Skip to content
  • Inici
  • Autors/es i títols analitzats
  • Traductors/es i títols
  • Citacions literàries
  • Oxímorons
  • Qui sóc?
  • Contacte
  • Obra literària

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Anàlisi i orientació literària

D’où surgit parfois un bras d’horizon, Denise Desautels, Poésie Gallimard, Paris, 2022

D’où surgit parfois un bras d’horizon (I), Denise Desautels, Poésie Gallimard, Paris, 2022

Posted on 24 de març de 20226 d'octubre de 2024 By Xavier Serrahima No hi ha comentaris a D’où surgit parfois un bras d’horizon (I), Denise Desautels, Poésie Gallimard, Paris, 2022
Si t'agrada, comparteix-ho!
Tweet
Lectures: 144

Loading

D’où surgit parfois un bras d’horizon, Denise Desautels

L’art de la poésie / la poésie de l’art

Ma première intention, comme c’est naturel, en lire D’où surgit parfois un bras d’horizon, Poésie / Gallimard, Paris, 2022 (D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó, en traduction catalane d’Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2022) de Denise Desautels, c’était d’en faire une simple analyse. Quand je dis simple, je veux dire brieve, bien sûr, car la critique littéraire ne peut jamais être simple. Elle doit toujours être sérieuse, profonde, (bien) raisonnée.

D’où surgit parfois un bras d’horizon, Denise Desautels, Poésie Gallimard, Paris, 2022Pourtant, en le lisant, et surtout en le relisant, cette œuvre colossale et multidimensionnelle a imposé ses conditions. La première d’entre elles a été d’exclure radicalement la brièveté. Exclure qu’il (me) soit possible de l’analyser dans des bonnes conditions avec une simple analyse littéraire.

Une ouvre colossale qui, bien entendu, a dû représenter, aussi, un effort colossal et démesuré à son traducteur au catalan. Parce que, encore que, comme il nous le dit dans ses mots d’introduction (« Remerciements choraux à Denise Desautels, qui m’a illustré sur ces points problématiques que toute traduction comporte[1] », p. 11), il a eu l’aide précieuse de l’autrice, comme on peut essayer de traduire ce qui n’est pas traduisible ?

Ce qui est n’est pas traduisible parce que la poésie de Denise Desautels n’est pas une traduction ou une transcription de ce qu’elle voit ou entend, mais plutôt une incarnation (ou un façonnage) de celui-ci. Plus précisément, une transplantation ; un déplacement. Transplantation ou déplacement qui à besoin d’un nouveau langage. Un langage qui n’admet pas, qu’il ne peut pas admettre aucune sorte de limitation ou de norme.

Nouveau langage
Un nouveau langage libéré et libératrice. Un langage, un dire, son dire, qui est celui-là et non pas un autre. Car ce qu’elle a écrit provient, directement, de son intérieur, du plus intérieur de son intérieur. Et y provient de manière directe, authentique, non modifiée, immédiate, sans admettre des changements.

Précisément parce qu’il est — ou essaye d’être : qu’est-ce que la poésie, l’art, sinon un permanent essayer de ? — la transplantation de cet intérieur. De ce moi intérieur, de ce « moi moi » (p. 157), qui est, qui ne peut être que le produit ou le fruit de ce moment d’aujourd’hui, de la « pensée de maintenant », (p. 147), de ce « aujourd’hui haletante », (p. 272).

De ce regard d’aujourd’hui que fait une poète qui est une « astronaute [qui] observe le monde par sa fenêtre » (p. 138). Une astronaute ou plutôt une archéologue. Une archéologue humaine, bien entendu.

De son moment la, et de sa vision personnelle, qui ne peut être traduite en mots. Qui, précisément parce qu’on ne peut pas la traduire en mots, parce qu’on ne peut pas en parler, parce qu’on ne peut pas le dire (ou le traduire) dans un langage conventionnel, elle est devenue poésie. Plus précisément, qu’elle devait devenir, ne pouvait que devenir, poésie.

Le moi intérieur
Une poésie où ce n’est pas (si l’on veut dire ainsi, ce n’est pas tant) Denise Desautels qui (nous) parle, qui écrit, qui traduit ce qu’elle ressent en mots, mais son moi, son moi intérieur, son moi plus intérieurement intérieur. Ce moi qui provient du « fond de cette gorge-là », (p. 186).

Ce moi qui, peut-être — et le peut-être est (tout à fait) essentiel, dans ce recueil de poèmes, dans ce moment présent de la poète ; le peut-être, l’accumulation des peut-être a été ce qui a enfanté, ce qui a enfanté, nécessairement, inévitablement, le recueil de poèmes — on pourrait définir comme le moi du moi. Le moi le plus profond du moi. Le moi au-delà du moi.

Ce moi, inconnu, inexploré, incontrôlé et incontrôlable, qui détermine et façonne le moi. Autrement dit, le moi derrière le moi. Le moi caché qui établit notre moi. Ce moi de moi, ce moi derrière du moi, ce moi le plus profond du moi, que l’on ne peut connaître — plutôt que connaître, y entrer en contact, s’y rapprocher (un peu) — qu’à travers la création artistique.

Création artistique que, si nous voulons qu’elle nous donne ou produise quelques fruits — et sera toujours quelques fruits, rien de plus ; l’y en demander plus (penser qu’on peut l’y en demander plus) serait absurde —, elle doit être, par force, interpellation, auto-interpellation ; elle doit être dialogue, dialogue (permanentent) ouvert avec nous-mêmes.

Dialogue, artistique, littéraire, métaphorique, avec notre moi du moi. Plus précisément, entre notre moi — ce moi plus ou moins connu, plus ou moins assumé, ce moi, disons, habituel, ce moi notre de chaque jour, ce notre moi quotidien — et l’autre moi, le moi du moi.

Denise DesautelsLe moi du moi
Entre notre moi, plus ou moins conscient, et l’autre moi, le moi du moi, qui ne nous parle que de temps en temps. Cet autre moi, le moi du moi, qui de temps en temps, de manière (tout à fait) exceptionnelle, et pour une raison particulière, parce que nous sommes dans un état extrême, parce que nous avons atteint un abîme, entre en contacte avec nous : surgit parfois comme un bras d’horizon.

Entre en contacte avec nous ou nous appelle. Tant que, bien sûr, nous sommes capables, et surtout, nous y osons. Nous osons regarder par « la fenêtre que nous ouvrons » (p. 232). Par cette fenêtre du monde qui, en tant qu’astronautes (qu’observons de loin) et en tant qu’archéologues (qu’observons de très près et très à l’intérieur) — et cette façon est, sans doute, la façon de regarder de la poète québécoise —, nous ouvrons bien grande, pour pouvoir mieux voir, pour pouvoir voir davantage, pour pouvoir voir au-delà.

Ce moi de moi qui s’adresse directement à nous, sans subterfuge, propre et nu : « Nu. L’Arbre » (p. 232). Qui s’adresse directement à nous dans un langage qui n’est pas le langage conventionnel. Qui est un autre langage. Un langage, aussi, au-delà du langage.

Le langage du silence, des silences ; celui qui n’a pas besoin de mots pour parler ; celui qui nous parle sans mots ; celui qui parle, qui ne peut que parler — et nous parler — que d’esprit à esprit, d’âme à âme. Parce que, il faut bien le dire, les esprits et les âmes, ils n’ont, d’aucune manière, besoin des mots, du langage (du langage conventionnel ; du langage de chaque jour) ; parce que le langage conventionnel est inutile (ou insuffisant, du moins) pour eux.

