Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
El vigilant, Peter Terrin Segurament dir que vivim en un món que, malgrat l’indeturable creixement de les tecnologies de la informació, cada dia coneixem menys és dir ben poc: coneixem una part infinitesimal de tot el que podríem conèixer i para de comptar. Això, és clar, pel que es refereix a aspectes generals, perquè sobre…
Lady Susan i Emma, Jane Austen No crec que hi hagi gaires dubtes que Jane Austen posseeix un gran nombre d’admiradors, tant arreu del món com a casa nostra, que llegeixen les seves obres amb passió i interès. Tanmateix, pels motius que sigui —per la connotació negativa que tenen les novel·les romàntiques, pel seu ambient…
Segurament estarem d’acord que els catalans i catalanes —que tenim l’inveterat costum de llançar-nos pedres a la teulada i posar-nos bastons a les rodes a nosaltres mateixos— tenim una tendència massa acusada a plantejar-nos, cada dos per tres, si la novel·la no és un gènere definitivament mort, en el conreu de les nostres lletres. Com…
Llegeix més “Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Llucia Ramis” »
El mes de setembre de l’any passat, concloïa la meva anàlisi de Pistola, amb música de fons demanant-me quant temps ens caldria esperar la propera novel·la de Jonathan Lethem. Per fortuna, l’espera ha estat breu, i ja podem submergir-nos en la que és —tant des del punt de vista quantitatiu com, el que és més…
Llegeix més “Els jardins de la dissidència, Jonathan Lethem” »
Si els llibres i altres expressions artístiques acostumessin a crear una addicció similar a la que provoquen el tabac, l’alcohol o els serials televisius, no hi ha dubte que el món que coneixem seria ben diferent —per no dir, amb tots els riscos que això comporta, millor; seria un lloc més culte i ric; i,…
Repòs etern i altres narracions, Vassili Grossman En parlar de la literatura russa, es repeteix com una mena de mantra que els seus grans autors han estat dels artistes més capaços de reflectir amb major pregonesa l’ànima humana, allò que constitueix el fonament de les persones i les acosta a la transcendència. Els grans personatges…
Llegeix més “Repòs etern i altres narracions, Vassili Grossman” »
Germà gran, Lionel Shriver Potser un dels grans dubtes que planteja la literatura és si ha d’acostar-nos a la realitat o defugir-la, si ha d’ésser evasió del món que ens envolta o immersió (i, en conseqüència, anàlisi) en ell. La ratlla que delimita ambdues possibilitats no és gens clara, tanmateix, atès que sovint un dels…
Infinit. Història d’un moment, Gabriel Josipovici No crec que sigui cap exageració afirmar que un dels grans descobriments literaris de la temporada passada fou el Moo Pak de Gabriel Josipovici, publicat per Raig Verd en català i Còmplices Editorial en castellà, en esplèndides traduccions de Ferran Ràfols Gesa i Juan de Sola, un d’aquells llibres…
Llegeix més “Infinit. Història d’un moment, Gabriel Josipovici” »
Per desgràcia, amb una gran part de les obres clàssiques de l’antiguitat s’esdevé el mateix que amb les pel·lícules en blanc i negre que s’emeten per televisió: causen rebuig o aversió en comptes de desvetllar l’interès que, legítimament, correspondria. Aquest prejudici —que a voltes té raó d’ésser (no són poques les obres gregues i romanes…
En saber que l’article d’en Salvador Oliva Jo acuso ha estat el més llegit d’entre tots els que s’han publicat al Núvol sobre allò que hem convingut a anomenar el “cas Garolera”, em sacsegen dues sensacions contradictòries. La primera, l’alegria de comprovar que, en aquest món cloromormitzat nostre, encara hi pugui haver debats culturals que…