Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
La construcció de la identitat, Josep Fontana En un país com el nostre, sotmès cada dia més a la dictadura dels termes i definicions políticament correctes —i el que és pitjor, quasi tots ens venen imposats des de fora— convé a vegades aturar-se una estona, prendre aire i replantejar-se la veracitat i la realitat de…
Llegeix més “La construcció de la identitat, Josep Fontana” »
La petita història dels tractors en ucraïnès, Marina Lewycka Darrerament no tinc gaire sort amb els llibres que vaig llegint. Sembla que no hi hagi manera de que compleixin amb les expectatives que me n’havia fet –o que d’altres m’havien convençut de que em podia fer. I més quan es tracta d’obres que han estat…
Llegeix més “La petita història dels tractors en ucraïnès, Marina Lewycka” »
Retrat d’Olivia, Marie Desplechin La història de la literatura ens ofereix una generosa mostra d’obres ambientades en el món de la marginació. Ens n’han deixat exemples de la més alta qualitat literària dos dels genis incontestables de l’art de la lletra escrita: Dostoievski i Dickens. Llegir Pobra gent, Crim i càstig, Oliver Twist o David…
Llegeix més “Retrat d’Olivia, Marie Desplechin, Editorial Empúries, 2000” »
Raons i tòpics, Josep Maria Terricabras Com més avança aquest estrany experiment que seguim qualificant com a democràcia, menys versemblança tenen els termes que la majoria dels polítics i dels comentaristes d’opinió pretenen convertir en inqüestionables. Cada dia són més els mots que no volen dir allò que ens volen fer creure. Un efecte més,…
L’home que plantava arbres, Jean Giono A vegades la hipèrbole fa més mal que bé. Quan es tendeix a valorar de manera exagerada alguna obra d’art, sigui del camp que sigui, es corre el perill de provocar exactament l’efecte contrari del que es pretén: en comptes de sentir-se atret per allò que ens proposen es…
Llegeix més “L’home que plantava arbres, Jean Giono, Viena Edicions” »
Coses, Alfonso R. Castelao Sovint a Catalunya —si més no, alguns— ens queixem del poc interès que té l’estat espanyol per protegir la nostra cultura. I no diguem, ja, per en fonamentar-la… Els successius governs espanyols no han tingut cap mena de vacil·lació en aquest afer: la cultura espanyola és aquella que s’escriu en espanyol….
Què ens expliquen?, Josep-Maria Terricabras En aquests temps en que el periodisme sembla estar cada dia més i més desprestigiat —a la qual cosa hi contribueix el mateix Col·legi, conferint premis i medalles a franquistes que no han tingut el detall de repudiar la dictadura— convé cercar entesos en el tema que tractin de retornar…
Ni som ni serem, Xavier Roig Com a autor d’un bloc d’opinió, congratula comprovar qui ha altra gent que considera que cal començar-se a plantejar la necessitat imperiosa de combatre l’apatia i el tantsemenfotisme que amenaça amb diluir i fer desaparèixer el nostre país! Un país, el nostre, cada dia més esquizofrènic i bipolar: o…
Una vida pròpia, Gerald Brenan És una obvietat que als escriptors, o aquells que pretenem ésser-ho, ens resulta imprescindible, per a obtenir el bagatge cultural elemental per a tractar de dur a terme la nostra feina amb un mínim de solvència, llegir algunes de les grans obres literàries que ens ha llegat la història. Tant…
Ara sí que toca!, Francesc-Marc Álvaro Si hi ha hagut una persona que ha marcat i definit la segona meitat del segle XX al nostre país és, sense dubte, Jordi Pujol. El que va ésser el president de la Generalitat durant 23 anys ininterromputs va deixar una petja indeleble, no tan sols política, en la…