Le grand défi
D’où surgit parfois un bras d’horizon, Denise Desautels, Éditions Noroît, 2017Mais, bien sûr, c’est ici, à ce point précis — où le monde et la personne coïncident, où la réalité entre en contact avec la pensée (et avec le sentiment) —, que se pose le grand défi. Ce défi dans lequel il faut que nous, les humains — et, plus précisément, parmi les humains, ceux et seulement ceux qui, dotés d’un don particulier de communication, sont appelés artistes —, convertissions ce qui nous observons (et, par-dessus tout, ce que ressentons) en mots, en art.

Ou il faut que nous convertissions en mots, en métaphore(s) artistique(s), ce que nous avons vu lorsque nous avons ouvert la fenêtre ; lorsque nous sommes entrés en contact avec la réalité ; avec cette réalité qu’il faut que nous regardions, à la fois, vers l’extérieur et vers l’intérieur. Vers l’extérieur depuis le plus profond ; vers l’intérieur, depuis le plus extérieur possible.

Ce que nous avons regardé et, surtout, ce que nous avons pensé et, plus encore, ressenti. Que nous le reconvertissons en métaphore artistique afin de pouvoir la partager avec les autres. Afin de pouvoir remplir notre fonction transmissive. Afin de pouvoir devenir les interprètes de ce que ressentent nos esprits, du dialogue (des dialogues) entre les âmes.

Dans ce cas, comme le fait Desautels, entre le moi, disons, de chaque jour, et le moi essentiel ou exceptionnel, le moi du moi. Le moi qui a l’habitude d’être (et de rester) silencieux mais qui, très occasionnellement, parle — nous parle. Ou, peut-être, du moi qui nous parle toujours mais que nous n’entendons que (très) rarement.

Écouter, cependant, de la seule façon dont nous pouvons écouter ces choses, ce dialogue ou cette conversation entre les âmes, entre les différents mois, entre, disons, le moi superficiel et le moi profond : sans mots, sans langage.

Ou, pour le dire autrement, au moyen des mots et d’un langage qui sont bien (et bien) au-delà des mots et du langage. Du moins, bien au-delà des mots et de le langage que, à l’imitation ou en parallèle des « mois », nous pourrions les qualifier de superficiels.

Au moyen, donc, de ces autres mots et de cet autre langage qui, a l’instar de la poète (qui appelle le son nouveau « moi » le « moi du moi »), nous bien pourrions appeler les « mots des mots » ou le « langage du langage ».

Accompagnement des arts
C’est probablement pour ça — peut-être parce que, comme je l’ai déjà remarqué, dès qu’on pénètre dans ce lieu et ce moment exceptionnel, dans ce plus profond, dans cet au-delà, tout est, et ne peut sinon peut-être — que Desautels se rapproche à d’autres arts et a d’autres poètes pour écrire ce recueil de poèmes.

Afin que les autres arts — arts sans mots, arts dans lesquels le langage est plus que langage, dans lesquels le langage est un autre langage, et peut-être pour cette raison, plus clarifiant ou éclairant — l’aident à dire ce qu’elle ne peut pas dire (elle seule).

Afin qu’il ne soit ce n’est pas seulement la poésie — l’art du mot, le mot devenu art, le mot porté bien au-delà du mot, le mot transformé en langage de l’âme, des âmes — celle qui lui permette d’aller très et très au-delà, celle qui lui permette de suppléer, dans la mesure du possible, aux limites des mots, mais qu’ils soient les arts, tous les arts.

Afin que ce que ne peut même pas dire ni la parole poétique, la parole métaphorique, la parole sublimée, affranchie de la dictature du sens et de la signification, puissent le dire (ou aider à dire) les autres arts.

Toutes celles autres arts qui n’ont pas besoin des mots pour parler. Toutes celles arts qui, sans mots — et donc au-delà des mots — (nous) parlent.

Au-delà des mots, lorsqu’il s’agit d’autres arts, ou avec d’autres mots, avec les mots des autres, lorsqu’il s’agit de transcrire des vers ou d’autres textes d’autres auteurs ou, surtout, d’autres autrices. Ces autres mots qui ont déjà dit, avant elle, ce qui ne peut se dire. Et donc que l’aident à dire ce qu’elle ne peut pas dire. Ce que, bien qu’elle ne puisse pas dire, elle a besoin de dire.

 Ne pas pouvoir dire
Et si elle ne peut pas dire, si a elle lui a fallu plus de cent quarante pages, et l’aide ou la collaboration d’autres arts et d’autres auteurs — et, en catalan, d’un traducteur de la taille d’Antoni Clapés — pour essayer de dire ce qu’elle avait besoin de dire mais ne pouvait pas dire, comment pourrais-je, dans l’espace limité d’une brève critique littéraire, dire ce qu’elle nous dit dans son livre de poèmes ?

Simplement, je ne peux pas. Je ne le peux ni, dans le cas chimérique où je le pourrais, je n‘ai aucune intention de le faire. Je ne veux pas le faire car si je le fais je trahirais non seulement le livre de poèmes — comme cela arrive à chaque fois qu’un critique littéraire prétend raconter un poème ou un recueil de poèmes — mais, ce qu’est encore plus grave, la raison pour laquelle elle l’a fait naître.

Car si, Denise Desautels, pour dire ce qu’elle avait besoin de dire, pour pouvoir transmettre le dialogue entre les âmes, entre son moi (habituel) et le moi de son moi, elle a recouru à un langage au-delà du langage, comme pourrais-je commettre la folie d’en faire une interprétation dans une première approximation ?

Comme ne pas reconnaître alors que pour pouvoir parler, dans les conditions que je pense qu’une œuvre comme celle-ci mérite — en fait, qu’elle exige —, il me faudra non seulement une seule critique littéraire, mais quelques de consécutives ?

Des critiques que j’écrirai avec l’attention et le calme qu’elles exigent. Et dès que je les aurai finies, je les ajouterai à mon blog.

Cela peut sembler une excuse, bien sûr, un simple moyen de ne pas faire de compromis, de fuir l’étude, de sortir de la tangente, d’éviter de reconnaître que je n’ai pas été à la hauteur du défi, que je n’ai rien compris dans cette œuvre.

Ce qui, cependant, ne voudrait pas trop dire, puisqu’en poésie il n’y a rien à comprendre. Il n’y a rien à comprendre parce qu’il y a beaucoup, il y a tout à comprendre.

dissabte 19/ dimecres 23 de març del mmxxii

[1] “Agraïment coral a Denise Desautels, que m’ha il·lustrat sobre aquells punts problemàtics que tota traducció com­porta”, p. 11.

