Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
És coneguda de tothom – i més encara a les Espanyes… – la propensió del nostre país a la intolerància lingüística. La nostra oposició constant al pacte, a transigir en res, és un dels trets d’identitat que millor ens caracteritzen com a poble. Si per quelcom ens caracteritzem és per la nostra intransigència, pel nostre…
Diumenge passat Barcelona va viure una manifestació en contra de la “imposició lingüística” a l’ensenyament. No cal entrar a discutir quanta gent hi va assistir: els càlculs sempre són inexactes i subjectius, en un acte d’aquest tipus. I més i hem de confiar en les estimacions de la Guàrdia Urbana, que sembla fer servir un…
Ahir veia per televisió el partit de la final de la Lliga Catalana de bàsquet, entre el Joventut i el Barça. Una lliga catalana que, aquesta sí, el FC Barcelona sembla prendre’s amb major seriositat que no pas la Copa Catalunya de futbol, on l’any vinent podria enviar-hi l’equip júnior… de manteniment! Amb el respecte…
Des que he llegit, aquest matí, l’avui.cat no he pogut deixar de donar-me cops al cap! Cops i més cops! Com puc ésser tan ignorant? Com és possible que hagi estat tan desinformat? Com és possible? Com és possible que una notícia com aquesta m’hagi passat desapercebuda? Des de fa dues llarguíssimes setmanes he estat…
El meu germà Pol, Isabel-Clara Simó Els llibres que les vacances em permeten llegir sembla que, poc a poc, van elevant els graons de la qualitat. El primer que fa un cert salt de nivell és el darrer d’Isabel-Clara Simó: El meu germà Pol (Bromera, 2008), Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. Ens explica la història…
La gent del Manifiesto por una lengua común no en tenen prou amb sembrar zitzània i tractar d’establir una gradació entre les llengües, indicant que unes són <<democràtiques>> i altres no… Coneixedors de que la raó no els empara, han de recórrer a la manipulació dels conceptes i les paraules per a que encaixin amb…
De nou, comprovem el vast l’abisme que hi ha entre la definició que ens ofereix el diccionari i l’ús que es pot arribar a fer d’algunes de les paraules que conté. Si això succeeix a Catalunya, on la difusió dels termes políticament correctes s’han estès fins a produir vertigen, a l’estat espanyol ha esdevingut una…
Almenys per una vegada, els catalans hem sabut alliberar-nos d’un dels llasts que més ens incomoden i ens allunyen de la perfecció: el nostre provincianisme. Manifestat, sobretot, pel vici que tenim de voler parlar la nostra ridícula llengua, quan tenim a l’abast de la mà la més universal de les llengües universals: l’espanyol. El nacionalisme…
Com una beneïda pluja de maig, ha arribat a la nostra ciutat – aquest assedegat ermot del periodisme, on el català tan sols tenia presència a…les esqueles— l’Aterrassa+. Divendres hi vaig llegir una interessant notícia: Els agents locals estrenen porra metàl·lica. En ella Ester Núnez ens explica que els policies de la nostra ciutat canviaran…
Aquest matí he anat al banc a fer un ingrés. Adverteixo, d’entrada, que era a Terrassa, no pas al Kirguistan… L’empleada del banc podia haver estat més ràpida… S’ho prenia amb una parsimònia impensable, com si fes tai-txi comptable. Amant de la saviesa oriental i antiga, pretenia mostrar-nos que esperar és el ver camí de…