Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Casa aliena, Silvio d’Arzo (Re)sons del silenci) Fa la impressió que Viena Edicions ha decidit, des de fa un temps, complicar-nos l’existència. Fins fa relativament poc, tots aquells a qui ens agrada la literatura literatura —la literatura que, per (tractar d’)entendre’ns podríem anomenar d’autor— teníem clar que, a banda d’altres llibres que anessin publicant —i…
Llegeix més “Casa aliena, Silvio d’Arzo, Viena Edicions, 2021” »
El soroll i la fúria, William Faulkner No-res és tot Crec que el primer que haig de dir —més aviat, advertir— que si us atanseu a aquesta meva crítica o anàlisi literària amb la pretensió de buscar (o de trobar-hi) alguna mena d’explicació sobre El soroll i la fúria (The sound and the fury), Navona…
Llegeix més “El soroll i la fúria, William Faulkner, Navona Editorial, 2021” »
Crim i càstig, Fiódor Dostoievski La vida de l’ànima Cal que adverteixi d’entrada que provar de fer una crítica o anàlisis literària més o menys breu d’alguna de les obres grans de Fiódor Dostoievski és poc menys que impossible. Per no dir una absoluta temeritat. Per poder-ne parlar amb un mínim de formalitat, caldria, almenys,…
Llegeix més “Crim i càstig, Fiódor Dostoievski, La casa dels clàssics, 2021” »
El ball, Irene Némirovsky Si no em dones ales… Que la literatura ni entén de gèneres ni sexes és tan evident que no caldria ni dir-ho. Com no caldria dir que diferenciar els que escriuen en funció de si son homes o dones és, a hores d’ara, tan perillós com contraproduent. S’escriu amb l’ànima, i…
Llegeix més “El ball, Irene Némirovsky, Viena Edicions, Barcelona, setembre 2019” »
Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente Bellesa amagada Quan un artista escriu —vull dir, és clar, quan un artista és un artista de debò, no pas un artesà— no acostuma a tenir gaire clar ni el què fa ni per què ho fa. Es limita a fer-ho, perquè necessita fer-ho, perquè alguna cosa, dins seu, li…
Llegeix més “Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente, Edicions Bromera, 2020” »
Els anells de Saturn, W.G. Sebald El que resta d’altres dies De llibres que relaten un viatge a peu n’hi ha una bona pila. Entre ells, El viaje a la Alcarria, de Camilo José Cela, qui uns anys més tard faria un recorregut per l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val…
Llegeix més “Els anells de Saturn, W.G. Sebald, Editorial Flâneur, 2020” »
Els Buddenbrook, Thomas Mann L’art i (el seu) temps Una de les coses que ens ha ensenyat —o, més exactament, ens hauria d’haver ensenyat— la història de l’art és que abans de poder —i, sobretot, voler— innovar en qualsevol disciplina artística cal haver après (molt) dels antics, cal haver aprés (molt bé) el que ells…
Llegeix més “Els Buddenbrook, Thomas Mann, Navona Editorial, 2020.” »
L’infant i la mort, Margarita Ballester Veure per viure (més) Segons el meu punt de vista, el que distingeix els artistes dels artesans no és —o no és, només— el major o menor grau de domini de la tècnica que posseeixin sinó, sobretot la necessitat expressiva. Així com crec que és pot ésser artista i…
Llegeix més “L’infant i la mort, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018” »
Mares i fills, Theodor Kallifatides Viatge a la mare pàtria Massa sovint ens limitem a tenir en compte i a llegir les literatures que tenim més a prop o les més reconegudes, deixant de banda les altres, com si no mereixessin el nostre interès. Com si gairebé no pagués la pena dedicar-hi la nostra atenció….
Llegeix més “Mares i fills, Theodor Kallifatides, Galaxia Gutenberg, 2020” »
El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida Petit(s) gran(s) tresor(s) Molt em temo que encara hi ha qui es pensa —si és que de no pensar en podem dir pensar, és clar— que els llibres infantils (i juvenils) són de segona categoria. Que són llibres que, tan sols per estar adreçats (primordialment) a…
Llegeix més “El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida, Blackie Books, 2020” »
