Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica i orientació literària: invitació a la lectura.
Lectures: 126Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, Antònia Vicens Cant que fa (re)viure Probablement, un de les millors maneres de distingir un artesà d’un artista consisteixi en maldar per trobar, al darrere de la seva obra, l’artista mateix; trobar-lo al darrera i en la mateixa obra; en una obra que…
Continua llegint “Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, Antònia Vicens” »
Lectures: 115Criticar la crítica (literària) Raons i desraons La polèmica —o més aviat, semi-polèmica: som un país petit i tenim una literatura petita (i empetitida)— dels darrers dies per la crítica literària que en Pere Antoni Pons va publicar al diari Ara sobre el darrer Premi Sant Jordi, Les amistats traïdes, de David Nel·lo potser…
Lectures: 61Criticar la crítica (literària) Raons i desraons La polèmica —o més aviat, semi-polèmica: som un país petit i tenim una literatura petita (i empetitida)— dels darrers dies per la crítica literària que en Pere Antoni Pons va publicar al diari Ara sobre el darrer Premi Sant Jordi, Les amistats traïdes, de David Nel·lo potser…
Lectures: 153L’àngel i la infermesa del pensament, Ivette Nadal I, en el dubte, la paraula En aquest país nostre, tan i tan amant des etiquetes —el que encara és (molt) pitjor, on els que les adjudiquen i reparteixen ho fan entre els seus amics i coneguts (capellístics)— i de les categoritzacions, dels compartiments artístics estancs,…
Continua llegint “L’àngel i la infermesa del pensament, Ivette Nadal” »
Lectures: 1.189Quan el cel embogeix, Antoni Vidal Ferrando He posat les mans a la crònica He dit —redit— i escrit —i reescrit— diverses vegades (i seguiré dient i escrivint-ho, sense defallir, car ho entenc no pas com una necessitat sinó com una obligació, com un deute indispensable, fins que tothom ho tingui clar i esdevingui…
Continua llegint “Quan el cel embogeix, Antoni Vidal Ferrando” »
Lectures: 147Viatges amb el Charley, John Steinbeck Veure món per trobar-se Que el premi Nobel de literatura —com els Oscars hoollywodians que es van concedir, diumenge passat— té més d’equilibri socio-polític internacional i d’iniciativa comercial que no pas d’estricta valoració cultural o literària (em) sembla tan i tan evident que no crec que calgui balafiar…
Lectures: 176Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig L’home, per damunt de totes les coses Una de les grans, colossals, contradiccions de la literatura d’aquests temps líquids —que, a efectes culturals, molt em temo que són més aviat gasosos— consisteix en el fet que, en general, es publiquen (ben) poques obres narratives actuals de…
Continua llegint “Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig” »
Lectures: 104Cròniques italianes, Stendhal Traducció creativa L’avorriment pot esdevenir una arma destructiva poderossísima, una arma que, quan afecta de manera continuada, pot acabar amb les ganes de viure de la majoria de la gent que el pateix —si més no, pot fer plantejar-los el sentit del viure. En canvi, quan qui s’avorreix és un artista,…
Lectures: 146El castell, Franz Kafka Camí cap enlloc Hi ha descobriments literaris que ens haurien no ja de sorprendre sinó d’alterar-nos molt més del que fan, que ens haurien de posar sobre avís que les coses no sempre eren com ens les han presentades, que les obres que ens havien arribat d’alguns autors no eren…
Lectures: 117El primer amor / Dos amics, Ivan Turguénev Amor i ànima No crec pas que sigui gaire aventurat afirmar que la literatura —i, encara més, la novel·la— russa del segle XIX és un d’aquells cims que potser algun dia es podrà igualar però que serà gairebé impossible mai d’igualar. N’hi ha prou amb esmentar…
Continua llegint “El primer amor / Dos amics, Ivan Turguénev” »