Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Lectures: 9 Com més avanço en la lectura d’“A la recerca del temps perdut” més m’afermo en la meva convicció que l’obra mestra de Marcel Proust té molt més de desconeguda que no pas de difícil —per no dir, d’inaccessible; que només cal decidir-se a submergir-s’hi, amb els ulls i la resta dels sentits ben…
Continua llegint “El cantó de Guermantes II, Marcel Proust” »
Lectures: 15 Desvetllant l’ànima dels homes (i les dones) Quan duus un cert temps sense que cap obra de ficció que has llegit no t’hagi commogut de veritat, no t’hagi deixat petja, quan et fa la impressió que la majoria de les editorials han perdut de vista que la seva funció és la de servir-nos…
Lectures: 11 Desvetllant l’ànima dels homes (i les dones) Quan duus un cert temps sense que cap obra de ficció que has llegit no t’hagi commogut de veritat, no t’hagi deixat petja, quan et fa la impressió que la majoria de les editorials han perdut de vista que la seva funció és la de servir-nos…
Lectures: 15 Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig Ànimes (literàries) despullades Quan li comentes a algú que t’agrada (i molt) llegir epistolaris —si no surt corrent esperitat i es nega per sempre més a adreçar-te la paraula, com molt bé pot succeir—, acostuma a demanar-te: «Què hi trobes, d’interessant,…
Lectures: 12 Amb el cor a la mà Com més temps passa, més em fa la impressió que un dels grans, grans autors que quedaran del segle XX és Thomas Bernhard, un escriptor incòmode, que no encaixa gaire en els (limitadors i empobridors) cànons literaris, que va seguir el seu camí sense preocupar-se gaire d’on…
Lectures: 13 Amb el cor a la mà Com més temps passa, més em fa la impressió que un dels grans, grans autors que quedaran del segle XX és Thomas Bernhard, un escriptor incòmode, que no encaixa gaire en els (limitadors i empobridors) cànons literaris, que va seguir el seu camí sense preocupar-se gaire d’on…
Lectures: 13 Una cambra (amb vida) pròpia Si ens fessin dir, a cuita-corrents, el títol del llibre emblemàtic del feminisme, és probable que el primer que ens vingués al pensament fos El segon sexe, de Simone de Beauvoir —un d’aquells llibres que compten amb el rar, i contraproduent, privilegi d’ésser més citats que no pas…
Lectures: 9 Una cambra (amb vida) pròpia Si ens fessin dir, a cuita-corrents, el títol del llibre emblemàtic del feminisme, és probable que el primer que ens vingués al pensament fos El segon sexe, de Simone de Beauvoir —un d’aquells llibres que compten amb el rar, i contraproduent, privilegi d’ésser més citats que no pas…
Lectures: 24 Solitud, Caterina Albert (Com a homenatge del “Dia de la dona treballadora” —que espero que ja no calgui cap any més…!— recupero la meva anàlisi literària de Solitud, de Caterina Albert. Sens dubte, una de les nostres millors escriptores —i, en aquest cas, empro el terme com a genèric). Si som poc partidaris dels cànons…
Lectures: 15 Solitud, Caterina Albert (Com a homenatge del “Dia de la dona treballadora” —que espero que ja no calgui cap any més…!— recupero la meva anàlisi literària de Solitud, de Caterina Albert. Sens dubte, una de les nostres millors escriptores —i, en aquest cas, empro el terme com a genèric). Si som poc partidaris dels cànons…