Si vous souhaitez lire la continuation de de compte rendu de ce livre de poèmes de Denise Desautels :

2. D’où surgit parfois un bras d’horizon (II)

3. D’où surgit parfois un bras d’horizon (III) 

(Pots llegir la versió original catalana de l’anàlisi aquí)

© Xavier Serrahima 2022
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
ORCID iD iconorcid.org/0000-0003-3528-4499

Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats

Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades

Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)

 
       
 Tweet  
Compte rendu littéraire, Desautels, Denise, Francès, Poesia, Poésie, Poésie Québécoise Tags:analyse littéraire, art, compte rendu, compte rendu de lecture, compte rendu de lecture de XX, compte rendu de XX, compte rendu littéraire, compte rendu littéraire de XX, Creative Commons, critique, critique littéraire, culture, D’où surgit parfois un bras d’horizon, Denise Desautels, écriture, Gallimard, lecture, littérature, littérature française, livres, note de lecture, orcid.org/0000-0003-3528-4499, poésie, Poésie du Québec, poésie quebecoise, prescription littéraire, revue littéraire, Xavier Serrahima

Navegació d'entrades

Previous Post: D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó, Denise Desautels, LaBreu Edicions, Barcelona, 2022
Next Post: D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II), Denise Desautels, LaBreu Edicions, Barcelona, 2022

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sóc

Un terç empordanès, un terç egarenc, un terç ribetà, català, ciutadà del mon…
Temperamental, mediterrani, sentimental… Lliurepensador, racional, lletraferit…
Pare, company, amic…
…

Més llegitsd

  • L’ambició de l’Aleix, Enric Valor (32.696)
  • Mirall trencat, Mercè Rodoreda (18.330)
  • Sants innocents a Gaza (14.860)
  • Qui sóc? (14.772)
  • Mal d’escola, Daniel Pennac (12.544)
  • Oxímorons (12.282)
  • Llengua comuna (12.220)
  • Invitació a la lectura d’El quadern gris, de Josep Pla (11.694)
  • PSC, PS…Què? (11.161)
  • Millors col·legis de Catalunya (10.286)
  • Informe de l’interior, Paul Auster (10.178)
  • Presó provisional per a Fèlix Millet (10.141)
  • Apologia de l’escola concertada (9.815)

Entrades recents

  • Notes d’un dietari: 3 de juliol del mmxxv
  • Notes d’un dietari, 2 de juliol mmxxv
  • Diaris complets (I: El Somriure de l’atzar), Feliu Formosa, Quip Pro Quo Edicions, 2024
  • Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2025
  • Sylvia Plath, Diaris, Editorial del Cràter

Comentaris recents

  • Xavi Parcerissa Pagador en Els primers comtes catalans, Ramon d’Abadal
  • XavierSerrahima en Parlem de literatura catalana actual?
  • Roger Vilà Padró en Parlem de literatura catalana actual?
  • Pep en La festa de Gerald, Robert Coover, Quaderns Crema, 2023
  • ferran escoda en Consells als joves escriptors, Charles Baudelaire
març 2022
DlDtDcDjDvDsDg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031 
« febr.   abr. »

Vols rebre les noves entrades?

Subscriu-te a la llista de correu electrònic i seràs el primer en rebre les noves entrades.

Arxius

Publico a

Suplement Cultura El Punt Avui
Revista de Catalunya
La Llança

Etiquetes

actualitat anàlisi literària art Catalunya citacions citacions literàries comentaris sobre literatura comentaris sobre llibres Creative Commons crítica crítica literària cultura debat democràcia diàleg ERC escriure fòrum d’opinió jo sóc jo i les meves lectures lectura les meves lectures literatura literatura en català llegir llibres llibres en català llibres recomanats nota de lectura Notes de lectura novel·la opinió orcid.org/0000-0003-3528-4499 Parlem-ne pensament poesia Política PP prescipció literària Psc PsoE quin llibre llegir què llegir ressenya literària ressenya llibres Xavier Serrahima

ORCID

ORCID Connecting Research and Researchers

Recursos

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biblioteques Diputació de Barcelona
Biblioteques Públiques de Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre
Premis literaris en llengua catalana
Diccionari de la llengua catalana
Registre de la Propietat Intel·lectual

Autors i gèneres analitzats

Cerca

Si t’ha agradat, comparteix-ho a les xarxes

Tweet

Llista d’autors i títols

Montserrat Abelló
♣ El miracle és viure. Vivències.

Miquel Adam
♣ Torero d’hivern.

Vasili Aksiónov
♠ Una saga moscovita.

Ferran Aisa
♣ CNT, la força obrera de Catalunya.

Caterina Albert
♣ Solitud.
♠ Tots els contes 3.

Sílvia Alcàntara
♣ Els dies sense glòria.

Svetlana Aleksiévitx
♠ La pregària de Txernòbil. Crònica del futur.

Sibilla Aleramo i Dino Campana
♠ Cartes (1916-1918).

Sibilla Aleramo
♠ Una dona.

Susagna Aluja i Font
♣ Tres guineus.

Francesc-Marc Álvaro
♠ Ara sí que toca!.

Jorge Amado
♠ Gabriela, clau i canyella.
♥ Els vells mariners.

Joaquim Amat-Piniella
♣ La clau de volta.

Niccoló Ammaniti
♣ Tu i Jo.

Leonid Andréiev
♦ La història dels set penjats.

Sebastià Juan Arbó
♣ Els homes de la terra i el mar.

Jordi Arbonès i Albert Manent
♠ Epistolari.

Jordi Arbonès i Joaquim Carbó
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Manuel de Pedrolo
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Matthew Tree
♠ Epistolari,.

Hanna Arendt i Gershom Scholem
♣ Tradición y política. Correspondencia (1939-1964) .

Rafael Argullol
♣ Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida.

Aristòtil
♣ Ètica nicomaquea.

Vladímir Arséniev
♠ Derzú Uzalà.
♣ Pel país de l’Ussuri.

Silvio d’Arzo
♣ Casa aliena.

Martine Audet
♠ El meu cap és fort allà on l’altra dansa .
♣ Ma tête est forte de celle qui danse.
♥ Des formes utiles.

Jane Austen
♣ Orgull i prejudici.
♥ Lady Susan.
♦ Emma.

Paul Auster
♠ Viatges per l’Scriptorium.
♣ Informe de l’interior.
♥ 4 3 2 1.

Paul Auster i J.M. Coetze
♥ Ara i aquí. Cartes (2008-2011).

Nii Ayikwei Parkes
♠ L’enigma de l’ocell blau.

Isaak Bàbel
♣ La Cavalleria Roja.

Josep-Ramon Bach
♣ L’instint. Obra poètica 1962-1993.

Margarita Ballester
♠ L’infant i la mort, dins Després de la pluja.
♣ Els ulls, dins Després de la pluja.

Honoré de Balzac
♣ Splendeurs et misères des courtisanes.

Gerbrand Bakker
♠ A dalt tot està tranquil.
♣ Deu oques blanques.

Josep Ballester
♠ L’agitació de l’escriptura.

asha bandele (& Patrisse Khan-Cullors)
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter.

Nir Baram
♦ La bona gent.

Maria Barbal
♣ En la pell de l’altre.

Damià Bardera
♣ Fauna Animal.

Heribert Barrera
♣ Cambó.

Colin Barrett
♣ Glanbeigh.

Agustí Bartra
♣ El gall canta per tots dos.

Sebastian Barry
♠ A la banda de Canaan.

Charles Baudelaire
♠ Consells als joves escriptors.
♣ Correspondance.

Zygmunt Bauman
♦ La riquesa d’uns quants beneficia tothom?.
♠ Temps líquids.
♣ Vida de consum.

Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
♠ Babel.

Antony Beevor
♠ La guerra civil española.

Jaume Benavente
♥ Nocturn de Portbou.
♣ L’home que llegia Miquel Strogoff.
♠ Somnis de Valparaíso.
♦ Els dies sense fi.

