Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust Les grans obres literàries, les grans de veritat, acostumen a intimidar. Entre d’altres, per un motiu essencial, pel mal hàbit d’associar obra mestra amb lectura obligatòria. És per això que, abans de submergir en el goig de llegir, ens cal alliberar-nos del llast insuperable d’aquesta…
Read More “A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust” »
A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust Les grans obres literàries, les grans de veritat, acostumen a intimidar. Entre d’altres, per un motiu essencial, pel mal hàbit d’associar obra mestra amb lectura obligatòria. És per això que, abans de submergir en el goig de llegir, ens cal alliberar-nos del llast insuperable d’aquesta…
Read More “A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust” »
Espanya contemporània (1814-1953), Jaume Vicens Vives A Pudd’nhead Wilson and Other Tales, Mark Twain afirmava que “la veritable tinta amb què s’escriu la història és amb el simple fluït dels prejudicis” (“The very ink with which all history is written is merely fluid prejudice”). Tanmateix, per més que, en general, la seva màxima sigui certa, alguns…
Read More “Espanya contemporània (1814-1953), Vicens Vives” »
Xenofòbia a Catalunya, Xavier Rius i Sant Tal i com explicitava una faula d’Isop, quan existeix una situació social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no rau tant en saber veure-la i diagnosticar-la, sinó, sobretot, acarar-la amb coratge i decisió, tenint ben clar qui posarà el cascavell al gat. Més que no pas paraules,…
Xenofòbia a Catalunya, Xavier Rius i Sant Tal i com explicitava una faula d’Isop, quan existeix una situació social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no rau tant en saber veure-la i diagnosticar-la, sinó, sobretot, acarar-la amb coratge i decisió, tenint ben clar qui posarà el cascavell al gat. Més que no pas paraules,…
Al Cèsar el que és del Cèsar: segurament la campanya de #novullpagar no es podria entendre ni hauria obtingut la repercussió ni l’èxit que ha obtingut sense l’existència prèvia del moviment dels indignats. Per més que n’existeixin precedents històrics —el més cèlebre dels quals la Vaga dels Tramvies del 1951— resulta difícil imaginar que aquest…
Al Cèsar el que és del Cèsar: segurament la campanya de #novullpagar no es podria entendre ni hauria obtingut la repercussió ni l’èxit que ha obtingut sense l’existència prèvia del moviment dels indignats. Per més que n’existeixin precedents històrics —el més cèlebre dels quals la Vaga dels Tramvies del 1951— resulta difícil imaginar que aquest…
Artur Mas —aquest gran home que de bon matí es desperta independentista convençut; després d’esmorzar, esdevé realista convençut; al migdia, autonomista convençut; i al vespre, regionalista convençut— ens explicà dimarts que el seu govern es veia obligat a dur a terme tot un seguit de noves retallades, per un import total d’uns 1.500 milions d’euros….
Artur Mas —aquest gran home que de bon matí es desperta independentista convençut; després d’esmorzar, esdevé realista convençut; al migdia, autonomista convençut; i al vespre, regionalista convençut— ens explicà dimarts que el seu govern es veia obligat a dur a terme tot un seguit de noves retallades, per un import total d’uns 1.500 milions d’euros….
El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas Si l’autobiogràfic —i el memorialístic en general— és un dels gèneres literaris més arriscats és perquè, tot i reflectint-hi alhora el seu temps, el subjecte, esdevingut també objecte, està condemnat constantment a cavalcar l’abisme que separa el narcisisme de la immodèstia. Ho expressava amb claredat…
Read More “El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas” »