Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Lectures: 9 NOTES DEL DIETARI 13 de març del mmxxvi Tot llegint Eugeni d’Ors (II) Per tarannà, potser per naixença, per necessitat, per impossibilitat (gairebé per una qüestió de sensació epidèrmica), però, sobretot, per voluntat, per criteri moral nascut de l’imperatiu kantià, no m’agrada el categorisme ni la gent categòrica. Menys, encara, la gent que…
Lectures: 20 NOTES DEL DIETARI 12 de març del mmxxvi Tot llegint Eugeni d’Ors Des de fa uns dies, he tornat a Eugeni d’Ors, Xènius. Hi he tornat com es torna a la majoria dels llocs, persones o autors: per la força de la casualitat. O, potser, de la curiositat. Per aquesta curiositat que ell…
Lectures: 10 La Ben Plantada, Eugeni d’Ors El somni (neo)clàssic d’una nit d’estiu Assajar de definir La Ben Plantada resulta complicat. Força complicat. Al seu pròleg, Carme Arnau ens indica que està d’acord amb Enric Jardí, el biògraf d’Eugeni d’Ors, en qualificar-la com a roman philosophique. A mi no m’ho sembla gaire. En realitat, amb…
Lectures: 15 Diaris complets (I: El somriure de l’atzar), Feliu Formosa La vida m’ha fet qui sóc Com acostuma a passar amb d’altres escriptors com ell, quan ens ve al cap Feliu Formosa pensem en el poeta; en el poeta que ha deixat una tan important petja en les nostres lletres; en el poeta que,…
Lectures: 13 Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies Els homes superflus Quan un escriptor o escriptora ja té al darrera una llarga obra, una bona manera de recuperar-la, de tornar a oferir-la als lectors, perquè en puguin fer un (nou) tast, unitari i seguit, una reconsideració, per poder-la situar al seu lloc, en definitiva, una manera…
Continua llegint “Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2025” »
Lectures: 13 Diaris, Sylvia Plath Una dona que escriu Una de les preguntes que no podem deixar de fer-nos, quan un autor o autora mor abans d’hora, és què hauria estat capaç d’escriure si hagués viscut els anys que se suposa que li corresponien. Una pregunta sense resposta i, potser, absurda, atès que, com diuen…
Continua llegint “Sylvia Plath, Diaris, Editorial del Cràter” »
Lectures: 14 L’erosió, Antoni Martí i Monterde Fugir per trobar-se En general, els bons llibres, els que queden, els que deixen petja —o sigui, simplement els llibres que mereixen ser anomenats literatura— neixen d’una necessitat. Dic ‘en general’ perquè hi ha excepcions, és clar. Perquè la vida, sense (benaurades) excepcions no seria més que una…
Continua llegint “L’erosió, Antoni Martí i Monterde, Editorial Minúscula, Barcelona, 2019” »
Lectures: 20 Parlem de literatura catalana actual? Parlar de literatura catalana actual a casa nostra acostuma a suposar un risc. Almenys, un cert risc. Vull dir, és clar, parlar-ne sense pèls a la llengua. O el que és el mateix: no dient —més aviat, repetint— el que diu tothom i arreu; el que algú ha…
Lectures: 11 Crítica de la raó pura, Immanuel Kant (segon apunt) La pedra de toc Una vegada deixem enrere la introducció —que és del tot essencial per (assajar d’)entendre (tot) el que vindrà a continuació, Immanuel Kant prossegueix la seva (imprescindible) Crítica de la raó pura amb la primera part de “La doctrina transcendental dels…
Lectures: 11 Crítica de la raó pura, Immanuel Kant (primer apunt) Sense (molt d’)esforç no hi ha recompensa En condicions normals, espero a haver acabat un llibre per analitzar-lo, per parlar-ne en detall; per donar-ne el meu parer (en)raonat. I, quan ho faig, duc a terme una crítica literària com a tal, acabada i enllestida,…