Walter Benjamin
♠ Infància a Berlín cap al 1900.

Thomas Bernhard
♠ Els meus premis.
♦ Sí.
♥ L’imitador de veus.
♣ Formigó.
♠ El nebot de Wittgenstein.

Thomas Bernhard i Siegfried Unseld
♠ Correspondencia.

Prudenci Bertrana
♣ Violeta.
♥ Josafat.

David Bezmozgis
♠ Nataixa i altres històries.

Artur Bladé i Desumvila
♠ L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940.
♣ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1966-1969, dins Cicle dels dietaris I.
♥ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1970-1971, dins Cicle dels dietaris I.
♣ Francesc Pujols per ell mateix, dins Cicle de biografies III.
♥ Geografia espiritual de Catalunya, dins Cicle de biografies III.
♦ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1972-1974, dins Cicle dels dietaris II.
♠ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1975-1976, dins Cicle dels dietaris II.
♦ De França a Mèxic. Dietari de viatge.

Ana Blandiana
♣ La por de la literatura.

Hans Blumenberg
♣ Literatura, estética y nihilismo.

Michael Bond
♠ Un ós anomenat Paddington.

Ramon Bosch
♣ El temps revingut.

Dolors Bramon
♣ L’islam avui. Alguns aspectes controvertits.

Jacques Brault
♣ À jamais.

 Gerald Brenan
♠ Una vida pròpia.

Joseph Brodsky
♣ La marca de l’aigua.

Marc Antoni Broggi
♣ Per una mort apropiada.

Moisès Broggi  i Teresa Pous
♣ La necessitat de ser útil.

Anne Brontë
♠ La llogatera de Wildfell Hall.

David Bueno
♣ L’enigma de la llibertat.

Gesualdo Bufalino
♠ La llum i el dol.

Charles Bukowski
♣ Correus.

Mikhaïl Bulgàkov
♠ El Maestro y Margarita.

Milena Busquets
♣ También esto pasará.

Howard Butten
♠ Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
♠ El mundo roto. Tres epistolarios románticos.

Jaume Cabré
♣ Les incerteses.
♥ Quan arriba la penombra.

Jordi Cabré
♠ Digues un desig.

Pere Calders i Joan Triadú
♠ La maleta extraviada.
♣ Estimat amic. Cartes. Textos.

Lluís Calvo
♣ El meridià de París.

Carles Camps Mundó
♠ La mort i la paraula Obra poètica (1988-2018).

Francisco Candel
♣ El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975.

Neus Canyelles
♣ Mai no sé què fer fora de casa.

Karel Čapek
♠ La guerra de les salamandres.
♣ R.U.R.

Joaquim Carbó
♠ Elogi de la formiga.

Àngel Carbonell
♣ L’instant és tot.

Lluís Casals
♣ L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals.

Alfonso R. Castelao
♠ Coses.

J.M. Castellet
♣ Seductors, il·lustrats i visionaris.

Ada Castells
♣ Pura sang.

Otília Castellví
♠ De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Louis-Ferdinand Céline
♣ Voyage au bout de la nuit.
♥ Guignol’s band I.

Raymond Chandler
♣ Adéu, nena.

G.K. Chesterton
♦ Els relats del pare Brown.

David Cirici
♣ El setè àngel.

Antoni Clapés
♥ Arbre que s’allunyà.
♣ Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés.
♠ Microgrames, amb Alícia Casadesús.
♠ Clars, aquest matí, són els teus records.
♣ Riu brogent I: Riu brogent.
♥ Riu brogent II: Heimat (suite helvètica).
♦ Riu brogent III: Allí on la llum.
♠ Converses.
♣ Fer les cartes.

Jordi Coca
♣ El diable i l’home just.
♥ En caure la tarda.
♦ Califòrnia.
♣ L’Emperador.

Jean Cocteau
♣ La dificultat de ser.

Richard Cohen
♣ Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes escritores.

J.M. Coetzee
♥ Escenes de la vida a províncies.
♣ La infantesa de Jesús.

Antoine Compagnon
♦ Quaranta nits amb Montaigne.

Robert Coover
♠ La festa de Gerald.

Joseph Conrad
♦ Amb la corda al coll.
♣ Memòria personal.

Barbara Constantine
♠ I a sobre… la Paulette.

Joan Coromines, Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera
♠ Epistolari.

Santi Cortés
♣ El compromís amb la cultura.

Mia Couto
♣ La confessió de la lleona.

Alfonso Cuatrecasas
♠ Amor y sexualidad en la antigua roma.

Llibert Cuatrecasas
♣ El pas per la vida al meu país.

Michael Cunningham
♠ Quan cau la nit.

Anna Dalmau i Anna Mora
♠ Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l’exili.

Roald Dahl
♣ Els millors relats de Roald Dahl.

Anna Maria Dalí
♠ Salvador Dalí vist per la seva germana.

Ramon d’Abadal
♣ Els primers comtes catalans.

DD. AA. (Diversos autors)
♥ 101 cuentos clásicos de la China.
♣ Contes russos II.
♥ A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
♦ Crònica d’un país, 15 articles imprescindibles.
♠ Som una espècie violenta?.
♣ Poesia catalana avui 2000-2015.
♦ Tafanejar. Llibreries del món.
♥ Les baules que falten Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs.
♠ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983).
♣ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. II (1984-2012).

Maiol de Gràcia Clotet
♣ La Peixera.

Denise Desautels
♣ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (I).
♥ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II).
♦ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III).
♠ L'angle noir de la joie.
♣
Disparaître.

Marie Desplechin
♠ Retrat d’Olivia, 2000.

Alexandre Deulofeu
♣ Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili, Volum I, 1974.

Charles Dickens
♠ Els papers pòstums del Club Pickwick, 2012.
♠ David Copperfield, 2018.

D.L. Doctorow
♦ El cervell de l’Andrew

Fiódor Dostoievski
♥ Memòries de la casa morta, 2012.
♠ Les nits blanques, 2015.
♣ Crim i càstig, 2021.
♠ Apunts del subsòl, 2021.
♣ Una novel·la en nou cartes, 2021.
♥ Un cor dèbil, 2021.
♦ Un lladre honrat, 2021.
♠ Una noia dòcil, 2021.
♣ El somni d’un home ridícul, 2021.
♥ Una història desagradable, 2021.
♦ El doble, 2021.
♠ Cartes (1838-1867), 2023.

Serguei Dovlàtov
♣ La filial, 2016.

Réjean Ducharne
♣ L’engolida dels engolits, 2017.

Alexandre Dumas fill
♣ La Dama de les camèlies, 2012.

Louise Dupré
♠ Plus haut que les flammes, 2010.
♣ Més amunt que les flames, 2016.
♥ L’album multicolore, 2014.
♦ L’àlbum multicolor, 2020.
♣ Théo à jamais, 2020.
♥ Nous ne sommes pas des fées.
♦ Exercices de joie Premier compte-rendu, 2022.
♠ Exercices de joie Deuxième compte-rendu, 2022.
♣ Exercices de joie Trosième compte-rendu, 2022.
♥ Exercices de joie Quatrième compte-rendu 2022.

Joan Duran i Ferrer
♠ Nua cendra, 2020.

Marguerite Duràs
♠ La tarda del Senyor Andesmas, 2015.
♥ El dolor, 2019.

Gerard Durell
♠ La meva família i altres animals, 2021.
♣ Ocells, bèsties i parents, 2021.

