NOTES DEL DIETARI
29 d’agost del mmxxvi
Un viatge sentimental, Laurence Sterne
Hi ha autors i autors, hi ha llibres i llibres. Per dir-ho com Tolstoi, tots són diferents i tots s’assemblen. Per més diferents que siguin, podem anar relacionant-los o connectant-los. De vegades amb facilitat, d’altres, amb dificultat.
I hi ha Laurence Sterne i els seus llibres.
Únics en la seva categoria. Inclassificables, inqualificables.
Per sort.
Per sort des que els va escriure i, encara més en la nostra època, on llibres i autors han caigut en el parany del receptisme i de l’escoloescripturisme, bastint majoritàriament obres no pas semblants sinó clòniques, basades en un patró tan simple com fatigant.
Un viatge sentimental
L’obra major de Laurence Sterne és, sens dubte, Vida i opinions de Tristran Shandy (The Life and Opinions of Tristram Shandy, Gentleman), una d’aquelles que et deixen petja, que t’acompanyen sempre més, que podries dur sempre amb tu, vagis on vagis.
Podríem dir que Un viatge sentimental (A Sentimental Journey Through France and Italy), traducció de Joaquim Mallafré, Edicions Destino, 2001, és el seu fill petit. O, més exactament, un nebot.
Un nebot inesperat, que pren vida pròpia.
Un nebot que és un llibre i, alhora, un personatge: Yorik.
Que decideix sortir al món i veure què hi troba.
I el que hi troba, com tots els que surten a viatjar, de veritat, com tots els que entenen el viatge com una necessitat espiritual, és ell mateix, el seu jo: “serà un pas per al propi coneixement[1]”, pàg. 32”; “només podeu parlar de vosaltres mateixos[2]”, pàg. 71.
Viatge reflexiu
És una obra complexa, indefinible, que obre finestres a la literatura i a l’ànima, perquè, com ho indica amb exactitud el seu títol, ni és ni té cap intenció de ser un viatge geogràfic, i encara menys turístic —des de fa anys, viatge turístic és un oxímoron—, sinó un de vital[3], d’espiritual[4], de literari; o el què és el mateix, de caire humanístic: “Aquest és un assaig sobre la naturalesa humana”, pàg. 54.
Un viatge que, deixant el nostre país, o sigui el lloc on hem estat sempre, on ens sentim còmodes, allí on coneixem tothom i tothom ens coneix, on la nostra personalitat està definida i condicionada, ens endinsem en un altre de desconegut, on no coneixem ningú ni ningú ens coneix, on ens podrem mostrar, doncs, com som i no com ens veuen.
La qual cosa, més que permetre’ns descobrir un país nou, el que ens permetrà és descobrir-nos o, més exactament, redescobrir-nos a nosaltres mateixos: “Amb l’intent de superació i d’adquirir coneixements hom navega i va de posta en posta[5]”, pàg. 33. Sempre i quan ens deixem portar, és clar. Sempre i quan tinguem clar que ha de ser el mateix viatge qui decideixi o ens marqui el camí: “Tenia prou experiència del món per a saber que no depenia d’ell, sinó que allò que generalment se’n diu sort en decidiria l’èxit[6]”, pàg. 32; “és una loteria[7]”, pàg. 33; “Certament […] només els capricis de la Fortuna poden explicar[-ho][8]”, pàg. 40; “La Fortuna no havia somrigut a La Fleur[9]”, pàg. 75 ; “Va ser per un cop de sort que no té mai ningú que no sigui un viatger sentimental[10]”, pàg. 126.
***
[1] “it will be one step towards knowing himself”.
[2] “you draw purely from yourselves”.
[3] “Sentia que se’m dilataven tots les venes del meu cos; les artèries bategaven alhora en harmoniós acord i totes les potències vitals funcionaven a un ritme tan poc discordant”, pàg. 23 (“I felt every vessel in my frame dilate—the arteries beat all chearily together, and every power which sustained life, perform’d it with so little friction”).
[4] “No tinc cap interès… / —Només l’interès —vaig dir, jo— que la seva pròpia sensibilitat inspira als homes d’una certa condició espiritual”, pàg. 36 (“I have no interest—Except the interest, said I, which men of a certain turn of mind take […] in their own sensations”); “Imagineu-vos com patiria fent tan mala impressió de mi mateix a un home d’honor i quedant reduït, forçosament, a la mercè d’un homme d’esprit”, Íd. (“figure to yourself how much I should suffer, in giving an ill impression of myself to a man of honour, and lying at the mercy, as I must do, d’un homme d’esprit”); “el cor s’aferra al que pot”, pàg. 48 (“the heart is for saving what it can”); “la vaig plànyer amb tota l’ànima”, pàg. 42 (“pitied her from my soul”); “m’ajuda a elevar l’esperit” (“to help my mind on to something better”); “que siguin també [testimonis] tots els purs esperits que beuen d’aquella font”, pàg. 75 (“and every pure spirit which tastes it, be my witness also”); “L’home que conegui el cor humà comprendrà que era impossible tornar immediatament a la meva cambra”, pàg. 143 (“If a man knows the heart, he will know it was impossible to go back instantly to my chamber”).
[5] “Knowledge and improvements are to be got by sailing and posting for that purpose”.
[6] “he knew enough of this world to know, that it did not depend upon his choice, but that what is generally called chance was to decide his success”.
[7] “is all a lottery”.
[8] “This certainly […] must be one of Fortune’s whimsical doings”.
[9] “Fortuna had not smiled upon La Fleur”.
[10] “It was an incident of good fortune which will never happen to any traveller, but a sentimental one”.
© Xavier Serrahima 2026
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)