Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Amb l’aliment de l’ànima no s’hi juga: salveu Navona Editorial Gràcies a un article del Joan Safont a Revers, vaig assabentar-me de la trista notícia que Navona Editorial havia entrat en concurs de creditors. I que, per tant, a hores d’ara, no se sap què passarà amb aquesta casa editora; no se sap si podrà…
Llegeix més “Amb l’aliment de l’ànima no s’hi juga: salveu Navona Editorial” »
El soroll i la fúria, William Faulkner No-res és tot Crec que el primer que haig de dir —més aviat, advertir— que si us atanseu a aquesta meva crítica o anàlisi literària amb la pretensió de buscar (o de trobar-hi) alguna mena d’explicació sobre El soroll i la fúria (The sound and the fury), Navona…
Llegeix més “El soroll i la fúria, William Faulkner, Navona Editorial, 2021” »
El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov Aprended a reír Seguramente, uno de los mayores problemas que aquejan la valoración de la literatura es que nos han enseñado que las grandes obras han de ser, por fuerza, serias. Que, desde hace muchos y muchos años, los entendidos nos han dicho —y repetido— que cuanto más serias…
Llegeix més “El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020” »
El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov Apreneu-me a riure Segurament, un dels majors problemes que afligeix la valoració de la literatura és que ens han ensenyat que les grans obres han d’ésser, per força, serioses. Que, ds de fa anys i panys, els entesos ens han dit —i repetit— que com més serioses són, més…
Llegeix més “El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020” »
Els Buddenbrook, Thomas Mann L’art i (el seu) temps Una de les coses que ens ha ensenyat —o, més exactament, ens hauria d’haver ensenyat— la història de l’art és que abans de poder —i, sobretot, voler— innovar en qualsevol disciplina artística cal haver après (molt) dels antics, cal haver aprés (molt bé) el que ells…
Llegeix més “Els Buddenbrook, Thomas Mann, Navona Editorial, 2020.” »
La mort a Venècia, Thomas Mann Retrat de l’artista crepuscular En aquest món literari nostre, on, si fem cas de les contracobertes de la major part dels llibres que es publiquen, els genis són tan i tan abundants, res millor que agafar una certa perspectiva i desassedegar-se amb la lectura d’algun que altre clàssic. Tant…
Llegeix més “La mort a Venècia, Thomas Mann (Navona Editorial, 2020)” »
Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig L’home, per damunt de totes les coses Una de les grans, colossals, contradiccions de la literatura d’aquests temps líquids —que, a efectes culturals, molt em temo que són més aviat gasosos— consisteix en el fet que, en general, es publiquen (ben) poques obres narratives actuals de veritable…
Llegeix més “Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig” »
Bartleby, el escribiente, Herman Melville Obrint camins En record d’Enrique de Hériz Hi ha llibres que sembla que no calgui presentar-los, que tothom coneix. Si parlem de Herman Melville, el primer que ens ve al cap és Moby Dick. Una obra que la majoria de la gent està convençuda d’haver llegit però que el més…
Acudits per a milicians, Mazen Maarouf Relats (sobre)realistes No cal(dria) dir que la literatura —com qualsevol altra art— com més alliberada de lligams i de condicionants polítics, millor que millor. Com va demostrar de manera fefaent l’estat soviètic, la literatura al servei d’alguna causa acaba del tot diluïda, es converteix en una estrafeta (i lamentable)…
David Copperfield, Charles Dickens La vida truca a la porta En aquest món i aquest temps nostre líquid que descriu amb tant d’encert Bauman, on les presses manen, on ens agrada que ens ho donin tot fet, on sembla que no tinguem temps per a res però el tenim per perdre miserablement en les xarxes…
