Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Entrar a La Casa del Llibre del Passeig de Gràcia és fer-ho en un altre món: un d’impossible en un país on la meitat de la població mai no llegeix cap llibre i on l’altra meitat en llegeix un parell l’any. Un món colossal on els llibres són per totes bandes, encoixinant barrocament tant les…
Llegeix més “Presentació de Barcelona no existeix, de David Castillo” »
Sovint, aquells que ben poc saben de novel·la negra, aquells que per un elitisme literari mal entès, es neguen a llegir-la per considerar-la un gènere menor, s’endurien una sorpresa monumental si s’alliberessin dels seus convencionalismes i s’immergissin en els grans clàssics, des de Hammett o Chandler a Simenon i Highsith, passant per Westlake o Chesterton….
A La decadència d’occident, Oswald Spengler exposava la seva teoria, d’arrel biològica, que tant les cultures com els grans imperis que les fonamenten, neixen, creixen fins a la seva màxima esplendor, declinen i acaben desapareixent, per deixar pas a d’altres que prendran el seu lloc —que, a la seva vegada, seguiran un idèntic desenvolupament. Dave…
En un món literari tan sotmès a les modes —quan no a la imitació automàtica— sempre és bo que aparegui un llibre que no tingui intenció de seguir-les; i, encara menys, de rebaixar-se per fer-ho. Els amants del gènere negre que comencin a estar un xic empatxats de la indeturable invasió dels detectius escandinaus (sobretot,…
El mestre Georges Simenon —al qual se li dedica una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster, coincidint amb BCN Negra— referint-se als creadors de novel·les policíaques, afirma: “Som una mica com esponges que aspirem la vida sense saber-ho i la tornem de seguida, transformada, sense conèixer el treball d’alquímia que s’ha produït en nosaltres”. No…
Llegeix més “Les escopinades dels escarabats, Andreu Martín” »
L’any 1967 Milan Kundera —un d’aquells autors que caldria reivindicar— convertí la seva efímera experiència biogràfica al si del Partit Comunista en el pretext de la seva primera novel·la, La broma, que obtingué un gran èxit precisament perquè tenia ben poc d’humorístic i molt de critica d’una situació d’asfíxia social i existencial: quan una broma…
Més sovint que no convindria, la passió excessiva o la proximitat massa estreta són males conselleres a l’hora de crear una obra artística, atès que la intensitat del lligam, sobretot emocional, amb allò que s’explica no permet que la llibertat de l’artista s’envoli tant com seria desitjable. Alguns autors es troben tan a prop de…
Quan una editorial decideix apostar per la novel·la d’un autor novell, i més encara quan no es tracta d’un jove que comença, sinó d’un autor d’una certa edat, no podem més que felicitar-la, tant pel seu coratge com per la voluntat de renovació que això suposa. Una renovació absolutament benvinguda en un món tan endogàmic…
Si prescindim un xic de la tirania de la cronologia, podem afirmar, sense risc d’errar-nos, que el segle XX s’acabà l’any 1989 amb la caiguda del mur de Berlín, i el XXI no començà, realment, fins l’onze de setembre de 2001, amb l’atac a les Torres Bessones, la qual cosa significa que hi hagué un…
En començar una novel·la que té com escenari la Primera Guerra Mundial el primer que et demanes és què —o, més aviat, sí— podrà oferir-nos de nou i de diferent, després de tantes obres remarcables com l’han precedida: Viatge al fons de la nit, de Louis-Ferdinand Céline; La main coupée, de Blaise Cendrars; l’esplèndida i…