Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
El oficio de vivir, de enseñar, de escribir, Norberto Bobbio Cogito, ergo sum Amb la filosofia sovint s’esdevé el mateix que amb la poesia: hi ha lectors d’altres gèneres que no s’atreveixen a llegir-la, que creuen que no hi entendran res; o, el que encara és pitjor, que no en trauran res. Una idea que…
Llegeix més “El oficio de vivir, de enseñar, de escribir, Norberto Bobbio” »
L’altre Josep Pla Que l’Obra completa d’un autor no ho és mai del tot, que, més tard o més d’hora, es descobreixen textos seus inèdits o noves versions de textos ja publicats és, en el que a la literatura es refereix, el pa nostre de cada dia. N’hem tingut un exemple recent amb la recuperació…
Llegeix més “Fer-se totes les il·lusions possibles, Josep Pla” »
Genuïtat planiana No crec que hi pugui cap lloc més adient per presentar una obra inèdita de Josep Pla que l’Ateneu Barcelonès. En una d’aquestes sales clàssiques on sembla que el temps s’hagi aturat. On el silenci s’imposa amb una perfecta naturalitat. On se sent el ressò de les lletres antigues; de les veus, encara no del tot…
Llegeix més “Presentació de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses” »
Dues vides de novel·la Tots hem sentit un munt de vegades aquella frase que afirma que la realitat sempre supera la ficció. Una frase que posa en evidència que la vida de cadascun de nosaltres és una experiència molt més rica, diversa i plena del que a vegades suposem. O el que és el mateix:…
Llegeix més “Cartes a Mahalta, Màrius Torres i Mercè Figueras” »
Tracem (els nostres) camins De vegades caiem en l’error de pensar que únicament els llibres d’una certa llargària són els que paguen la pena, el que ofereixen prou qualitat. Talment com si no ens poguéssim alliberar del prejudici que lliga la qualitat amb la quantitat, el valor amb la possessió o amb el preu. Per…
Els temps (ens) estan canviant) El primer que cal —o, més aviat, caldria, atès que (quasi) ningú no ho fa— és que el Premi Nobel de literatura, com succeeix amb la majoria dels premis d’aquesta mena, cada vegada té menys a veure amb la literatura. Hi intervenen tants factors no literaris, tantes pressions, que esperar…
L’imitador de veus, Thomas Bernhard L’ull de l’agulla Des de fa un temps, en concret, des que, primer, Edicions del Salobre i, els darrers anys, El Gall Editor han anat publicant amb continuïtat i a bon ritme les seves obres, sostinc que Thomas Bernhard acabarà convertint-se en un dels autors de referència del segle XX….
La vida de Raymond Chandler: Viure per escriure Massa sovint —per no dir, quasi sempre—, quan parlem de novel·la negra o policíaca, ens referim a un gènere, i, el que és pitjor, a un gènere menor (o considerat menor); a un gènere que, tant en les llibreries com en les biblioteques, acostuma a situar-se en…
Fruir el fruit de la vida De vegades et demanen què diferencia un bon llibre de poesia d’un molt bon llibre de poesia. És obvi que no existeix una única resposta, entre altres raons, perquè els grans poemaris poden ésser —han d’ésser, en realitat— molt diferents, però possiblement ha de complir dues condicions: la primera,…
Goig (lector) addictiu Durant molt de temps, els proustians a Catalunya érem pocs —pocs i, per dur la contrària al refrany, ben avinguts. I si no érem considerats uns esnobs, ben poc n’hi faltava. I tot perquè La Recherche mantenia una, immerescuda i infomanentada, imatge d’inaccessible, d’obra cabdal, que s’ha de conèixer, però que és…