Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història, Enzo Traverso Que el jo mai no amagui el nosaltres És bastant —si més no, prou— probable que siguin molts els que, en trobar-se damunt el taulell de la seva llibreria de guàrdia Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història (Passés singuliers. Le «je»…
El meu cap és fort allà on l’altra dansa, Martine Audet Perplexitat creativa Si volem tenir alguna possibilitat d’(intentar) parlar d’un llibre de poemes com El meu cap és fort allà on l’altra dansa, (Ma tête est forte de celle qui danse), de Martine Audet, Cafè Central / Eumo Editorial, 2020, el primer que hem…
No sé què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon Pensar i dir Escriure un diari o dietari personal sempre és (molt) complicat: no només perquè et mostres tot nu davant del món, sinó, sobretot, perquè resulta molt difícil arribar a creure que allò que, en principi, tu escrius per a tu mateix —i no ho fas…
Llegeix més “No sé què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon, Edicions 3 i 4, 2021” »
Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet La natura (ens) parla La poesia és —o, més aviat, hauria d’ésser, car sovint hi ha autors i autores que sembla que ho oblidin i es quedin en la part formal; que vulguin més enlluernar que no pas (assajar de) transmetre o comunicar— un diàleg entre…
Llegeix més “Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet, AdiA, 2020-2021” »
La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi Somni i realitat Parlar de la literatura russa del segle XIX és, pràcticament, parlar d’un miracle. D’un miracle artístic d’una força, d’una intensitat i d’una envergadura literària tal que tan sols permet, potser, ésser comparada amb el teatre grec del segle V aC, on tres genis d’una vàlua…
Llegeix més “La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi, Acantilado, 2021” »
Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski Fer o pensar Dir que llegir Fiódor Dostoievski suposa submergir-se en els més pregons abismes de l’ànima humana pot semblar no dir gaire, però, en realitat, si no és dir-ho tot, és dir-ho quasi tot. Sense tenir això no ja present, sinó més que present, sense tenir clar, claríssim, que…
Llegeix més “Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski, Angle Editorial, 2021” »
Casa aliena, Silvio d’Arzo (Re)sons del silenci) Fa la impressió que Viena Edicions ha decidit, des de fa un temps, complicar-nos l’existència. Fins fa relativament poc, tots aquells a qui ens agrada la literatura literatura —la literatura que, per (tractar d’)entendre’ns podríem anomenar d’autor— teníem clar que, a banda d’altres llibres que anessin publicant —i…
Llegeix més “Casa aliena, Silvio d’Arzo, Viena Edicions, 2021” »
Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal Placer y pensamiento En este tiempo nuestro de tanta desdichada desorientación y distorsión literaria —y no me refiero, por supuesto, sólo a esta (cada año más desviada y desvaída) fiesta de las vanidades pseudoliterarias en que se ha convertido Sant Jordi— donde la literatura de autor y la literatura…
Llegeix més “Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020” »
Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal Goig i pensa En aquests temps nostres de tanta dissortada desorientació i distorsió literària —i no em refereixo, per descomptat, tan sols a aquesta (cada any més desviada i esvaïda) festa de les vanitats pseudoliteràries en que s’ha convertit Sant Jordi— on la literatura d’autor i la literatura d’evasió…
Llegeix més “Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020” »
El soroll i la fúria, William Faulkner No-res és tot Crec que el primer que haig de dir —més aviat, advertir— que si us atanseu a aquesta meva crítica o anàlisi literària amb la pretensió de buscar (o de trobar-hi) alguna mena d’explicació sobre El soroll i la fúria (The sound and the fury), Navona…
Llegeix més “El soroll i la fúria, William Faulkner, Navona Editorial, 2021” »
