Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Autors i autores
Riu brogent III: Allí on la llum, Antoni Clapés Habitar la tardor Tal i com succeeix amb Heimat (suite helvètica), a les notes finals del volum, Antoni Clapés ens comenta que, Allí on la llum, el tercer llibre de Riu brogent, (AdiA Edicions, Calonge, juny del 2021) “es va publicar en un llibre d’artista, amb…
Read More “Riu brogent III: Allí on la llum, Antoni Clapés, AdiA Edicions, Calonge, 2021” »
Correus, Charles Bukowski I can’t breathe Des del meu (modest) punt de vista, una de les característiques més preuades, valuoses i definitòries de les creacions artístiques és la seva pluralitat: que són ben diferents entre elles; que cada autor o autora crea —de fet, ha de crear, atès que l’art sorgeix de l’impuls interior— el…
Read More “Correus, Charles Bukowski, Quid Pro Quo, Pollença, octubre de 2021” »
El derecho a disentir, Mauricio Wiesenthal Pàgines intempestives En aquest món tan pobre nostre, on els blancs i negres s’han imposat, on si no estàs d’acord amb mi vol dir que estàs en contra meu, on el pensament crític és tan excepcional que cal anar-lo a buscar sota una pedra al capdamunt de la muntanya…
Read More “El derecho a disentir, Mauricio Wiesenthal, Acantilado, 2021” »
Riu brogent II: Heimat (suite helvètica), Antoni Clapés Llum en(tre) els silencis A les notes finals del volum, el mateix a Antoni Clapés ens comenta que Heimat (suite helvètica), el segon llibre de Riu brogent, (AdiA Edicions, Calonge, juny del 2021) “es va publicar en un llibre d’artista, amb dibuixos de Pilar Amat”, l’any 2019….
Read More “Riu brogent II: Heimat (suite helvètica), Antoni Clapés, AdiA Edicions, Calonge, 2021” »
Riu brogent I: Riu brogent, Antoni Clapés Llum en(tre) els silencis Potser m’erro —més encara: segurament m’erro; és clar que només ens podem errar els que ens arrisquem, els que tenim clar (i ho demostrem) que la nostra tasca analítica consisteix, precisament, en acceptar la possibilitat (certa) d’errar-nos; en dir el que pensem, el que…
Read More “Riu brogent I: Riu brogent, Antoni Clapés, AdiA Edicions, Calonge, 2021” »
El somni d’un home ridícul (i altres narracions), Fiódor Dostoievski Viatge espiritual Si alguna vegada en la vida tinguéssim la pretensió que Catalunya pogués assimilar-se als grans països europeus en el que es refereix a la cultura —la qual cosa no depèn ni dels altres ni de cap (teòrica) taula de diàleg eunuca, sinó, ras…
Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, Miquel Àngel Vidal Una veu que convé (molt) escoltar Res no és —o, més exactament, hauria d’ésser més obvi: quants n’hi ha que encara s’entesten en mirar des de fora; en seguir buscant tres peus al gat— que la millor manera de conèixer un autor és llegint-lo, és…
Albertine desapareguda II, Marcel Proust (re)Fent el trencaclosques Segurament el més raonable —si és que hi pot haver cap mena de raonabilitat en la creació artística—, després de llegir, entusiasmat, meravellat, captivat (gairebé diria que bocabadat) Albertine desapareguda II (Albertine disparue), de Marcel Proust, Viena Edicions, maig del 2021, en la tan recomanable traducció habitual…
Read More “Albertine desapareguda II, Marcel Proust, Viena Edicions, 2021” »
Maître et serviteur. Nouvelles et récits (1886-1904), Lev Tolstoi El missatge i l’art Una de les idees que ha —o, més exactament, hauria— de tenir més clars qualsevol autor o creador artístic és que l’art és autònom, que l’art s’ha de valdre, sostenir i, sobretot, justificar en ell mateix —en i per ell mateix. Que…
Read More “Maître et serviteur. Nouvelles et récits (1886-1904), Lev Tolstoi, Flammarion, 2017” »
Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell El zoo (humà) ha tornat Acostuma a ésser tan cert allò de «Les segones parts mai no són bones!» que, quan aquesta màxima no es compleix, ens sorprenem; ens costa (força) de creure-ho. Segurament, perquè, en la immensa majoria dels casos, les segones —i posteriors parts— no són més…
Read More “Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell, Editorial Empúries, 2021” »