Friedrich Dürrenmatt
♠ La promesa, 2011.

Jean Echenoz
♣ 14, 2013.

Dave Eggers
♣ Un holograma per al rei, 2014.

T.S. Eliot
♠ Quatre quartets, 2010.

Najat El Hachmi
♣ La filla estrangera, 2015.

Jaume Escoda
♣ Els meus millors pròlegs, 2015.

Joan Esculies
♣ Joan Solé i Pla, Un separatista entre Macià i Companys, 2011.

Josep Espunyes
♣ Obra pòetica, 2012.

Fabián Estapé
♠ El joc del viure, 2004.

Laia Fàbregues
♣ La nena dels nou dits, 2008.

Anne Fadiman
♠ Ex-libris. Confessions d’una lectora, 2000.

Hans Fallada
♥ Aquest cor que et pertany, 2015.
♠ L’home que volia arribar lluny 2013.
♣ Llop entre llops, 2012.

John Fante
♥ A l’oest de Roma.
♠ La germandat del raïm, 2013.

Remo Fasani
♠ Novenaris, 2020.

William Faulkner
♠ El soroll i la fúria, 2021.

Jörg Fauser
♠ Matèria primera, 2013.

Laura Fernández
♣ La señora Potter no es exactamente Santa Claus, 2021.

Bernat Ferrer
♠ Converses amb Oriol Junqueras, 2011.

Josep M. Ferrer-Arpí
♣ El primer estel del capvespre a Angkor, 2014.

Francis Scott Flitzgerald
♥ El Gran Gatsby, 2021.

Gustave Flaubert
♥ Madame Bovary, 1999.
♣ Trois contes, 1972.
♠ La tentation de Saint Antoine, 2006.

Marcello Fois
♥ Memòria del buit, 2015.

Josep Fontana
♠ La construcció de la identitat, 2005.

Richard Ford
♠ Canadà, 2013.

Danielle Fournier et Louise Marois

♠ je n'aime pas Violet, 2024.

Joan Fuster
♣ Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, 2014.

Shichirô Fukazawa
♠ Narayama, 1984.

Amity Gaige
♠ Les bones intencions, 2015.

Jordi Galli
♠ La ruta invisible, 2024.

Mireille Gansel

♣ Traduir com transhumar, 2021.

Yannick Garcia
♣ La nostra vida vertical, 2014.

Gabriel García Márquez
♠ Memoria de mis putas tristes, 2004.

Elizabeth Gaskell
♠ Cranford, 2013.

Gaziel
♥ Tot s’ha perdut, 2014.
♣ Meditacions en el desert (1946-1953), 2018.

André Gide
♠ Journal. Une anthologie (1889-1945), 2012.
♣ Les Faux-Monnayeurs, 1972.

Petr Ginz
♠ Diari de Praga (1941-1942), 2006.

Natalia Ginzburg
♠ Ha anat així, 2017.
♣ Tot el teatre I (1965-1967), 2019.

Jean Giono
♠ L’home que plantava arbres, 2008.

Johann Wolfgang Goethe
♠ Egmont, 2019.

Nikolai Gógol
♠ La nit de Nadal, 2010.

Witold Gombrowicz
♣ Curs de filosofia en sis hores i quart, 2015.

Graham Greene
♠ Un cas enllestit, 1991.

Vassili Grossman
♥ Repòs etern i altres narracions

Joanna Gruda
♥ El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos

Anna Gual
♣ Molsa 2016.

Antoni Gual
♣ Locus 2015.

Domènec Guansé
♣ Catalunya a l’exili, 2014.

Hakan Günday
♣ Daha!, 2017.

Helene Hanff
♥ 84, Charing Road, 2012.

Chad Harbach
♣ L’art de la defensa, 2013.

Thomas Hardy
♠ Lluny del brogit del món, 2013,

Jaroslav Hašek
♣ Les aventures del bon soldat Švejk

Alfred Hayes
♣ Una cara coneguda, 2015.

Martin Heidegger
♥ Cuadernos negros (1931-1938), 2017.
♣ Cuadernos negros II (1938-1939), 2018.

Hallgrímur Helgason
♠ La dona a 1000°, 2013.

Jad Hatem
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, 2022.

Ernst Hemingway
♣ París era una festa, 2018.

Hermann Hesse
♣ El llop estepari, 2010.

James Hilton
♠ Passi-ho bé, senyor Chips, 2012.

Joan Manuel Homar
♣ La lentitud de la mirada, 2017.

Bohumil Hrabal
♣ El meu gat Autíčko, 2016.
♠ Una soledad demasiado ruidosa , 2021.

Siri Hustvedt
♠ El món resplendent, 2014.

Yasushi Inoue
♣ L’escopeta de caça 2018.

Josep Irla i Bosch
♠ Memòries d’un president a l’exili, 2010.

John Irving
♣ En una sola persona, 2013.

Kazuo Ishiguro
♣ El que resta del dia, 1991.

Philippe Jaccottet
♣ L’entretien des muses. Chroniques de poésie, 1968.
♠ Aires 2017.
♥ L’ignorant Poemes 1952-1956, 2017.
♦ Quadern de verdor, 2021.

Jerome, de Jerome K.
♣ Tres homes en una barca (per no parlar del gos), 2015.

Àngel Jiménez
♣ En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999), 2003.

Ba Jin
♠ Família, 2011.

Gabriel Josipovici
♥ Era broma, 2014.
♣ Era una broma, 2014.
♣ Infinit. Història d’un moment 
♠ Infinito. La historia de un momento
♥ Moo Pak , 2012.
♦ Moo Pak, 2012.

James Joyce
♠ Cartes. Antologia, 2013.

Franz Kafka
♠ La carta al pare, 2020.
♥ Cartes a Milena, 2018.
♣ El castell, 2019.

Theodor Kallifatides
♠ Mares i fills, 2020.

Vassili Kandinski
♣ De l’espiritual en l’art, 2016.

Immanuel Kant
♠ Crítica de la raó pura, 2024.
♣ Crítica de la raó pura , 2024.

Sayed Kashua
♣ Segona persona del singular, 2014.

Hiromi Kawakami
♠ Manazuru. Una història d’amor

Yasunari Kawabata
♠ La casa de les belles adormides, 2007.

Yasunari Kawabata i Yukio Mishima
♠ Kawabata-Mishima, Correspondance, 2002.

Nikos Kazantzakis
♠ El crist de nou crucificat 2018.

Claire Keegan
♣ Tres llums , 2017.

Stephen Kelman
♠ Els consells del colom, 2015.

Patrisse Khan-Cullors (& asha bandele)
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter, 2021.

Søren Kierkegaard
♠ La repetición, 2019.
♣ Temor y temblor, 2019.
♣ Migajas filosóficas, 2016.
♣ El concepto de la angustia, 2016.
♣ Prólogos, dins Escritos Volumen 4/2, 2016.

Michael Köhlmeier
♠ Idil·li amb gos ofegant-se, 2012.

William Kotzwinkle
♣ El nedador del mar secret, 2015.

Daniela Krien
♠ Algun dia ens ho explicarem tot, 2013.

Bernardo Kucinski
♣ Les tres morts de K. 2013.

Alice Kuipers
♠ La vida a la porta de la nevera, 2007.

Milan Kundera
♠ El Teló, 2005.

Carmen Laforet
♠ Nada, 1945.

