Tots aquells que som fermament partidaris de l’escola pública, tots aquells que creiem que l’escola concertada no és sinó un pas més cap a la privatització escolar, hem d’estar eternament agraïts als sindicats de mestres que la defensen. I, entre els sindicats que defensen l’escola pública, l’USTEC s’ha guanyat, per mèrits propis , figurar com a capdavanter.
No cal dir, doncs, que quan l’USTEC celebra quelcom, quan obre el titular d’una de les pàgines del seu web indicant “HO HEM ACONSEGUIT”, ens n’hem de congratular, les mares i pares que duem, encara, les nostres criatures a l’escola pública!
Àvid de notícies positives sobre l’ensenyament públic, m’he apressat a llegir-la. D’entrada, m’ha sobtat un xic que allò que celebraven amb tant d’entusiasme fos que << el Departament ha acceptat que la jornada intensiva d’aquest mes de juny i del proper curs sigui de 4 hores>>! Que això << és una correcció a l’error que va cometre el Departament al publicar la intensiva de 5 hores, menystenint les consideracions sindicals i les opinions de les escoles.>> I que la reconsideració << és fruit de la unió sindical i una apropació (sic) a la realitat de les escoles>>.
M’he quedat bocabadat! Són les escoles, les que havien demanat la jornada intensiva de quatre hores? Les escoles? O més aviat alguns mestres? I, quina és la realitat de les escoles? (I evito, per prudència, fer referència a l’ús del terme “apropació”: pretén significar “acostament o, més aviat, “apropiació”…).
Aviat, però, m’he refet de la sorpresa inicial: com puc ésser malpensat? Com puc arribar a creure que l’USTEC, el sindicat de sindicats de mestres, pot tenir en consideració i preocupar-se abans del seu benestar que no pas del de l’alumnat, del de l’escola o de les necessitats educatives…! On aniríem a parar…!
Si defensen una reducció de jornada encara major és, indubtablement, aplicant criteris estrictament pedagògics, educatius i d’interès social. Al cap i a la fi, poques feines tenen una base tan vocacional i esdevenen tan cabdals per a la societat. En cap cas es deu a la defensa dels seus interessos corporatius…
He llegit, doncs, la resta de la pàgina amb una acurada atenció. I, com no podia ésser d‘altra manera, hi he trobat tot un seguit de raonaments i propostes de caire pedagògic: Començar les classes el dilluns dia 17 de setembre; que es puguin autoritzar fins a 5 dies, per a fer l’entrada diferenciada de l’alumnat que inicia el parvulari; Paralització de la sisena hora; que l’aprovació de l’horari escolar per part del consell escolar compti amb el vot favorable de 2/3 dels assistents al consell escolar…
En cap cas han pensat en la defensa dels seus interessos! Ni se’ls hi ha acudit! Les seves propostes es basen, totes elles, en estrictes criteris pedagògics i pretenen, únicament i exclusivament, la millor satisfacció del interès de l’alumnat i de l’escola pública en general…
Cap de les propostes tenen la voluntat d’afavorir els mestres. Cap ni una…! En què els hauria d’afavorir, començar uns dies més tard i treballar uns dies menys? I que els alumnes de P3 facin només una hora, els cinc primers dies? Com els pot afavorir treballar cinc hores al dia en comptes de sis? En què els afavoreix, reduir el quòrum per a l’aprovació de l’horari escolar, a banda de garantir-los la perpetuïtat de la jornada intensiva…?
Resulta evident que som els pares i mares els mirem tan sols pels nostres interessos, convertint l’escola és una mena de pàrking de criatures. Per contra, l’USTEC aplica uns criteris objectius i imparcials impecables, com a professionals que són. Com qualsevol professional… no vocacional!
dimecres, 18 de juny del 2008
[download#108#image]