir, 2021.

Jeanette Winterson
♣ Per què ser feliç quan podries ser normal?, 2021.

Thomas Wolfe
♣ El nen perdut

Virginia Woolf
♠ Les Ones, 2016.
♣ Una cambra pròpia, 2014.
♥ Un esbós del passat, 2018.
♦ Les paraules viuen a l’esperit. Assaig escollits, 2023.

Banana Yoshimoto
♠ Records d’un carreró sense sortida, 2011.

Ievgueni Zamiatin
♦ Nosaltres, 2015.

Eugeni Xammar
♠ Cartes d’un polemista (1907-1973), 2019.

Ouanessa Younsi
♠ Nous ne sommes pas des fées, 2022 (avec Louise Dupré).

Marguerite Yourcenar
♠ Mémoires d’Hadrien, 1971.

Marie-Claire Zimmermann
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, 2022.

Stefan Zweig
♠ Moments estel•lars de la humanitat, 2004.
♦ L’embriaguesa de la metamorfosi, 2015.
♠ Petita crònica. Quatre narracions, 2015.
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), 2015.
♠ Trois poètes de leur vie, 2003.
♠ Clarissa, 2017.
♥ Por, 2018.
♦ Correspondencia (1912-1942) Stefan Zweig / Friederike Zweig, 2018.
♠ Magalhães L’home i la seva gesta, 2020.
♣ Encuentro con libros, 2020.
♥ Dietaris, 2021.

Copyright © 2026 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook WordPress theme