Madame Lafayette
♣ La Princesse de Clèves 2009.

John Le Carré
♠ Una veritat delicada, 2013.
♣ Volar en cercles, 2016.

Pierre Lemaitre
♠ Ens veurem allà dalt, 2014.

Jonathan Lethem
♠ Pistola, amb música de fons, 2013.
♣ Els jardins de la dissidència, 2014.

Édouard Levé
♣ Autoretrat, 2018.
♥ Suïcidi, 2018.

Marina Lewycka
♠ La petita història dels tractors en ucraïnès, 2006.

Aina Li
♣ El noi del bus, 2015.

Rywka Lipszyc
♣ El diari de la Rywka, 2015.

Laia Llobera
♠ Certesa de la llum, 2014.
♣ Boscana,, 2018.

Josep M. Llompart
♠ Poesia completa, 2019.

Roc Llop
♣ Contes negres vora el Danubi, 2013.

Llort
♣ La imperfecció de les bombolles, 2009.
♥ Si quan et donen per mort un dia tornes, 2012.
♦ Sota l’asfalt, 2015.

Hèctor López Bofill
♣ La trama contra Catalunya, 2013.

Carles López Rovira
♣ La Conquesta de Catalunya, 2012.

Jovi Lozano-Seser
♣ El traductor, 2015.

Amin Maalouf
♣ Els desorientats, 2013.

Maarouf, Mazen
♠ Acudits per a milicians, 2019.

Alice McDermontt
♣ Algú, 2015.

Helen Macdonald
♣ F de falcó, 2016.

Ian MacEwan
♥ La llei del menor, 2015.

Albert Manent
♣ La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), 2008.

Thomas Mann
♣ La mort a Venècia, 2020.
♠ Els Buddenbrook. La decadència d’una família, 2021.

Frederic Manning
♠ La part que ens toca, 2011.

Katherine Mansfield
♣ Diaris, 2018.
♥ Felicitat i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♦ La festa al jardí i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♠ Un niu de tórtores i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♣ Una mica infantil i altres contes, dins Tots els contes, 2018.
♥ En una pensió alemanya, dins Tots els contes, 2018.

Maria-Mercè Marçal
♠ Sota el signe del drac. Proses crítiques (1985-1997), 2020.
♥ Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980), 2019.

Eduard Márquez
♠ L’últim dia abans de demà, 2011.

Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli
♠ Barcelona / Roda de Ter, 2014.

Antoni Martí i Monterde

♠ L'erosió, 2019.

Andreu Martín
♣ Les escopinades dels escarabats, 2013.

Laia Martinez i Lopez
♠ Afollada, 2016.

José Luis Martín Ramos
♣ La rereguarda en guerra, 2012.

Armand Matias Guiu
♠ Què penses després de fer-ho, 1994.

Somerset Maugham
♠ Una casa a Florència, 2010.

Joan-Carles Mèlich
♣ La prosa de la vida Fragments filosòfics II, 2016.
♠ Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta, 2018.

Herman Melville
♠ Bartleby, el escribiente, 2019.

Joachim Meyerhoff
♠ Que tot sigui com no ha estat mai, 2015.

Leonard Michaels
♠ Sylvia, 2010.

Amanda Mikhalopulu
♣ M’agradaria, 2012.

Joan F. Mira
♣ El tramvia groc, 2013.

Pau Miserachs
♣ Ni república, ni democràcia, 2012.

Patrick Modiano
♣ L’herba de les nits, 2014.

Bruno Monsaingeon
♠ «Mademoiselle» Conversaciones con Nadia Boulanger, 2018.

Assumpta Montellà
♠ El silenci dels telers, 2012.

Carles Hac Mor
♠ Converses, amb Antoni Clapés 2022.
♣ Fer les cartes, amb Antoni Clapés, 2022.

Mercè Morales Montoya
♠ La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català, 2008.

Alberto Moravia
♠ Agostino, 1991.

Marc Moreno
♠ Contra l’aparador, 2015.

Greg Mortenson i David Oliver Relin
♠ Tres tasses de te, 2008.

Hamid Moshin
♠ Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, 2013.

Jaume Munar
♠ Wunderwaffe, 2016.
♣ El futur. Poesia de la inexperiència, 2018.

Alice Munro
♠ Estimada vida, 2013.

Haruki Murakami
♠ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, 2013.
♣ Homes sense dones, 2015.
♣De què parlo quan parlo d’escriure, 2017.

Michela Murgia
♠ L’acabadora, 2011.

Anna Murià
♣ L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació, 2012.

Fiston Mwanza Mujila
♦ Tram 83, 2015.

Vladimir Nabokov
♠ Foc pàl·lid, 2014.

Ivette Nadal
♠ L’àngel i la infermesa del pensament, 2020.

Marta Nadal
♠ Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, 2021.

Marie Ndiaye
♠ Trois femmes puissantes, 2009.

Irene Némirovsky
♠ El Ball, 2019.

Friedrich Nietzsche
♦ El naixement de la tragèdia, 2011.
♠ El cas Wagner, 2012.
♣ Nietzsche contra Wagner, 2012.

Joseph O’Connor
♠ Llum de guàrdia, 2013.

Kenzaburô Ôe
♦ La presa, 2014.

Joan Miquel Oliver
♠ El misteri de l’amor, 2008.

Narcís Oller
♣ Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries, 2014.

Nuccio Ordine
♠ Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, 2017.
♣ Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure, 2022.

Marta Orriols
♣ Anatomia de les distàncies curtes, 2016.

Maksim Óssipov
♣ El crit de l’ocell domèstic, 2016.

Cynthia Ozick
♠ El Xal, 2010.

Miquel Pairolí
♠ Octubre, 2010.

Simon Painchaud
♣ Je parle de vos silences, 2023.

Francesc Parcerisas
♠ Un estiu, 2018.
♣ La tardor em sobta, 2022.

Sergi Pàmies
♣ Tres novel·les analògiques, 2025.

Sergi Pardos-Prado
♠ Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals, 2012.

Marta Pasqual
♣Joan Sales, la ploma contra el silenci, 2012.

Brian Patten
♠ El Gegant de la història, 2001.

Manuel de Pedrolo
♣ Mecanoscrit del segon origen, 1974.
♦ Acte de violència, 2017.
♦ Les portes del passat, dins La terra prohibida, Volum I, 2017.
♠ Les paraules dels botxins, dins La terra prohibida, Volum I, 2017.
♣ Les finestres interiors, dins La terra prohibida, Volum II, 2017.
♥ La nit horitzontal, dins La terra prohibida, Volum II, 2017.
♠ Joc brut, dins A l’ombra del crim, 2018.
♣ L’inspector fa tard, dins A l’ombra del crim, 2018.
♥ Doble o res, dins A l’ombra del crim, 2018.
♦ Cartes a Jones Street, 2022.

Liudmila Petruixévskaia
♥ Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre, 2015.

Lucia Pietrelli
♠ V, 2016.

Francesc Pi i Margall
♠ La qüestió de Catalunya, 1978.

Ramiro Pinilla
♠ La Tierra Convulsa, 1. Colinas verdes, colinas rojas, 2004.
♣ Los cuerpos desnudos, 2. Colinas verdes, colinas rojas, 2005.
♥ Las cenizas del hierro, 3. Colinas verdes, colinas rojas, 2005.

Roberto Piumini
♣ En Mattia i l’avi, 2015.

