Anàlisi i orientació literària
Lectures: 377 Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, Miquel Àngel Vidal Una veu que convé (molt) escoltar Res no és —o, més exactament, hauria d’ésser més obvi: quants n’hi ha que encara s’entesten en mirar des de fora; en seguir buscant tres peus al gat— que la millor manera de conèixer un autor és…
Lectures: 456 Albertine desapareguda II, Marcel Proust (re)Fent el trencaclosques Segurament el més raonable —si és que hi pot haver cap mena de raonabilitat en la creació artística—, després de llegir, entusiasmat, meravellat, captivat (gairebé diria que bocabadat) Albertine desapareguda II (Albertine disparue), de Marcel Proust, Viena Edicions, maig del 2021, en la tan recomanable…
Llegeix més “Albertine desapareguda II, Marcel Proust, Viena Edicions, 2021” »
Lectures: 415 Maître et serviteur. Nouvelles et récits (1886-1904), Lev Tolstoi El missatge i l’art Una de les idees que ha —o, més exactament, hauria— de tenir més clars qualsevol autor o creador artístic és que l’art és autònom, que l’art s’ha de valdre, sostenir i, sobretot, justificar en ell mateix —en i per ell…
Llegeix més “Maître et serviteur. Nouvelles et récits (1886-1904), Lev Tolstoi, Flammarion, 2017” »
Lectures: 406 Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell El zoo (humà) ha tornat Acostuma a ésser tan cert allò de «Les segones parts mai no són bones!» que, quan aquesta màxima no es compleix, ens sorprenem; ens costa (força) de creure-ho. Segurament, perquè, en la immensa majoria dels casos, les segones —i posteriors parts— no…
Llegeix més “Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell, Editorial Empúries, 2021” »
Lectures: 621 La meva família i altres animals, Gerard Durell Fauna animal i humana Estem, per desgràcia, tan i tan (mal)acostumats a l’humor vulgar (i vulgaritzant) de Polònia i dels seus programes satèl·lits, que amb prou feines estimulen —o, més aviat, desestimulen o anestesien— una part ínfima del nostre enginy o intel·ligència, que potser ja…
Llegeix més “La meva família i altres animals, Gerard Durell, Editorial Empúries, 2021” »
Lectures: 443 Els ulls (II), Margarita Ballester L’ànima (molt) ben soterrada L’altre dia, en el meu primer apunt sobre Els ulls, de Margarita Ballester, publicat dins el recull Després de la pluja, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018, —un poemari tan bell, tan profund, tan inexhaurible, que ofereix tantes lectures que m’ha estat (del tot)…
Lectures: 827 Els ulls, Margarita Ballester Murs de pedres seques La majoria, quan morirem, deixarem —en el millor dels casos— una làpida al nostre darrere. Una freda, glacial, impersonalitzada làpida. Amb un simple epitafi: «Aquí jau Xavier Serrahima, que va fer tot el que va poder —i podia ben poc». Margarita Ballester, en canvi, quan…
Llegeix més “Els ulls, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018” »
Lectures: 372 Dietaris, Stefan Zweig Apunts perdurables Com més llegeixo Stefan Zweig —i el llegeixo tan sovint com puc: cop m’agradaria saber alemany per poder-ho fer el la seva llengua original!— més i més incomprensible em sembla que hi hagi, encara, qui el consideri com un autor menor. Com més el llegeixo, més em fa…
Llegeix més “Dietaris, Stefan Zweig, Quaderns Crema, 2021” »
Lectures: 463 Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història, Enzo Traverso Que el jo mai no amagui el nosaltres És bastant —si més no, prou— probable que siguin molts els que, en trobar-se damunt el taulell de la seva llibreria de guàrdia Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història (Passés singuliers….
Lectures: 366 Ma tête est forte de celle qui danse, Martine Audet Perplexité créative Si nous voulons avoir une chance (d’essayer) de parler d’un livre de poèmes comme Ma tête est forte de celle qui danse, (El meu cap és fort allà on l’altra dansa, en catalan, avec traduction d’Antoni Clapés), de Martine Audet, Éditions…
