Anàlisi i orientació literària
Elogi de la formiga, Joaquim Carbó El segon llibre de que pretenia parlar ahir va quedar-se’m al tinter, al tinter del temps —del meu temps de pare de família… Es tracta de Elogi de la formiga, de Joaquim Carbó (Editorial Columna, 1996). Un recull de sis narracions d’aquest prolífic autor, especialment conegut per la seva…
El joc de viure, Fabián Estapé Un parell de llibres més. Un de memòries i un de narracions. Com els anteriors, escollits a l’atzar a la biblioteca “Victor Català” de l’Escala. El joc de viure, de Fabián Estapé (La Magrana, 2004). Per la manera en que és escrit, sembla tractar-se d’una mena de testament literari…
Què penses després de fer-ho, Armand Matias Guiu No m’acaba d’acompanyar gaire la sort, amb la tria atzarosa que faig aquests dies de vacances a la biblioteca! Malgrat que bé procuro mirar-m’hi bastant i que confio en editorials que em mereixen crèdit per la seva solvència literària, les obres que vaig llegint em deceben més…
Read More “Què penses després de fer-ho, Armand Matias Guiu” »
El misteri de l’amor, Joan Miquel Oliver Les vacances d’estiu, sobretot si són més o menys llargues, ens presenten una bona oportunitat per a dedicar-nos a llegir. Si més no, per a fer-ho amb major assiduïtat del que el curs laboral convencional ens acostuma a permetre. Així, doncs, quan la xafogor i el lleure de…
No és aconsellable deixar-se dur per l’entusiasme, per la lloança exagerada. Tanmateix, a voltes el panegíric és obligat. Cal, doncs, fer l’elogi a un poble que ha sabut renovar-se sense renunciar a la seva personalitat: l’Escala! Fins no fa pas gaire, era un poble més d’aquesta malaurada Costa Brava amansida que va fent bocins l’antiga…
Ja fa quasi cent anys, el pensador de la Torre de les Hores, Francesc Pujols, escrivia una frase que – malgrat ésser sovint tergiversada i incorrectament atribuïda – ha esdevingut cèlebre. Literalment, escrivia: <<Perquè seran catalans, totes les seves despeses, vagin on vagin, els seran pagades.>> No cal dir que gaudia de l’innegable do de…
La gent del Manifiesto por una lengua común no en tenen prou amb sembrar zitzània i tractar d’establir una gradació entre les llengües, indicant que unes són <<democràtiques>> i altres no… Coneixedors de que la raó no els empara, han de recórrer a la manipulació dels conceptes i les paraules per a que encaixin amb…
De nou, comprovem el vast l’abisme que hi ha entre la definició que ens ofereix el diccionari i l’ús que es pot arribar a fer d’algunes de les paraules que conté. Si això succeeix a Catalunya, on la difusió dels termes políticament correctes s’han estès fins a produir vertigen, a l’estat espanyol ha esdevingut una…
A l’estat espanyol sembla que no tinguin massa rellevància el valor de les definicions… Ho veiem, dia rere dia, amb els malabarismes verbals que practica el PsoE per tal de no referir-se a la temuda crisi que ens ha caigut al damunt com una epidèmia. A fi d’evitar pronunciar la paraula tabú, hem assistit a…
En aquest fantàstic país nostre hi ha una bona pila de preguntes que es repeteixen una vegada rere l’altra, com una lletania constant. Entre aquestes, una de ben comuna té a veure amb allò que jo denomino “Combinat de jugadors de futbol de seleccions autonòmiques de l’Estat espanyol”. I que la majoria segueix entestant-se en…