Josep Pla
♠ Cartes a Pere,1996.
♣ Un amor de Josep Pla al Canadell,1985.
♥ El carrer estret, 2004.
♦ El quadern gris, 2012.
♠ La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), 2014.
♥ Fer-se totes les il·lusions possibles, 2017.

Josep Pla i Jaume Vicenç Vives
♠ L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, 2019.

Josep Pla i Gaziel
♣ Estimat amic. Correspondència (1946-1964), 2018.

Xavier Pla
♠ Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, 1997.

Andrei Platónov
♣ La rasa, 2014.

Sylvia Plath
♣ Diaris, 2024.

Plini el Jove
♥ Lletres, Vol. I, 1927.

Josep Poca Gaya
♣ Un capellà gens clerical, un polític poc polític, 2015.

Ponç Pons
♠ Ells ullastres de Manhattan, 2020.

Agustí Pons
♠ Pere Calders, veritat oculta, 1998.

Jaume C. Pons Alorda
♣ Cala foc als ossos, 2016.
♣ Era, 2018.

Oriol Ponsatí-Murlà
♣ Totes les estacions de França, 2014.

Carles Porta
♠ Fago, 2012.

Josep Pous i Pagés
♣ De la pau i del combat, 2016.

Paul Preston
♠ L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant la Guerra Civil i després, 2011.

Elizabeth Pruitt Stewart
♣ Cartes d’una pionera, 2016.

Marcel Proust
♦ Combray, 2010.
♥ Un amor d’en Swan, 2010.
♣ A l’ombra de les noies en flor I, 2012.
♣ A l’ombra de les noies en flor II, 2014.
♣ A l’ombra de les noies en flor, 2013.
♠ El cantó de Guermantes I, 2014.
♣ El cantó de Guermantes II, 2015.
♥ Sodoma i Gomorra I, 2016.
♦ Sodoma i Gomorra II, 2017.
♣ La presonera I, 2018.
♠ La presonera II, 2018.
♣ Albertine desapareguda I, 2020.
♥ Albertine desapareguda II, 2021.
♦ El temps retrobat I, 2022.
♠ El temps retrobat II, 2022.
♣ Cartas escogidas (1888-1922), 2022.
♥ Les soixante-quinze feuillets. Et autres manuscrits inédits, 2021.

Pep Puig
♣ La vida sense Sara Amat, 2016.

Ponç Puigdevall
♣ Il·lusions elementals, 2017.

Eduard Puigventós
♣ Ramon Mercader. L’home del piolet, 2015.

Adrià Pujol
♣ Alteracions, 2013.

Matthew Quick
♠ La bona sort d’ara mateix, 2014.

Raymond Radiguet
♠ El diable al cos, 2010.

Pilar Rahola
♠ La màscara del rei Artur, 2010.

Ramon Ramon
♠ No sé què mor. Dietari 2017-2019, 2021.

Carles Rebassa
♠ Eren ells, 2017.
♣ Sons bruts, 2019.

August Rafanell
♣ Notícies d’abans d’ahir, 2011.

Llucia Ramis
♣ Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, 2013.

Francesc Raventós
♣ Un futur incert, 2012.

Diane Régimbald
♣ Elle voudrait l’ailleurs encore, 2024.

Jules Renard
♦ Els burgesos són sempre els altres, 2016.

James Rhodes
♠ Instrumental. Memorias de medicina y locura, 2015.

Rainer Maria Rilke
♣ Els quaderns de Malte, 2010.
♠ Cartes a un poeta jove, 2015.

Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé
♣ Rainer & Lou, Cartes seleccionades (1897-1926), 2015.
♥ Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II,, 2016.

Rainer Maria Rilke, Boris Pasternak i Marina Tsvétaïeva
♣ Correspondance a trois, 2003.

Rius i Sant Xavier
♣ Xenofòbia a Catalunya, 2011.

Alain Robbe-Grillet
♣ La jalousie, 1957.

Marilynne Robinson
♣ Gilead, 2018.

Maria Mercè Roca
♠ Els dies difícils, 2005.

Gianni Rodari
♠ El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida, 2020.

Mercè Rodoreda
♠ Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, 1985.
♥ Cartes Completes (1960-1983), 2008.
♣ Mirall trencat, 2006.

Montserrat Roig
♣ El temps de les cireres, 2016.

Xavier Roig
♠ Ni som ni serem, 2002.

Pierre de Ronsard
♠ Poesía,2000.

Joseph Roth
♣ La cripta dels caputxins, 2015.

Joseph Roth i  Stefan Zweig
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), 2014.

Antoni Rovira i Virgili
♠ Cartes de l’exili, 2002.
♣ Els darrers dies de la Catalunya Republicana, 1976.

Bernat Ruiz Domènech
♠ Desencadenats, 2019.

Karen Russell
♠ Terra de caimans, 2012.

Víctor Sabaté
♣ El Jove Nathaniel Hathorne, 2012.

Antoine de Saint-Exupéry
♠ Écrits de guerre 1939-1944, 1994.

Josep M. Sala-Valldaura
♣ Cartes d’un poeta gran: llibre (de) bord, 2021.
♥ Acords i ruptures. Deu aproximacions a la poesia contemporània, 2023.

Joan Sales
♥ Cartes Completes (1960-1983), 2008.
♣ Viatge d’un moribund, 2013.
♦ Cartes a Màrius Torres, 2014.
♥ Incerta glòria, 2017.
♣ El vent de la nit, 2018.

Maite Salord
♣ L’alè de les cendres, 2014.

James Salter
♥ Això és tot, 2014.
♣ L’última nit, 2014.
♥ Anys llum, 2017.
♦ L’art de la ficció, 2017.

Ricard Salvat
♠ Diaris (1962-1968), 2018.
♣ Diaris (1969-1972), 2020.

Josep Santesmases i Ollé
♣ Quarts i hores I. Societat i política, 2012.

Eduard Sanahuja Yll
♣ Teories del no, 2017.

George Sand
♠ Histoire de ma vie, 2004.

Carles M. Sanuy
♣ La condició lítia, 2017.
♣ L’ordre de les coses, 2018.

Goliarda Sapienza
♠ L’art de viure, 2007.

Jean-Paul Sartre
♠ Qu’est-ce que la littérature ?, 2008.

George Saunders
♥ Deu de desembre, 2013.
♦ Pastoràlia, 2014.

Narcís Sayrach
♣ Sant Jordi a Barcelona, 2014.

Eric-Emmanuel Schmitt
♠ Concerto à la mémoire d’un ange, 2010.

Arthur Schopenhauer
♣ Correspondencia escogida (1799-1860), 2022.

Leonardo Sciascia
♠ Negro sobre negro, 2007.

Moacyr Scliar
♥ Els lleopards de Kafka, 2012.

W.G Sebald
♠ Els anells de Saturn, 2020.

Laurent Seksik
♣ El cas d’Eduard Einstein, 2015.

Sèneca
♦¿És breu, la vida?, 2014.

Michele Serra
♦ Els escarxofats.

Francesc Serés
♣ La pell de la frontera, 2014.
♥ 
El món interior. Una història europea, 2024.

 Lluís Serrahima
♣ Què volen aquesta gent?, 2019.

Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo
♣ Crítica literària i debat religiós, 2012.

Frank MacShane
♣ La vida de Raymond Chandler, 2017.

Lionel Shriver
♣ Germà gran , 2014.

Guillem Simó
♣ En aquesta part del món. Dietaris 1974-2004, 2016.

