Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Lectures: 14 El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov Aprended a reír Seguramente, uno de los mayores problemas que aquejan la valoración de la literatura es que nos han enseñado que las grandes obras han de ser, por fuerza, serias. Que, desde hace muchos y muchos años, los entendidos nos han dicho —y repetido— que cuanto…
Continua llegint “El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020” »
Lectures: 11 El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov Apreneu-me a riure Segurament, un dels majors problemes que afligeix la valoració de la literatura és que ens han ensenyat que les grans obres han d’ésser, per força, serioses. Que, ds de fa anys i panys, els entesos ens han dit —i repetit— que com més serioses…
Continua llegint “El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020” »
Lectures: 13 Nada, Carmen Laforet No cal dir res més No crec que hi hagi cap dubte que perquè una novel·la —o qualsevol altra obra d’art— pugui proposar-se l’eternitat cal que reflecteixi tan bé com sigui possible el seu temps i, alhora, qualsevol altre temps. O el que és el mateix, que el temps que…
Continua llegint “Nada, Carmen Laforet, (Premio Nadal 1944), Ediciones Destino, 1945” »
Lectures: 12 Els Buddenbrook, Thomas Mann L’art i (el seu) temps Una de les coses que ens ha ensenyat —o, més exactament, ens hauria d’haver ensenyat— la història de l’art és que abans de poder —i, sobretot, voler— innovar en qualsevol disciplina artística cal haver après (molt) dels antics, cal haver aprés (molt bé) el…
Continua llegint “Els Buddenbrook, Thomas Mann, Navona Editorial, 2020.” »
Lectures: 10 «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983) A llegir em convides En general, els escriptors —com tots els artistes— tenen més aviat poca predisposició a parlar de la seva obra. Prefereixen que sigui aquesta la que parli per ells. La que digui el que ha de dir per ells. El que no sabrien…
Continua llegint “«The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983)” »
Lectures: 12 L’infant i la mort, Margarita Ballester Veure per viure (més) Segons el meu punt de vista, el que distingeix els artistes dels artesans no és —o no és, només— el major o menor grau de domini de la tècnica que posseeixin sinó, sobretot la necessitat expressiva. Així com crec que és pot ésser…
Continua llegint “L’infant i la mort, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018” »
Lectures: 7 Premis literaris: els lectors Tal i com em vaig comprometre ahir, acabaré aquests tres meus articles dedicats als premis literaris parlant dels lectors literaris. Suposo que, abans de res, em cal intentar aclarir a què —i a qui— em refereixo, quan parlo de lectors de premis literaris, atès que és molt probable que…
Lectures: 5 Premis literaris: els jurats Parlava, ahir, com a resposta a un escrit de l’amic Sebastià Bennasar, dels premis literaris que es deixen deserts. Avui, com a continuació, em referiré als membres del jurat. En el seu article —que us recomano que llegiu de cap a peus i a poc a poc, i que,…
Lectures: 8 Premis literaris deserts: una eina (possiblement) necessària Comentava ahir l’amic Sebastià Bennasar al seu bloc que deixar un premi literari suposa una perversió del sistema. Entre d’altres raons, argüia que “deixar un premi desert és disminuir els pocs recursos que poden obtenir els creadors per les seves obres”. I, des d’aquest punt de…
Continua llegint “Premis literaris (I): els deserts, una eina (possiblement) necessària” »
Lectures: 9 Mares i fills, Theodor Kallifatides Viatge a la mare pàtria Massa sovint ens limitem a tenir en compte i a llegir les literatures que tenim més a prop o les més reconegudes, deixant de banda les altres, com si no mereixessin el nostre interès. Com si gairebé no pagués la pena dedicar-hi la…
Continua llegint “Mares i fills, Theodor Kallifatides, Galaxia Gutenberg, 2020” »