Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Les paraules viuen a l’esperit. Assaig escollits, Virginia Woolf L’art literària Segons el meu (humil) parer, un dels majors problemes que tenim des de fa (massa) temps amb la literatura és que, quan se’n parla, s’acostuma a barrejar el gra amb la palla. Que es diferencien, que es posen en un mateix sac, com si…
Cartes (1838-1867), Fiódor Dostoievski Amb el cor a la mà Per parlar —o escriure— sobre Fiódor Dostoievski potser caldria callar un moment, mantenir, almenys, un minut de silenci, respectuós, admiratiu; o potser, al contrari, alçar la veu i fer un crit, un «Al·leluia!» gegantesc, que arribés a l’altra banda del món —i si és possible,…
Llegeix més “Cartes (1838-1867), Fiódor Dostoievski, Edicions del Cràter, 2023” »
El nebot de Wittgenstein, Thomas Bernhard La vida, el temps i el món Que hi ha autors i Autors, com hi ha llibres i Llibres —o el que és el mateix, que hi ha autors que converteixen la literatura en art i n’hi ha d’altres, la majoria, que la converteixen en un mitjà d’entreteniment; que…
Llegeix més “El nebot de Wittgenstein, Thomas Bernhard, Editorial Flâneur, 2022” »
Théo per sempre, Louise Dupré Aprendre a reviure Vivim en un món cada dia més i més confús. Un món en permanent desequilibri. Que en desequilibra. En realitat, que, més que no pas desequilibrar-nos, en situa cada vegada més a prop de l’abisme. De l’abisme de la desesperació, de la follia. Del camí que, un…
Llegeix més “Théo per sempre, Louise Dupré, Editorial Trípode, 2022” »
Tres anys, Anton Txékhov És possible la felicitat conjugal? Que la literatura russa del segle XIX és un oceà tan magnífic com enriquidor, que és gairebé un miracle, no ho descobriré pas jo ara i aquí. Com tampoc descobriré que Anton Txékhov és un dels més magistrals narradors de tots els temps. Per prendre’n consciència…
Els homes no són illes, Nuccio Ordine Els llibres són continents Ells llibres, els bons llibres, els que deixen petja són companys —o, més exactament, amics— que ens acompanyen sempre (més). Amics, gairebé germans, que, en llegir-los, s’introdueixen endins nostre i formen part de nosaltres. Aquest nosaltres que, sense els llibres que hem anat llegint,…
El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando Poder-se mirar al(s) mirall(s) Tots els que llegim amb un cert interès i seriositat, tots els que busquem en la literatura alguna cosa més que (el tan necessari) entreteniment, sabem com n’és, d’agraït que un autor o autora sigui capaç de crear un món de veritat, i fer-nos-hi viure….
Llegeix més “El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando, Editorial Meteora, 2014” »
Converses seguit de Fer les cartes, Carles Hac Mor i Antoni Clapés Lo poètic Si tractar d’analitzar una obra literària ja és prou difícil, com no ho ha de ser analitzar-ne tres, per més que es presentin en un sol volum? Vull dir, és clar, analitzar-les en condicions, amb seriositat. No pas fer-ho amb quatre…
El temps retrobat II, Marcel Proust Més enllà del temps Hi ha, per descomptat, moltes maneres, de celebrar que hagi quedat enllestida la traducció d’A la recerca del temps perdut de Marcel Proust que, des de l’octubre de l’any 2009 du a terme en Josep Maria Pinto a Viena Edicions. Moltes, i totes elles seran…
Llegeix més “El temps retrobat II, Marcel Proust, Viena Edicions, Barcelona, 2022” »
Cartes a Jones Street, Manuel de Pedrolo La Catalunya dels anys 60 Com exposa molt bé A. Munné-Jordà, Temps Obert “és el cicle novel·lístic més important de Manuel de Perdolo”. Un cicle que havia de comptar amb moltes més novel·les. Amb una primera fase, o Primer Llibre, que constava de nou llibres, i amb una…
Llegeix més “Cartes a Jones Street, Manuel de Pedrolo, Comanegra, 2022” »