Isabel-Clara Simó
♠ El meu germà Pol, 2008.

May Sinclair
♠ On el foc no s’apaga, 2011.

Ali Smith
♠ Tardor, 2019.

Hjalmar Söderberg
♠ El doctor Glas, 2012.

Ferran Soldevilla
♣ Hores angleses, 2011.

Ferran Soldevila i Rosa Leveroni
♠ Cartes d’amor i d’exili, 2009.

Joaquim Soler
♣ París-Bis,, 2013.

Aleksandr Soljenitsin
♣ Pavelló de cancerosos.
♠ Vergonya, 2014.

Edwared St. Aubyn
♣ No tinc paraules, 2016.

Peter Stamm
♠ Marcia de Vermont. Conte d’hivern , 2020.

Nichita Stănescu
♣ Ànima gramatical, Antologia poètica 1960-1984, 2017.

John Steinbeck
♠ El poni roig, 2011.
♥ Viatges amb el Charley, 2020.

Stendhal
♠ Chroniques italiennes, 1973.

Elizabeth Strout
♥ Els germans Burgess, 2013.
♣ Em dic Lucy Barton, 2017.

William Styron
♠ Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, 1996.
♠ La foscor visible, Crònica d’una follia, 2011.

Víctor Sunyol
♠ Des de quin on?, Antologia 1976-2017, 2019.

Àlex Susanna
♠ Filtracions, 2016.
♣ Dits tacats Antologia 1978-2018, 2019.

Wisława Szymborska
♠ Instant, 2018.

Haley Tanner
♠ Vaclav i Lena, 2011.

Josep Tarradellas i Rafael Tasis
♣ Estrictament confidencial, 2015.

Rafael Tasis
♣ Diari íntim. Escrits autobiogràfics, 2011.

Gonçalo M. Tavares
♠ Un viatge a l’Índia, 2013.
♣ Breus notes sobre literatura-Bloom, 2016.

Josep-Maria Terricabras
♠ Què ens expliquen? Com interpretar la informació, 2006.
♣ Raons i tòpics, catalanisme i anticatalanisme, 2001.

Peter Terrin
♠ El vigilant, 2014.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♣ Somnis en temps de guerra, 2016.

Henry David Thoreau
♣ Caminar, 2017.

James Thurber
♥ Els 13 rellotges, 2016.

Lluís Todó
♣ L’últim mono, 2015.

Ramon Tolosa
♣ Les coses invisibles, 2013.

Lev Tolstoi
♥ Confessió, 2013.
♣ La mañana de un terrateniente, 2021.
♥ Faut-il beaucoup de terre à un homme ?, 2017.
♦ La sonate a Kreutzer, 2017.
♠ Le Père Serge, 2017.
♣ Maître et serviteur, 2017.
♥ Hadji-Mourat, 2017.

Gonzalo Torné
♠ Les parelles dels altres, 2013.

Quim Torra
♣ Honorables. Cartes a la pàtria perduda, 2011.

Màrius Torres i Mercè Figueras
♣ Cartes a Mahalta, 2017.

Joan Tort i Rosa Català
♣ Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa, 2011.

Francesc Trabal
♠ Vals, dins Novel·les (II), 2018.
♣ Temperatura, dins Novel·les (II), 2018.

Enzo Traverso
♠ Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història, 2021.

Ilija Trojanow
♠ DesGlaç, 2012.

Marina Tsvietáieva
♣ Diarios de la Revolución de 1917, 2015.

Magdalena Tulli
♠ El defecte, 2015.

Ivan Turguénev
♠ El primer amor, 1988.
♥ El primer amor, 2019.
♦ Dos amics, 2019.

Mark Twain
♠ Cartes des de la terra, 2015.

Anton Txékhov
♣ El pavelló núm. 6, 2017.
♥ 24 contes, , 2021.

Enric Valor
♠ La idea de l’emigrant, 1995.
♣ L’ambició de l’Aleix, 1995

Valéry, Paul
♠ Tal qual, 2020.

Rafael Vallbona
♣ El tant per cent, 2014.

Jan van Mersbergen
♥ A l’altra banda de la nit, 2013.

Antònia Vicens
♥ Lovely, 2019.
♠ Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, 2020.

Jaume Vicens Vives
♣ Espanya contemporània (1814-1953), 2012.

Miquel Àngel Vidal
♣ Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, 2021.

Antoni Vidal Ferrando
♣ El batec de les pedres, 2008.
♠ Amors i laberints, 2010.
♥ Les llunes i els calàpets, 2015.
♦ La mà del jardiner, 2015.
♣ L’illa dels dòlmens, 2015.
♦ La ciutat de ningú, 2017.
♥ Aigües desprotegides, 2018.
♠ Quan el cel embogeix, 2019.
♣ Si entra boira no tendré on anar, 2022.
♥ Els miralls negres, 2013.

Guillem Viladot
♠ La Cendra, 2019.

Vicenç Villatoro
♠ Llibre d’actes (1998-1999), 2012.
♣ Un home que se’n va, 2014.

Silvana Vogt
♣ La mecànica de l’aigua, 2016.

Voltaire
♥ Càndid

Elizabeth von Arnim
♣ Un abril prodigiós, 2016.

Ödön von Horváth
♣ Joventut sense Déu, 2017.

Ferdinand von Schirach
♠ Crims, 2011.
♣ Culpa, 2012.

Kurt Vonnegut
♦ Bressol de gat, 2012.
♠ Mare nit, 2014.

Edmund de Waal
♣ La llebre amb ulls d’ambre

David Foster Wallace
♦ L’aigua és això, 2014.

Edith Wharton
♣ Madame de Treymes, 2022.

Evelyn Waugh
♠ L’ésser estimat, 2015.

Nathanel West
♠ La vida somni de Balso Snell, 2013.

Oscar Wilde
♠ La decadència de la mentida, 2014.

Mauricio Wiesenthal
♣ El derecho a disentir, 2021.

Jeanette Winterson
♣ Per què ser feliç quan podries ser normal?, 2021.

Thomas Wolfe
♣ El nen perdut

Virginia Woolf
♠ Les Ones, 2016.
♣ Una cambra pròpia, 2014.
♥ Un esbós del passat, 2018.
♦ Les paraules viuen a l’esperit. Assaig escollits, 2023.

Banana Yoshimoto
♠ Records d’un carreró sense sortida, 2011.

Ievgueni Zamiatin
♦ Nosaltres, 2015.

Eugeni Xammar
♠ Cartes d’un polemista (1907-1973), 2019.

Ouanessa Younsi
♠ Nous ne sommes pas des fées, 2022 (avec Louise Dupré).

Marguerite Yourcenar
♠ Mémoires d’Hadrien, 1971.

Marie-Claire Zimmermann
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, 2022.

Stefan Zweig
♠ Moments estel·lars de la humanitat, 2004.
♦ L’embriaguesa de la metamorfosi, 2015.
♠ Petita crònica. Quatre narracions, 2015.
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), 2015.
♠ Trois poètes de leur vie, 2003.
♠ Clarissa, 2017.
♥ Por, 2018.
♦ Correspondencia (1912-1942) Stefan Zweig / Friederike Zweig, 2018.
♠ Magalhães L’home i la seva gesta, 2020.
♣ Encuentro con libros, 2020.
♥ Dietaris, 2021.

Copyright © 2025 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook WordPress theme