Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Els quaderns de Malte, Rainer Maria Rilke (auto)descobrir-se Si ens plantegéssim quina és la pregunta que més ha neguitejat a la humanitat des dels seus inicis, el més natural és que acordéssim que seria aquesta: quin sentit té la vida? Segurament, no tan sols és una de les preguntes que més ha caracteritzat el pensament…
Read More “Els quaderns de Malte, de Rainer Maria Rilke, Viena Edicions, 2010” »
Negro sobre negro, Leonardo Sciascia Segurament un dels grans debats que segueixen pendents —tant al nostre país com a la major part del món occidental— és el de determinar quin és (o hauria d’ésser) el rol de l’intel·lectual. O, si es vol, del pensador o de l’analític. De fet, potser la pregunta correcta no seria…
El Xal, Cynthia Ozick Ens trobem altra vegada a les portes de la Diada de Sant Jordi, aquell dia assenyalat on els llibres surten a trobar-nos al carrer. A banda del perill de la pluja, des de fa uns anys hem de témer també que un altre temporal ens assoti de nou: el de la…
Pau Casals i Andreu Claret: Correspondència a l’exili Tots aquells que s’oposen a la Llei de memòria històrica amb l’argument capciós que suposa obrir ferides innecessàries en una societat que ja va patir prou amb la Guerra Civil i consideren —o ens volen fer creure que consideren— que és preferible passar pàgina i mirar cap…
Read More “Pau Casals i Andreu Claret: Correspondència a l’exili” »
Amor y sexualidad, Alfonso Cuatrecasas Se’ns ha dit en tantes ocasions i des d’àmbits tan diversos que la cultura europea és filla de la judeocristiana que ens hem acabat creient que tan sols en ella hi tenim el nostre bressol. A força de repetir-nos-ho una i altra vegada, sembla que haguem oblidat que la nostra…
L’agitació de l’escriptura, Josep Ballester Aquella disciplina artística que, amb major o menor precisió, anomenem literatura està sotmesa sovint a les mateixes oscil·lacions d’incertesa que la vida. El que llegim o deixem de llegir depèn, més sovint que no pensem, del més pur i impensat atzar: del llibre que hem vist en una llibreria i…
El diable al cos, Raymond Radiguet Si tinguéssim la fortuna de viure en un país normal segurament també ens podríem beneficiar de posseir una cultura normalitzada. Una cultura sense cap mena de complexos, que ni es mirés el melic ni mostrés llacunes imperdonables. Fruiríem d’una cultura on seria impensable —com ho és en qualsevol país…
Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, William Styron Existeixen un gran nombre d’autors que són coneguts sobretot per una sola obra. És el cas del fa ben poc desaparegut J.D. Salinger, universalment apreciat pel seu Vigilant al camp de sègol. Com ho és, també, Miguel de Cervantes, el Quijote del qual s’ha traduït…
Read More “Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, William Styron” »
Agostino, Alberto Moravia Malauradament, sembla que només hi hagi una manera que la literatura ocupi la primera pàgina dels diaris o centri els noticiaris televisius: que es produeixi la mort d’un autor reconegut. Llavors sí, quan s’esdevé l’òbit d’un creador consagrat els mitjans de comunicació li dediquen les seves portades. En un sol dia més…
Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez Una volta deixat enrere el tast agredolç de La casa de les belles adormides la lògica literària —si se’m permet l’ús arriscat d’aquest oxímoron: en realitat cap obra narrativa accepta cap altra lògica que no sigui la seva pròpia…— semblava que m’havia d’empènyer a llegir la novel·la…
Read More “Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez” »